Canela i Cots, Delfí

Delfí Canela i Cots.
Lloc de naixement: 
Mollerussa, Pla d'Urgell
Data naixement: 
1876
Data de defunció: 
dissabte, juliol 29, 1961
Lloc de defunció: 
Balaguer, Noguera

Delfí Canela i Cots fou propietari rural, advocat i polític nascut a Mollerussa el 1876. Acabats els estudis de Dret, es va traslladar a Balaguer, a l’edat de vint-i-dos anys, on va exercir l’advocacia i va desenvolupar una trajectòria política fructuosa. Balaguerí d’adopció, es va casar amb Assumpció Figuerola i Balcells el 22 de febrer de 1898.

Professionalment exercí l’advocacia, però també va ser membre d’importants entitats agràries i rurals. Des de la dècada del 1910 Delfí Canela es va integrar de ple en la Societat del Canal d’Urgell i en fou un membre actiu fins ben entrada la dictadura franquista. Arran d’una polèmica apareguda en el pròleg del llibre de Pedro Roca, El problema de los riegos. El canal de Urgel (1910), en què deia que la Societat Canal d’Urgell era nefasta quant a l’abastiment d’aigua a les terres de l’Urgell, el 22 de setembre de 1913, Delfí Canela va ser convocat, amb disset propietaris més de zona regada, a una reunió per analitzar per què el canal no havia estat suficient per passar del secà al regadiu. En aquesta trobada es va arribar a un acord en el sentit que la solució era construir un subcanal i aprofitar com a pantà l’estany d’Ivars. Aquesta proposta donà lloc, uns quants anys més tard, a l’anomenat subcanal d’Urgell, les obres del qual no començaren fins a l’any 1925. Delfí Canela, que fou escollit síndic en la comissió encarregada de dictaminar les bases de la construcció de les obres, va concedir una entrevista al periòdic balaguerí Pla i Muntanya el 25 de febrer de 1929. L’entrevista fou publicada sota el títol: “La transcendència del Subcanal, parlant amb en Delfí Canela”. En la conversa transcrita, el periodista fa referència a Canela com un advocat popularíssim i un il·lustre balaguerí que mai tenia un no per a qualsevol pregunta. Tal com explica Delfí Canela en aquesta entrevista, aquesta obra, iniciada quatre anys endarrere, havia de recórrer, des de Balaguer, pels termes de Linyola, Palau d’Anglesola, Sidamon i Torregrossa, per acabar connectant amb la sèquia del canal principal a Juneda; a més d’emfatitzar en els beneficis que tindria aquesta obra per als pagesos i els ciutadans del territori.

Pel que fa al perfil polític, Delfí Canela era un membre actiu del Partit Conservador, des d’on va ser escollit diputat provincial pel districte de Balaguer a les eleccions del 12 de març de 1905 després de quedar en tercera posició amb 5.696 vots per darrere de Francesc Corberó i Josep Sol i Torrents. Fou escollit novament diputat provincial a les eleccions del 24 d’octubre de 1909, en què va quedar en quarta posició amb 4.883 vots, per darrere dels roderistes Josep Viladot, Faust Monsonís i Manuel Verni. A les eleccions del 9 de març de 1913 va ser escollit novament diputat provincial amb 5.890 vots, per darrere de Romà Sol i Pau Nobell. Durant el bienni 1911-1913 va ocupar el càrrec de vicepresident de la corporació provincial. Als comicis de l’11 de març de 1917 va ser derrotat i va quedar en cinquena posició amb 4.486 vots. Aquesta derrota va perjudicar la seva popularitat, i a les eleccions del 12 de juny de 1921 no es va presentar; en aquella ocasió els diputats del districte de Balaguer ho van ser per l’article 29. 

El 13 d’octubre de 1907 es va desbordar el riu Segre al seu pas per Balaguer, i Delfí Canela fou requerit, com a diputat provincial, perquè assistís a la recepció del monarca Alfons XIII en la seva visita per veure els efectes que havia tingut la riuada. Conjuntament amb Pau Nobell, Josep Rodés i alts representants de la societat balaguerina, Delfí Canela va formar part de la comitiva que va acompanyar el monarca durant una hora per la ciutat. 

Retirat de la Diputació Provincial des de l’any 1917, Canela es incorporar activament a la Junta de la Clase Media de Urgel y Comarcas Circumvecinas, una entitat que va néixer de l’associació entre petits comerciants i propietaris de la zona de l’Urgell. Tot i que va ser creada amb un caràcter exclusivament social i aliè a tota classe d’activitat política, l’any 1918 es van constituir com a Unión Federada de la Clase Media de Urgel y Comarcas Circumvecinas i es van apropar als temes polítics i a la qüestió catalana; per bé que es definien a favor d’un regionalisme “tradicional” adaptat als temps moderns, i s’oposaren al moviment en favor de l’autonomia catalana, ja que el consideraven materialista i anticatòlic. Delfí Canela, conjuntament amb altres membres del Partit Conservador com Modest René —també exdiputat provincial per Lleida—, va formar part del consell d’administració de la dita associació.

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, Delfí Canela es va convertir en batlle de la ciutat de Balaguer l’any 1926. Segons que sembla, l’11 d’octubre de 1925, l’Ajuntament llavors dirigit per Pere Lasala va dimitir en bloc, i deixà sol l’alcalde, que es negava a abandonar el seu lloc. Quatre dies després, Lasala era destituït per ordre del governador civil i aquest va designar Josep Graells i Galceran com a nou alcalde. Malgrat tot, el governador tornà a nomenar regidor a l’antic batlle Pere Lasala, fet que va suposar de nou la dimissió en bloc de l’Ajuntament. De tot això se’n derivà una temporada sense activitat municipal fins que es creà una comissió gestora encarregada de configurar un nou consistori. Aquest nou Ajuntament el configuraven un conglomerat divers de personatges de l’alta societat balaguerina i homes de negocis de posicions polítiques ben diferents. Entre aquests, s’hi comptaven Augusto Menchero, Jaume Rotés, Emili Creus, Francesc Porta i, paradoxalment, també Pere Lasala. Delfí Canela va ocupar l’alcaldia durant tot l’any 1926 i com a tinents alcaldes foren investits Josep Cabeceran i Pau Nobell. Aquest consistori fou conegut com l’Ajuntament dels barbuts, atesa la llarga barba que duien Canela, Nobell i Cabeceran.

Delfí Canela va tornar a la Diputació Provincial el 25 de febrer de 1930 quan es constituí una corporació postdictadura. Aleshores va ser escollit president, càrrec que va ocupar fins a l’abril de 1931 quan es dissolgué aquesta diputació amb la proclamació de la Segona República.

L’any 1932, conjuntament amb el seu amic Josep Cabeceran, Delfí Canela va entrar a formar part, en representació de Balaguer, de la junta de govern de l’IACSI. Tres anys després fou distingit com a síndic per la Confederació Sindical Hidrogràfica de l’Ebre juntament amb Ramon Pifarré i Bellmunt, Joan Agelet Rosich i Josep Ribalta Foraster, amb Romà Sol i Mestre i Ramon Novell i Andreu com a suplents.

Quan va esclatar la Guerra Civil Delfí Canela fou perseguit i vigilat. Va protegir i amagar capellans a casa seva com el franciscà Francesc Vila Ollé, que va ser trobat a casa de l’advocat el 2 d’agost de 1936, traslladat al cementiri de Torrelameu, on fou executat per les milícies revolucionàries. Un cop finalitzada la guerra, Delfí Canela va romandre a Balaguer, on va continuar exercint l’advocacia i, com a propietari de les seves terres, també va continuar vinculat a la Societat del Canal d’Urgell.

Un cop ocupada Balaguer pels colpistes i instaurat el poder polític franquista, Delfí Canela fou investigat per la Delegació Comarcal d’Informació i Investigació de la FET y de las JONS per aclarir la seva trajectòria durant la guerra, per bé que els informes que es feren resultaren positius. El 22 d’abril de 1939, Delfí Canela va ser escollit president del nou Sindicat de Regants del Canal d’Urgell.

Va morir el 29 de juliol de 1961 a l’edat de vuitanta-cinc anys; el seu enterrament a Balaguer, dos dies més tard, fou de primera classe, i comptà amb la presència de nou sacerdots entre la comitiva fúnebre.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pare: Pau Canela (al periòdic "La Falç", de l'1 de novembre de 1915, a l'apartat de Noves, es fan ressò de la malaltia que pateix el pare de Delfí Canela, a la seva residència de Mollerussa).
Matrimoni / Fills: 
Matrimoni amb Assumpció Figuerola i Balcells, casats a Balaguer el 22 de febrer de 1898.
Lloc habitual de residència: 
Balaguer.
Llocs successius de residència i datació: 
Mollerussa: 1876-1898. Balaguer: 1898-1961.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Balaguer.
Diputació a què pertanyia: 
Lleida.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Durant el bienni 1911-1913 va ser vicepresident de la Diputació Provincial de Lleida. President de la Diputació provincial 1930-1931.
Partit pel qual es presentà: 
Partit Conservador.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Diputat provincial pel districte de Balaguer a les eleccions del 12 de març de 1905; va quedar en tercera posició amb 5.696 vots, per darrere de Francesc Corberó i Josep Sol i Torrents. Fou escollit novament diputat provincial a les eleccions del 24 d'octubre de 1909; va quedar en quarta posició amb 4.883 vots, per darrere dels roderistes: Josep Viladot, Faust Monsonís i Manuel Verni. A les eleccions del 9 de març de 1909 va ser escollit novament diputat provincial amb 5.890 vots, per darrere de Romà Sol i Pau Nobell. Als comicis de l'11 de març de 1917, va ser derrotat; va quedar en cinquena posició amb 4.486 vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Dret.
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Advocat i empresari.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Vocal del Consell d'Administració de la «Unión Federada de la Clase Media de Urgel y Comarcas Circumvecinas», 1917-1918. Síndic dintre de la comissió encarregada de dictaminar les bases de la construcció de les obres del Subcanal d'Urgell, 1929. Membre de la Junta de govern de l'IACSI (Institut Català de Sant Isidre). President del Sindicat de Regants del Canal d'Urgell. Escollit el 22 d'abril de 1939.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservadora.
Militància política: 
Partit Conservador.
Càrrecs públics: 
Diputat provincial: 1905, 1909. Vicepresident de la Diputació: 1911-1913. Diputat provincial: 1913-1917, 1921. Alcalde de Balaguer: 1926. President de la Diputació: febrer 1930 - abril 1931. Síndic de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre: 9 de juny de 1935. President del Sindicat de Regants del Canal d'Urgell: 1939.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

AZNAR I SOLÉ, Josep. Balaguerins. 2 vol. Balaguer: Offset Romeu, 1983.

—. Història de Balaguer. Balaguer: s. n., 1989.

BARRULL I PELEGRÍ, Jaume. “Lluita pagesa i polítiques de reforma regada pel canal d’Urgell (1931-1936)”. Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell [Mollerussa], núm. 4 (2013), p. 11-21.

MESTRE ROIGÉ, Esteve. “El projecte del Subcanal o Canal Auxiliar d’Urgell. Projectes i oposició (1924-1929)”. Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell [Mollerussa], núm. 4 (2013), p. 21-32.

MIR CURCÓ, Conxita (dir.) [et al.]. Diccionari biogràfic de les terres de Lleida: política, economia, cultura i societat: segle XX. Lleida: Alfazeta, 2010.

PARÍS MOR, Josefina. “Emili Morera i Bosch (1888-1969): apunts biogràfics del president del sindicat de Sant Isidre d’Artesa de Lleida”. Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià [Artesa de Lleida], núm. 3 (2016), p. 46-51.

SOLÉ I BONET, Ton. “La construcció del Subcanal o Canal Auxiliar d’Urgell (1929-1936)”. Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell [Mollerussa], núm. 4 (2013), p. 33-42.

 

Fonts d’arxiu

Archivo Histórico Nacional

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Parroquial de Balaguer

 

Hemeroteca

Acció

La Colmena

Crònica Targarina

La Falç

Pla i Muntanya

Imatges i documents: 
Retrat de Delfí Canela i Cots, any 1927.
Delfí Canela i Cots, any 1936.
Delfí Canela i Assumpta Figuerola, anys 1950.
Grup d’advocats balaguerins a la dècada dels anys 1940. Delfí Canela és el segon a la fila de baix començant per la dreta.
Peus de foto i comentaris: 
Retrat de Delfí Canela i Cots, any 1927. Font: retrat al carbó de Delfí Canela Cots, dedicat per N. Puig Puñe. 1927 (data de creació). (CAT ACN200-83-T1-43).
Delfí Canela i Cots, any 1936. Font: retrat de Delfí Canela i Cots. 1936 (data de creació). (CAT ACN200-115-N-812).
Delfí Canela i Assumpta Figuerola, anys 1950. Font: retrat de Delfí Canela Cots i Assumpta Figuerol. 1950 (data de creació). (CAT ACN200-115-N-4161).
Grup d’advocats balaguerins a la dècada dels anys 1940. Delfí Canela és el segon a la fila de baix començant per la dreta. Font: retrat de grup dels membres de Col·legi d’Advocats. 1950 (data de creació). (CAT ACN200-82-N-384).