Cardelús i Carrera, Esteve

Esteve Cardelús i Carrera.
Lloc de naixement: 
Olot, Garrotxa
Data de naixement: 
dilluns, maig 8, 1882
Data de defunció: 
diumenge, gener 6, 1929
Lloc de defunció: 
Olot, Garrotxa

Esteve Cardelús i Carrera fou un polític i doctor en Farmàcia nascut a Olot el 1882. Membre d’una família benestant, després d’obtenir el batxillerat va cursar estudis de Farmàcia a les universitats de Barcelona i de Madrid, i obtingué el grau de doctor amb la tesi Observaciones microscópicas de algunas reacciones de química mineral. El treball tracta de tres aspectes diferents: les reaccions microquímiques dels metalls, les reaccions microquímiques dels metal·loides i el cas de la solució aquosa. El seu director de tesi fou Juan Ramón Gómez Pamo i la lectura va tenir lloc a la Universitat de Madrid el 21 de gener de 1911. La impremta d’Octavio Viader va editar l’obra dos anys més tard.

Era fill del farmacèutic Joan Cardelús i de Dolors Carrera. El seu avi patern, Esteve Cardelús, era confiter a Olot i l’avi matern, Joan Carrera, era notari a Banyoles. La família tenia cinc fills i tots van cursar estudis universitaris. Josep Maria obtingué les llicenciatures de Medicina, Cirurgia i Ciències Naturals; Miquel la d’enginyer industrial i exercí de professor a l’Escola d’Enginyers de la Universitat Industrial de Barcelona; Carles i Conrad esdevingueren advocats, el primer exercí d’assessor i cap de secretaria de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona i el segon fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona.

Després d’obtenir el doctorat, Esteve va retornar a Olot, on regentà la farmàcia familiar situada al carrer de Bellaire número 10 i l’any 1920 fou designat subdelegat de Farmàcia pel partit d’Olot. De forta tradició cristiana, Esteve Cardelús fou president del Centre Catòlic entre el 1922 i el 1924, i va estar especialment lligat al convent dels frares caputxins. L’any 1902 va ser escollit pendonista de la processó feta a l’església dels caputxins. Anys més tard, apadrinà la primera missa del monge caputxí Fray Pedro Alcántara de Marrotxí, juntament amb Mercedes de Solà-Morales i de Fontanella. La celebració va consistir en una missa cantada i un tedèum.

En l’àmbit cultural, fou autor de diversos articles a la premsa local (La Tradició Catalana i Revista Olotina) i el pare Joan Vila Nogareda li va atribuir la traducció del treball Die Catalanishen vulcane de Carles Sapper (Barcelona, 1904). L’any 1902 va ser secretari dels Jocs Florals a Olot. Potser la seva activitat més important fou la de redactor del Diario de Olot, una publicació efímera editada durant l’any 1916 de la qual només se’n van fer 35 números. El Diario de Olot estava dirigit per Eduardo Bassols i el redactor en cap era Llorenç Pagès. Esteve Cardelús era membre de la redacció junt amb Carlos Badia, Eveilo Barnadas, Esteban Llovera, Joaquín Oliveras, Ramón Pujolar, Martirián Rigola, José M. Torras, Luís Torras i Carlos Verdós. També tenia diversos corresponsals a Madrid, Barcelona i Girona.

En el camp de la política no se li coneix altre càrrec que el de diputat provincial per la Unió Monàrquica Nacional. Fou elegit diputat el 2 d’agost de 1923 en quarta posició amb 4.911 vots, i en l’exercici del seu mandat va formar part de la comissió de Governació. En general, la seva actuació es va caracteritzar per la crítica a la cessió de poders feta per la diputació en favor de la Mancomunitat de Catalunya.

Després de la dissolució de la Mancomunitat, Cardelús va continuar com a diputat provincial durant la dictadura de Primo de Rivera, i al maig de 1927 va ser escollit vicepresident de la Diputació i destacà la seva tasca en l’elaboració del projecte de ferrocarril entre Guardiola de Berguedà, Berga, Ripoll, Olot, Figueres i Roses.

Finalment, Esteve Cardelús va morir, d’una embòlia fulminant, el 6 de gener de 1929, exercint en el càrrec fins als últims dies. Fou enterrat a l’església parroquial de Sant Esteve del seu Olot natal.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Joan Cardelús, farmacèutic, i Dolors Carrera / Avis: Esteve Cardelús, confiter a Olot, i Joan Carrera, notari a Banyoles / Germans: Josep Maria, Miquel, Carles i Conrad.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Mercedes Dalfó Morer. Noces a Figueres. Fills: Joan, Dolors, Carles, Montserrat, Artur i Pilar.
Lloc habitual de residència: 
Olot, carrer de Bellaire, 10.
Llocs successius de residència i datació: 
Olot.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Olot-Puigcerdà.
Diputació a què pertanyia: 
Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Membre de la comissió de Governació, 1923. Vicepresident de la Diputació de Girona, 1927.
Partit pel qual es presentà: 
Unió Monàrquica Nacional (UMN).
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1923: 4.911 vots aconseguits.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Proposta de 2 de febrer de 1924, junt amb R. Torruella, per al reintegrament a la Diputació de Girona de funcions i serveis cedits a la Mancomunitat.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Comissió de Governació.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Batxillerat a Olot.
Llicenciat en Farmàcia, Universitat de Barcelona.
Doctor en Farmàcia, Universitat de Madrid.
Activitat econòmica: 
Farmacèutic.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Subdelegat de Farmàcia del partit d’Olot.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Secretari dels Jocs Florals d’Olot, certamen literari, 1902. Pendonista de la processó dels Caputxins, 1902. Redactor d'"El Diario de Olot", 1916. President del Centre Catòlic, 1922-1924.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Monàrquic conservador.
Militància política: 
Unió Monàrquica Nacional (UMN).
Militància sindical: 
Membre del Col·legi de farmacèutics. Subdelegat de Farmàcia del partit d’Olot.
Càrrecs polítics: 
Diputat provincial.
Càrrecs públics: 
President de l'entitat olotina Els Catòlics, 1922-1924.
Bibliografia: 
Obra personal: 

“Oda a Santo Tomás”. A: Celebración de San Tomás de Aquino. Olot: Escuelas Pías, 1894.

“La filosofia escolàstica y Léon XIII”. A: Velada literario-musical dedicada en testimonio de veneración y respeto al gran Pontifice León XIII como protesta contra la celebración impía de la usurpación de Roma en septiembre de 1870. Olot: Escuelas Pías, 1896.

“Orientació”. Revista Olotina [Olot], núm. 1 (abril 1905), p. 30.

Sapper, Carles; Cardelús, Esteve (trad.). “Els volcans catalans”. Revista Olotina [Olot], núm. 4 (agost 1905), p. 100-110.

“Responsabilitats”. Revista Olotina [Olot], núm. 26 (març 1906), p. 436-438.

“Discurs de gràcies dit per Esteve Cardelús en la festa del Certàmen”. Revista Olotina [Olot], núm. 56 (setembre 1906), p. 899-902.

Observaciones microscópicas de algunas reacciones de química mineral. Barcelona: Impresiones de octavio Viader, 1913.

“Almas selectas”. La Tradidicó Catalana [Olot], núm. 529 (octubre 1927), p. 719-720.

Redactor del Diario de Olot.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

CAMASEC [pseudònim]. “Los desposeídos”. La Montaña [s. l.], núm. 51 (19 de gener de 1924).

DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot XXIX, Biografies (C-F). Olot: Edicions Municipals, 2001.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de Girona

 

Hemeroteca

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Retrat de grup de cos sencer de la Junta fundadora de la delegació olotina de la Creu Roja. Esteve Cardelús és, dret, el segon començant per l'esquerra.
Peus de foto i comentaris: 
Retrat de grup de cos sencer de la Junta fundadora de la delegació olotina de la Creu Roja. Drets, d'esquerra a dreta: Jaume Tenas, Esteve Cardelús, Josep M. Masramon, Joan Prat, Joan Josep Caminals i Ignasi Pagès. 1913. Font: Fons Comercials i d’Empreses Esteve Morer Toronell. 1890-1936 (data de creació). (CAT ACGAX-140-73).
Portades de publicacions significatives: 
Peu de portada i comentaris: 
Esteve Cardelús i Carrera. Forma part del retrat de la Junta fundadora de la delegació olotina de la Creu Roja. Font: Fons Comercials i d’Empreses Esteve Morer Toronell. 1890-1936 (data de creació). (CAT ACGAX-140-73).
Portada de la tesi doctoral d'Esteve Cardelús i Carrera, editada el 1913 a Barcelona per la Impremta d'Octavi Viader amb el títol: "Observaciones microscópicas de algunas reacciones de química mineral". Font: Biblioteca universitària (Farmàcia - Reserva), Universitat Complutense de Madrid.
Signatura del personatge: 
Opinions sobre el personatge per part d'altres personalitats significatives: 
Joaquim Danés i Torras, metge i estudiós de la història d'Olot, diu sobre la situació de diputat provincial d'Esteve Cardelús que «li plaïa molt i se'n tenia per altament honorat».
Comentaris sobre la documentació: 
1.Certificat acadèmic de la Universitat de Barcelona, curs 1902-1903. Font: Arxiu de la Universitat Complutense de Madrid. 2.Certificat acadèmic de la Universitat de Barcelona, curs 1903-1904. Font: Arxiu de la Universitat Complutense de Madrid. 3.Primera pàgina de l'expedient acadèmic d'Esteve Cardelús i Carrera de la Universidad Central. Font : Arxiu de la Universitat Complutense de Madrid 4.Expedient del grau de Doctor en Farmàcia per la Universidad Central. Font: Arxiu de la Universitat Complutense de Madrid. 5.Primera pàgina de la memòria per a la obtenció del grau de Doctor en Farmàcia presentada per Esteve Cardelús i Carrera. Font: Arxiu de la Universitat Complutense de Madrid.