Casanovas i Maristany, Joan

Joan Casanovas i Maristany.
Lloc de naixement: 
Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès
Data de naixement: 
dilluns, agost 11, 1890
Data de defunció: 
dimarts, juliol 7, 1942
Lloc de defunció: 
Valràs, França

Joan Casanovas i Maristany fou un advocat i polític català que procedia d’una família de propietaris rurals benestants del Penedès. Va néixer a Sant Sadurní d’Anoia, a Can Milà de la Roca —una masia situada prop de Sant Sadurní d’Anoia— i era fill de Modest Casanovas i Romeu i de Júlia Maristany i Oliver. Realitzà els estudis primaris a les escoles del seu poble, va cursar el batxillerat al col·legi dels Escolapis de Sarrià i després féu la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, de la qual es llicencià el 7 de març de 1912, encara que no acabà el doctorat. Quan encara era a la universitat, el 1910, va fundar la publicació La Riuada a Sant Sadurní. Es va casar amb Maria Cuberta, i fou cunyat de Carles Pi i Sunyer. Va tenir un fill, Joan Casanovas i Cuberta.

El 1911 exercí com a passant en el bufet de l’advocat de la Lliga Josep Bertran i Musitu, i des de 1914 va treballar d’advocat i s’especialitzà en el camp sindicalista. Això li comportà l’afecte dels sectors llibertaris.

 Políticament, cal situar els seus inicis a l’òrbita del Partit Republicà Catalanista, organització en què militaven Lluís Companys, Marcel·lí Domingo i Francesc Layret. També participà en la Federació de Rabassers del Penedès —que radicalitzà—, i en la posterior Unió de Rabassaires, i en aquella època esdevingué un important advocat sindicalista. A més, algunes informacions apunten que tingué alguna vinculació amb la maçoneria.

Pel que fa a la Diputació i Mancomunitat, Joan Casanovas i Maristany es va presentar a les eleccions provincials de renovació parcial de la Diputació del 6 de juliol de 1919, pel districte d’Igualada-Vilafranca en representació del Partit Republicà Catalanista. Va comptar amb l’ajut econòmic del seu germà Agustí i del cunyat Carles Pi i Sunyer, a més del suport explícit de Francesc Layret.

Casanovas formava part de l’única candidatura plena que es presentava als comicis, una coalició de republicans sense els lerrouxistes integrada pel reformista Josep O. Guanyabens, l’agrari Joan Roca i ell mateix. Va obtenir l’escó amb 5.572 vots, i va romandre en el càrrec fins al final de la legislatura, el 31 de juliol de 1923.

Joan Casanovas va ser un diputat molt actiu a la Mancomunitat, de la qual fou nomenat conseller el 1921. Va manifestar en tot moment la seva ideologia nacionalista i social, i fou un dels portaveus de l’oposició d’esquerra enfront de la Lliga. Va formar part de les comissions d’Acció Social el 1920 i de Política Social entre el 1921 i el 1923; també s’integrà a la comissió Permanent d’Actes, a la Junta Mixta de Museus i a la Junta Mixta de Reclutament. El 2 de setembre de 1921 Casanovas ocupà una de les vacants del Consell de Pedagogia.

Al gener de 1920, junt amb altres diputats de l’esquerra catalanista (Quintana, Irla, Riu), Casanovas presentà una proposició de rebuig contra la dimissió forçada d’Eugeni d’Ors. També aquell mateix any, davant la polèmica dels traspassos de serveis de les diputacions a la Mancomunitat sense el permís del govern espanyol, i mentre la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat acataven l’ordre del Govern, Joan Casanovas no volgué votar la part referent a l’acatament de l’ordre del Govern, que implicava demanar-li permís per als traspassos.

A l’agost de 1920 proposà la regulació jurídica dels Serveis de Cultura de la Mancomunitat, moció que després retirà. Al setembre de 1921 Casanovas, líder de la minoria republicana nacionalista catalana, va oferir la col·laboració del seu grup a l’obra de la Mancomunitat. Al març de 1922 presentà, en companyia d’altres cinc diputats, una proposició en què es demanava que la Mancomunitat expressés el rebuig per la suspensió de les garanties constitucionals per part del Govern espanyol, i demanés la derogació de la Llei de jurisdiccions, l’abandonament de la presència espanyola al Marroc i l’alliberament dels presos governatius.

Aquest mateix mes un grup de diputats, inclòs Casanovas, sol·licità que la Mancomunitat requerís a l’Estat espanyol la reforma integral de la legislació penal, així com diverses mesures per a l’exercici del notariat a Catalunya, en la direcció de protecció a la llengua catalana i al dret civil català. Al setembre de 1922 Casanovas demanà que mentre no es resolgués l’autonomia de Catalunya, la Mancomunitat s’abstingués d’intervenir en tots els actes que es poguessin considerar d’homenatge o d’acatament a les persones representatives del poder espanyol.

Al març de 1923 el diputat penedesenc se sumà a la proposta de neutralitat religiosa instada pels lerrouxistes arran d’un debat sobre un benifet eclesiàstic destinat a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

A més, Casanovas intervingué en molts debats de l’assemblea, com la proposta de redactar un nou estatut i l’acció social agrària de 1920; la creació d’una institució escolar d’estudis superiors, els pressupostos i la guerra del Marroc el 1921; la reforma del Reglament, el nomenament del president de la Caixa de Pensions Francesc Moragas i Barret com a conseller adjunt del Consell Permanent, la gestió d’algunes obres publiques en municipis que no estiguessin al corrent de pagaments amb la Mancomunitat i l’escissió d’Acció Catalana de la Lliga durant el 1922; i els atropellaments comesos per l’autoritat governativa de Barcelona el 1923. Com molts altres diputats de la Mancomunitat, també va ser designat per assistir a subhastes i recepció d’obres.

Uns quants mesos abans de deixar la Mancomunitat, Casanovas havia concorregut a les eleccions generals del 29 d’abril de 1923. Aquesta vegada era el candidat de la Unió de Rabassaires i tenia el suport de Lluís Companys. Els competidors eren Enric Ràfols, de la Lliga, i el reformista d’esquerra Josep Zulueta, que havia guanyat les generals al districte des del 1903 amb l’ajut dels rabassaires. La divisió del vot d’esquerres entre dos candidats va propiciar el triomf de Ràfols. Casanovas només obtingué 1.774 vots i es quedà sense escó. 

L’inici de la dictadura de Primo de Rivera va comportar que fos empresonat per les autoritats entre el 1924 i el 1925, moment que fou alliberat gràcies a la intervenció del seu oncle el comte de Lavern. Després d’això, passà uns quants anys a l’exili a França, on contactà amb intel·lectuals contraris a la dictadura i al febrer de 1930 retornà a Catalunya. Va donar suport a Estat Català i col·laborà al costat de Macià en la fundació d’ERC, presidint gairebé totes les sessions de la Conferència d’Esquerres Catalanes, que tingué lloc entre el 17 i el 19 de març de 1931, i de la qual naixeria ERC. A les eleccions del 12 d’abril de 1931 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Fou membre de la diputació provisional per Vilafranca, i el 15 d’abril esdevingué conseller de Defensa del govern de la República Catalana presidit per Macià.

Tres dies després va ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat Provisional, i entre el 29 de desembre de 1931 i el 2 d’octubre de 1932 en fou vicepresident i conseller de Foment. Sortí diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, i arribà a ser vicepresident de la cambra. Va obtenir la presidència de la institució el 20 de juny de 1933, quan Companys fou nomenat ministre de Marina. Arran de la mort de Macià al desembre del mateix any, ocupà durant uns quants dies la presidència de la Generalitat.

Va ser empresonat arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i, després de pagar una elevada fiança, aconseguí l’arrest domiciliari i escapà a França a l’agost de 1935. S’oposà a la creació d’un Front Popular a Catalunya, però tot i així es reincorporà a la presidència del Parlament després de les eleccions de febrer de 1936.

Havent esclatat la revolta militar el 19 de juliol de 1936, Joan Casanovas va ser designat president i conseller primer dels dos primers governs de la guerra a Catalunya. Però la seva oposició a la repressió anarcosindicalista i la rivalitat amb Companys el feren dimitir el 25 de setembre, i fou substituït per Josep Tarradellas.

Al novembre de 1936 Casanovas participà en un complot per apartar el president Companys i els anarcosindicalistes del poder a Catalunya. Descobert per la FAI, hagué d’exiliar-se a França.

Encara retornà al juliol de 1937 i recuperà el càrrec de president del Parlament, però la seva discrepància total amb la línia oficial d’ERC —continuar la lluita al costat de l’Espanya republicana— el féu marxar definitivament a França al març de 1938, on va continuar proclamant la necessitat de la independència de Catalunya sota la tutela dels aliats. Finalment, va morir a Valràs d’una malaltia renal al juliol de 1942 a l’edat de cinquanta-dos anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Procedia d'una família de propietaris rurals benestants del Penedès; va néixer a can Milà de la Roca, fill de Modest Casanovas i Romeu, i de Júlia Maristany i Oliver.
Matrimoni / Fills: 
Es va casar amb Maria Cuberta, i va tenir un fill, Joan Casanovas i Cuberta.
D'altre parentiu: 
Fou cunyat de Carles Pi i Sunyer.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Exiliat a França intermitentment des de 1935 fins a 1942.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Igualada-Vilafranca.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Fou nomenat conseller de la Mancomunitat el 1921. El 2 de setembre de 1921 Casanovas ocupà una de les vacants del Consell de Pedagogia.
Partit pel qual es presentà: 
Partit Republicà Catalanista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Eleccions provincials de renovació parcial de la diputació del 6 de juliol de 1919, va obtenir l'escó amb 5.572 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
El gener de 1920 i junt amb altres diputats de l'esquerra catalanista (Quintana, Irla, Riu), Casanovas presentà una proposició de rebuig contra la dimissió forçada d'Eugeni d'Ors. El març de 1922 presentà, en companyia d'altres cinc diputats, una proposició en què es demanava que la Mancomunitat expressés el rebuig per la suspensió de les garanties constitucionals per part del Govern espanyol, i demanés la derogació de la Llei de Jurisdiccions, l’abandonament de la presència espanyola al Marroc i l’alliberament dels presos governatius. El setembre de 1922 Casanovas demanava que mentre no es resolgués l’autonomia de Catalunya, la Mancomunitat s’abstingués d’intervenir en tots els actes que es poguessin considerar d’homenatge o d’acatament a les persones representatives del poder espanyol. El març de 1923 el diputat penedesenc se sumà a la proposta de neutralitat religiosa. A més, Casanovas intervingué a molts debats de l'assemblea, com la proposta de redactar un nou estatut i l'acció social agrària (1920); la creació d'una institució escolar d'estudis superiors, els pressupostos i la guerra del Marroc (1921); reforma del Reglament, etc.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Va formar part de les comissions d'Acció Social (1920) i de Política Social (1921 i 1923); també s'integrà a la comissió Permanent d'Actes, a la Junta Mixta de Museus i a la Junta Mixta de Reclutament.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Dret.
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Advocat i polític.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana i catalanista radical.
Militància política: 
Partit Republicà Catalanista. Federació de Rabassers del Penedès. Estat Català. ERC.
Militància sindical: 
Unió de Rabassaires.
Càrrecs polítics: 
Diputat. Regidor ajuntament Barcelona. Conseller de Defensa. Conseller de Governació. Conseller de Foment. Vicepresident del Parlament de Catalunya. President del Parlament de Catalunya. President de la Generalitat durant uns dies. President i conseller primer dels dos primers governs de la guerra a Catalunya.
Processos judicials: 
Va ser empresonat i processat arrel dels fets del 6 d'octubre de 1934; després de pagar una elevada fiança, aconseguí l'arrest domiciliari i escapà a França l'agost de 1935.
Bibliografia: 
Obra personal: 

El sindicalismo en el pretorio. S.d., 1924.

Catalans! L’honorable senyor Francesc Macià, president de Catalunya, és mort, cridat per la nostra llei a substituir-lo interinament, el meu primer acte no pot ésser altre que l’homenatge emocionat a l’home que acaba de deixar-nos… Barcelona: s. n., 1933.

La Guerre espagnole en Catalogne. Une pensée et une attitude: discours, notes et déclarations de Joan Casanovas, 1936-1939. París: Grifé, 1939.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia i documents electrònics

CASANOVAS I CUBERTA, Joan, Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.

DÍAZ I ESCULIES, Daniel. “Estat Català contra Lluís Companys”. El Temps d’Història [València], núm. 43 (gener 2005), p. 4-7.

—. “Objectiu matar Companys”. L’Avenç [Barcelona], núm. 225 (maig 1998), p. 6-12.

GONZÁLEZ I VILALTA, Arnau; UCELAY DA CAL, Enric (eds.). Contra Companys, 1936: la frustación nacionalista ante la revolución. València: Universitat de València, 2012.

PUIGVENTÓS LÓPEZ, Eduard. Complot contra Companys: l’afer Rebertés i la trama catalanista per aconseguir la Generalitat durant la Guerra Civil. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Històrics i Institut d’Estudis Catalans, 2008.

RUBÍ I CASALS, María Gemma (coord.). Memòriaesquerra.cat. La Hiperenciclopèdia d’Esquerra Republicana de Catalunya. Joan Casanovas i Maristany [en línia]. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2017, [consulta: 22/08/2017]. Disponible a: <http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=avislegal>.

QUEROL, Carles. “Foto inèdita dels presidents Macià i Casanovas” [apunt de blog]. A contracorrent. El blog personal de Carles Querol. Disponible a: <https://carlesquerol.wordpress.com/2013/06/14/foto-inedita-dels-presidents-macia-i-casanovas/>. [Consulta: 02/07/2015].

XURIGUERA, Ramon. Els exiliats acusen. Badalona: Proa, 1930.

—. Casanovas: quinze anys de política catalana. Barcelona: s. n., 1933.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Imatges i documents: 
Reproducció d’un retrat de Joan Casanovas i Maristany.
Retrat de Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya, en un despatx.
Reproducció d’un retrat de Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya.
Joan Casanovas i Maristany presidint, al centre de la imatge, l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat de Barcelona a l’escultor Josep Llimona i Bruguera.
Joan Casanovas i Maristany.
Pati de la casa del Dr. Camile Soula a Tolosa de Llenguadoc. Joan Casanovas apareix dret, el tercer per l'esquerra. 1940.
Els presidents Francesc Macià i Joan Casanovas, l’un de la Generalitat i l’altre del Parlament de Catalunya, al centre de la imatge, el 8 de setembre de 1933 durant la visita a un campament de les joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Peus de foto i comentaris: 
Reproducció d’un retrat de Joan Casanovas i Maristany. Font: reproducció d’un retrat de Joan Casanovas i Maristany. 1930-1940 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14700).
Retrat de Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya, en un despatx. Font: retrat de Joan Casanovas i Maristany. 1930-1934 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14465).
Reproducció d’un retrat de Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya. Font: reproducció d’un retrat de Joan Casanovas i Maristany. 1930-1940 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14471).
Joan Casanovas i Maristany presidint, al centre de la imatge, l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat de Barcelona a l’escultor Josep Llimona i Bruguera. Font: acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat de Barcelona a Josep Llimona i Bruguera. 8/07/1932 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14384).
Joan Casanovas i Maristany. Font: Fundació Josep Irla.
Pati de la casa del Dr. Camile Soula, president del Comité Universitaire Toulosain d'Aide à l'Espágne Républicane, just abans de la marxa dels Pi Sunyer cap a Veneçuela. Drets, a l'esquerra, Soula, August Pi i Sunyer, Joan Casanovas, Louis Bugnard, desconegut i, a la dreta Pere Pi-Sunyer i Bayo. Asseguda, la primera per l'esquerra, Carme Bayo, dona del Dr. August Pi i Sunyer, la dona del Dr. Soula; un nen; Maria, la dona de Joan Casanovas i Maristany, la dona d´en Louis Bugnard. Tolosa de Llenguadoc. 1940. Procedència: Museu de la Història de la Medicina de Catalunya (MHM). Font: Galeria de metges catalans. "Agust Pi i Sunyer" [en línia]. Barcelona: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2015, [consulta: 27/10/2017]. Disponible a: <http://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=HE>.
Els presidents Francesc Macià i Joan Casanovas, l’un de la Generalitat i l’altre del Parlament de Catalunya, al centre de la imatge, el 8 de setembre de 1933 durant la visita a un campament de les joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya – Estat Català instal·lat en un bosc de pins de les rodalies de Sant Sadurní. Procedència: fons personal de Carles Querol. Font: “Foto inèdita dels presidents Macià i Casanovas” [apunt de blog]. "A contracorrent. El blog personal de Carles Querol". Disponible a: <https://carlesquerol.wordpress.com/2013/06/14/foto-inedita-dels-presidents-macia-i-casanovas/>. [Consulta: 09/12/2017].
Peu de portada i comentaris: 
Joan Casanovas i Maristany. Font: Fundació Josep Irla.
Signatura del personatge: 
Comentaris sobre la documentació: 
1. Article de Stanley G. Payne, titulat: "Va existir realment un feixisme català? El paper oblidat dels escamots als anys 30". Procedència: "La Vanguardia", 02/10/1998. Font: Catalunya 1714. "Va existir realment un feixisme català? El paper oblidat dels escamots als anys 30" [en línia]. Catalunya: Catalunya 1714 [consulta: 29/11/2019]. Disponible a: <http://webs.racocatala.cat/cat1714/sgpayne.htm>. 2. Article de Daniel Díaz i Esculies, titulat: "Objectiu matar Companys (El report de Josep Maria Xammar)". Procedència: "L'Avenç", núm. 225. Font: Catalunya 1714. "Objectiu matar Companys (El report de Josep Maria Xammar)" [en linia]. Catalunya: Catalunya 1714 [consulta: 29/11/2019]. Disponible a: <http://webs.racocatala.cat/cat1714/complotcompanys.htm>.