Canela i Cots, Delfí

Lloc de naixement: 
Mollerussa
Data naixement: 
1876
Data de defunció: 
dissabte, juliol 29, 1961
Lloc de defunció: 
Balaguer

Delfí Canela i Cots fou propietari rural, advocat i polític.

Acabadats els estudis de Dret, es va traslladar a Balaguer, a l’edat de 22 anys, on va exercir l’advocacia i va desenvolupar una trajectòria política fructuosa. Balaguerí d’adopció, es va casar amb Assumpció Figuerola i Balcells el 22 de febrer de 1898.

Membre actiu del Partit Conservador, va ser escollit diputat provincial pel districte de Balaguer a les eleccions del 12 de març de 1905, on va quedar en tercera posició amb 5.696 vots, per darrere de Francesc Corberó i Josep Sol i Torrents. Fou escollit novament diputat provincial a les eleccions del 24 d'octubre de 1909; on va quedar en quarta posició amb 4.883 vots, per darrere dels roderistes: Josep Viladot, Faust Monsonís i Manuel Verni. A les eleccions del 9 de març de 1913 va ser escollit novament diputat provincial amb 5.890 vots, per darrere de Romà Sol i Pau Nobell. Durant el bienni 1911-1913 va desenvolupar el càrrec de vicepresident de la corporació provincial. Als comicis del 11 de març de 1917, va ser derrotat i va quedar en cinquena posició amb 4.486 vots. Aquesta derrota va perjudicar la seva popularitat i a les eleccions del 12 de juny de 1921 no es va presentar; en aquella ocasió els diputats del districte de Balaguer ho van ser pel article 29. 

El 13 d’octubre de 1907, es va desbordar el riu Segre al seu pas per Balaguer i Delfí Canela fou requerit, com a diputat provincial, per tal que assistís a la recepció del monarca Alfons XIII, en la seva visita per veure els efectes que havia tingut la riuada. Conjuntament amb Pau Nobell, Josep Rodés i alts representants de la societat balaguerina, Delfí Canela va formar part de la comitiva que va acompanyar al monarca durant una hora per la ciutat. 

Retirat de la Diputació Provincial des de l'any 1917, Canela es incorporar activament a la «Junta de la Clase Media de Urgel y Comarcas Circumvecinas». Aquesta entitat era fruit de l'associació entre petits comerciants i propietaris de la zona de l'Urgell. Tot i que va ser creada amb un caràcter exclisivament social i aliè a tota classe d'activita política, l'any 1918 es van constituir com a «Unión Federada de la Clase Media de Urgel y Comarcas Circumvecinas» i es van apropar als temes polítics i a la qüestió catalana; tot i definint-se a favor d'un regionalisme «tradicional», però adaptat als temps moderns, es van oposar al moviment a favor de l'autonomia catalana, ja que el consideraven «materialista» i «anticatòlica». Delfí Canela, conjuntament amb altres membres del Partit Conservador com Modest René, també exdiputat provincial per Lleida, va formar part del consell d'administració de la dita associació.  

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, Delfí Canela no va posar fi a la seva carrera política, ja que per elements circumstancials es va convertir en batlle de la ciutat de Balaguer l'any 1926. L'11 d’octubre de 1925, l’Ajuntament llavors dirigit per Pere Lasala va dimitir en bloc, tot deixant sol l’alcalde, que es negava a abandonar el seu lloc. Quatre dies després, Lasala era destituït per ordre del governador civil, que situava Josep Graells i Galceran al capdavant de l’alcaldia. Malgrat tot, el governador tornà a nomenar regidor Pere Lasala, fet que va suposar de nou la dimissió en bloc de l’Ajuntament. D’aquest fet se’n derivà una temporada sense activitat municipal fins que es creà una comissió gestora encarregada de configurar un nou consistori. Aquest nou Ajuntament el configuraven un conglomerat divers de personatges de l’alta societat balaguerina i homes de negocis de posicions polítiques ben diferents. Entre aquests, s’hi comptaven Augusto Menchero, Jaume Rotés, Emili Creus, Francesc Porta i, paradoxalment, també Pere Lasala. Delfí Canela va ocupar l’alcaldia durant tot l’any 1926 i com a tinents alcaldes foren investits Josep Cabeceran i Pau Nobell. Aquest consistori fou conegut com l’Ajuntament dels barbuts, atesa la llarga barba que duien Canela, Nobell i Cabeceran.

Des de la dècada dels anys 1910, Delfí Canela es va integrar de ple en la Societat del Canal d’Urgell i en fou un membre actiu fins ben entrada la dictadura franquista. Arran d’una polèmica apareguda en el pròleg del llibre de Pedro Roca, El problema de los riegos. El canal de Urgel (1910), que deia que la Societat Canal d’Urgell era nefasta quant a l'abastiment d’aigua a les terres de l’Urgell; el 22 de setembre de 1913, Delfí Canela va ser convocat, amb 17 propietaris més de zona regada, a una reunió per analitzar perquè el canal no havia estat suficient per passar del secà al regadiu. En aquesta trobada es va arribar a un acord en en el sentit que la solució era construir un subcanal i aprofitar com a pantà l’estany d’Ivars. Aquesta proposta donà lloc, uns quants anys més tard, a l'anomenat Subcanal d'Urgell; les obres del qual no començaren fins l'any 1925. Delfí Canela, que fou escollit síndic dintre de la comissió encarregada de dictaminar les bases de la construcció de les obres, va concedir una entrevista al periódic balaguerí Pla i Muntanya el 25 de febrer de 1929. L’entrevista fou publicada sota el títol: «La transcendència del Subcanal, parlant amb en Delfí Canela». En la conversa transcrita, el periodista fa referència a la seva qualitat d’exdiputat i qualifica Canela d’advocat popularíssim i d’il·lustre balaguerí que mai tenia un no per a qualsevol pregunta. Tal i com explica Delfí Canela en aquesta entrevista, aquesta obra, iniciada quatre anys endarrere, havia de recórrer, des de Balaguer, pels termes de Linyola, Palau d’Anglesola, Sidamon i Torregrossa, per acabar connectant amb la séquia del canal principal a Juneda. L’entrevista gira completament entorn al procés i la planificació d’obres, els permisos i les traves burocràtiques que aquesta empresa implicava. Les respostes de l’empresari balaguerí van emfatitzar principalment en els beneficis que tindria aquesta obra per als pagesos i els ciutadans del territori.       

Delfí Canela va tornar a la Diputació Provincial el 25 de febrer de 1930, quan es va constituir una corporació postdictadura. Aleshores va ser escollit president, càrrec que va desenvolupar el càrrec fins a l’abril de 1931, quan es dissolgué aquesta diputació amb la proclamació de la Segona República.

L’any 1932, conjuntament amb el seu amic Josep Cabeceran, Delfí Canela va entrar a formar part, en representació de Balaguer, de la junta de govern de l’IACSI, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, creat el 1852. Amb seu a Barcelona, l’ICASI aglutinava grans empresaris agrícoles. Durant aquells anys de la República, l’IACSI va esdevenir un lloc idoni per a un personatge de caire tan conservador com Canela.

El 9 de juny de 1935, Delfí Canela fou distingit com a síndic per la Confederació Sindical Hidrogràfica de l'Ebre. Canela va ser escollit, conjuntament amb Romà Sol i Mestre i Ramon Novell i Andreu, com a suplents. Acabaven de formar la llista guanyadora: Ramon Pifarré i Bellmunt, Joan agelet Rossich i Josep Ribalta Foraster. 

Quan va esclatar la guerra civil, Delfí Canela fou perseguit i vigilat. Va protegir i amagar capellans a casa seva, com el  franciscà Francesc Vila Ollé; trobat a casa de l’advocat el 2 d’agost de 1936, va ser traslladat al cementiri de Torrelameu on fou executat per les milícies revolucionaries. Un cop finalitzada la guerra, Delfí Canela va romandre a Balaguer, on va continuar exercint l’advocacia i, com a propietari de les seves terres, també va seguir vinculat a la Societat del Canal d’Urgell. El 22 d’abril de 1939, Delfí Canela va ser escollit president del nou Sindicat de Regants del Canal d’Urgell.

Va morir el 29 de juliol de 1961 a l’edat de 85 anys; el seu sepeli, enterrament de primera classe amb la presència de nou sacerdots, va tenir lloc a Balaguer dos dies més tard.

 

 

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pare: Pau Canela (al periòdic «La Falç», de l'1 de novembre de 1915, a l'apartat de Noves, es fan ressò de la malaltia que pateix el pare de Delfí Canela, a la seva residència de Mollerussa) .
Matrimoni / Fills: 
Matrimoni amb Assumpció Figuerola i Balcells, casats a Balaguer el 22 de febrer de 1898.
Lloc habitual de residència: 
Balaguer
Llocs successius de residència i datació: 
Mollerussa: 1876-1898. Balaguer: 1898-1961.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Balaguer
Diputació a què pertanyia: 
Lleida
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Durant el bienni 1911-1913 va ser vicepresident de la Diputació Provincial de Lleida. President de la Diputació provincial 1930-1931.
Partit pel qual es presentà: 
Partit Conservador
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Diputat provincial pel districte de Balaguer a les eleccions del 12 de març de 1905; va quedar en tercera posició amb 5.696 vots, per darrere de Francesc Corberó i Josep Sol i Torrents. Fou escollit novament diputat provincial a les eleccions del 24 d'octubre de 1909; va quedar en quarta posició amb 4.883 vots, per darrere dels roderistes: Josep Viladot, Faust Monsonís i Manuel Verni. A les eleccions del 9 de març de 1909 va ser escollit novament diputat provincial amb 5.890 vots, per darrere de Romà Sol i Pau Nobell. Als comicis de l'11 de març de 1917, va ser derrotat; va quedar en cinquena posició amb 4.486 vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Dret
Formació professional: 
Advocat
Activitat econòmica: 
Advocat i empresari
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Vocal del Consell d'Administració de la «Unión Federada de la Clase Media de Urgel y Comarcas Circumvecinas», 1917-1918. Síndic dintre de la comissió encarregada de dictaminar les bases de la construcció de les obres del Subcanal d'Urgell, 1929. Membre de la Junta de govern de l'IACSI (Institut Català de Sant Isidre). President del Sindicat de Regants del Canal d'Urgell. Escollit el 22 d'abril de 1939.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservadora
Militància política: 
Partit Conservador
Càrrecs públics: 
- Diputat provincial: 1905, 1909 - Vicepresident de la Diputació: 1911-1913 - Diputat provincial: 1913-1917, 1921 - Alcalde de Balaguer: 1926 - President de la Diputació: febrer 1930 - abril 1931 - Síndic de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre: 9 de juny de 1935 - President del Sindicat de Regants del Canal d'Urgell: 1939
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

AZNAR i SOLÉ, Josep, Balaguerins. Ofset Romeu, Balaguer, 1983.

AZNAR i SOLÉ, Josep, Balaguerins II. Gráficas Reunidas SA, Barcelona, 1987.

BARRULL i PELEGRÍ, Jaume. «Lluita pagesa i polítiques de reforma a la zona regada pel canal d’Urgell (1931-1936)». Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell, número 4, 2013, pp. 11-21.

DD.AA, Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida: política, economia, cultura i societat. Segle XX. Alfazeta Edicions. Lleida. 2010.

MIR i CURCÓ, Conxita. Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral. Diagràfic. Barcelona, 1985.

SOLÉ i BONET, Ton. «La construcció del Subcanal o Canal Auxiliar d’Urgell. Projectes i oposició (1924-1929)». Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell, número 4, 2013, pp. 21-33. 

ARXIUS

Arxiu Parroquial de Balaguer. Padró Municipal.

Arxiu Comarcal de la Noguera: «La Causa General». Pieza primera de Lleida, expedient 1461/13 (expediente de la ciudad de Balaguer) folis 14, 17 i 18; expedient 1462/9 folis 25 i 26.

 

PREMSA

LA FALÇ: 01-11-1915

LA COLMENA: 06-05-1917

LA COLMENA: 21-10-1917

LA COLMENA: 05-01-1919

LA FALÇ: 15-06-1920

PLA I MUNTANYA: 20-06-1927

PLA I MUNTANYA: 25-02-1929

ACCIÓ: 05-11-1933

CRÒNICA TARGARINA: 08-06-1935

CRÒNICA TARGARINA: 15-06-1935

Imatges i documents: 
Advocats balaguerins , anys 1940, Delfí Canela es el segon per la dreta a la fila de baix
Peus de foto i comentaris: 
Retrat Delfí Canela i Cots, any 1927.
Delfí Canela i Cots, any 1936.
Delfí Canela i Assumpta Figuerola, anys 1950.
Grup d'advocats balaguerins a la dècada dels anys 1940. Delfí Canela es el segon a la fila de baix començant per la dreta.