Briansó i Planes, Emili

Briansó i Planes 1. Emili Briansó i Planes.
Lloc de naixement: 
Reus, Baix Camp
Data de naixement: 
diumenge, juliol 12, 1863
Data de defunció: 
dissabte, març 4, 1922
Lloc de defunció: 
Reus, Baix Camp

Era fill de Josep Briansó, músic de Reus, i de Francesca Planes, d’Alcover. Es casà amb Maria Salvadó Savall, amb qui va tenir un fill, Josep. Vivia al carrer de Sant Magí Alegre, de Reus.

Emili Briansó es doctorà en Medicina per la Universitat de Barcelona (1884), i fou metge forense a Reus i psiquiatre a ca l’Agulla —casa del Desfrarat, al carrer de Sardà, de Reus. Amb la constitució de la Societat Manicomio de Reus, que ell mateix va empènyer, esdevingué un dels promotors de la creació de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual en fou director (1897). El 18 de febrer de 1919 fou un dels signants dels Estatuts de l’Acadèmia Mèdica de Reus.

Alhora, fou col·laborador tècnic en diverses publicacions científiques, com La Medicina Contemporánea (Reus) i Revista Frenopática Española (Barcelona). El seu nom apareix a la novel·la Don Pablo y los conjurados (1892), publicada a la revista satírica i humorística La Bomba (Reus), en al·lusió a les estratègies polítiques del moment. La ciutat de Reus va donar el seu nom al passeig que popularment s’anomena de la Boca de la Mina i el nomenà fill il·lustre. A l’Institut Pere Mata hi té un monument dedicat (1927).

Fou membre i dirigent del Partit Possibilista. Milità en el republicanisme nacionalista (1921) i va ser cap del Partit Republicà a Reus. Regidor municipal (1901) que a proposta del Centre de Lectura de Reus va fer canviar de la nomenclatura urbana els noms de Monterols pel de Pintor Marià Fortuny —entre 1902 i 1954— i la del Fossar Vell per Baldomer Galofre (1902), tot i que al cap de poc temps i arran de les crítiques suscitades se’ls retornà la denominació popular. Posteriorment, fou alcalde de Reus (1910-1912). Com a primera autoritat municipal, conjuntament amb Pere Coromines i Jaume Simó, presidí el Congrés d’Ateneus i entitats culturals de Catalunya, celebrat a Reus el 31 de gener de l’any 1911.

Va ser elegit diputat provincial pel districte de Reus i formà part de la Diputació de Tarragona entre 1917 i 1922, i s’integrà al Consell Provincial i a la comissió Permanent de Beneficència. En la primera legislatura fou representant de la Corporació a la Comissió Catalana que gestionava la divisió de béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona; en les següents, formà part de la Permanent d’Actes (1919-1923).

Fou, així mateix, conseller de la Mancomunitat en el segon executiu i tercera mesa, elegit el 14 d’abril de 1917, amb un vot; candidat a la presidència en el quart executiu i quarta mesa, elegida l’11 de setembre de 1919, amb 4 vots, enfront dels 53 que va obtenir Josep Puig i Cadafalch (22 diputats votaren en blanc), i quart secretari del sisè executiu i sisena mesa, elegit el 28 d’agost de 1923, amb 65 vots. Va ser delegat territorial de Tarragona de la Mancomunitat de Catalunya. Morí a Reus el 4 de març de 1922.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Josep Briansó, músic, de Reus, i de Francesca Planes, d'Alcover.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Maria Salvadó Savall, amb qui va tenir un fill, Josep.
Lloc habitual de residència: 
Carrer de Sant Magí, de Reus.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Reus
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Formà part de la Diputació de Tarragona entre 1917-1922, i s’integrà al Consell Provincial i a la comissió Permanent de Beneficència. En la primera legislatura fou representant de la Corporació a la Comissió Catalana que gestionava la divisió de béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona; en les següents, formà part de la Permanent d’Actes (1919-1923).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Possibilista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
4.395 vots (1917-1918); 2.614 vots (1921-1922).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Conseller de la Mancomunitat en el segon executiu i tercera mesa, elegit el 14 d’abril de 1917, amb un vot; candidat a la presidència en el quart executiu i quarta mesa, elegida l’11 de setembre de 1919, amb 4 vots, en front dels 53 que va obtenir Josep Puig i Cadafalch (22 diputats votaren en blanc), i quart secretari del sisè executiu i sisena mesa, elegit el 28 d’agost de 1923, amb 65 vots. Va ser delegat territorial de Tarragona de la Mancomunitat de Catalunya. Morí a Reus el 4 de març de 1922.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona (1884).
Formació professional: 
Metge forense, a Reus i psiquiatre a ca l'Agulla, també de Reus.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Amb la constitució de la Societat Manicomio de Reus, que ell mateix va empènyer, esdevingué un dels promotors de la creació de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual en fou director (1897).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Col·laborador tècnic en diverses publicacions científiques, com «La Medicina Contemporánea» (Reus) i «Revista Frenopática Española» (Barcelona).
Premis, homenatges significatius: 
La ciutat de Reus va donar el seu nom al passeig que popularment s’anomena de la Boca de la Mina i el nomenà fill il·lustre. A l’Institut Pere Mata hi té un monument dedicat (1927).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana
Militància política: 
Republicanisme nacionalista (1921).
Càrrecs polítics: 
Dirigent del Partit Possibilista (1921). Cap del Partit Republicà a Reus.
Càrrecs públics: 
Regidor de l'Ajuntament de Reus (1901) i alcalde (1910-1912).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament, 1991, p. 144.

Balcells, Albert; Enric Pujol i Jordi Sabater. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996. 

Poca Gaya, Josep. L’Institut Pere Mata. 100 anys d’història, 1896-1996. Reus: IPM, 1996.

Calbet Camarasa, Josep. M. i Daniel Montaña Buchaca. Metges i farmacèutics catalans (1880-1906). Valls: Cossetània, 2001, p. 40.

Borruell Llovera, Anna. «La participació del Dr. Claudi Tricaz dins l’associacionisme mèdic reusenc». Gimbernat, 42 (2004): 225-234, p. 233.

Estudis sobre la seva figura: 

AGDT [= Arxiu General de la Diputació de Tarragona], Actes; Governació, Cpf, 5bis; AHA [= Arxiu Històric Arxidiocesà]; Sacramentals de Reus; La Vanguardia.

Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament, 1991, p. 144.

Balcells, Albert; Enric Pujol i Jordi Sabater. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996. 

Poca Gaya, Josep. L’Institut Pere Mata. 100 anys d’història, 1896-1996. Reus: IPM, 1996.

Calbet Camarasa, Josep. M. i Daniel Montaña Buchaca. Metges i farmacèutics catalans (1880-1906). Valls: Cossetània, 2001, p. 40.

Borruell Llovera, Anna. «La participació del Dr. Claudi Tricaz dins l’associacionisme mèdic reusenc». Gimbernat, 42 (2004): 225-234, p. 233.

Imatges i documents: 
Peu de portada i comentaris: 
Briansó i Planes 1. Emili Briansó i Planes. Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Emili Briansó Planes [en línia]. Wikimedia Foundation, [última revisió: 25/01/2017], [consulta: 11/12/2017]. Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Brians%C3%B3_Planes>.
Signatura del personatge: 
Comentaris sobre la documentació: 
AGDT [= Arxiu General de la Diputació de Tarragona], Actes; Governació, Cpf, 5bis; AHA [= Arxiu Històric Arxidiocesà]; Sacramentals de Reus; «La Vanguardia».