Bosch i Roig, Joan

Lloc de naixement: 
Terrassa, Vallès Occidental
Data de naixement: 
divendres, octubre 16, 1863
Data de defunció: 
divendres, desembre 9, 1938
Lloc de defunció: 
Santuari del Miracle, Riner, Solsonès

Joan Bosch i Roig fou un metge i polític nascut a Terrassa el 1863. El seu pare va ser Pere Bosch de Basea, hereu de Can Bosch de Basea, el qual el 1844 es va casar en primeres núpcies amb Dolors Boada Torrent i van tenir un fill: Tomàs Bosch Boada. A la mort de Dolors es va tornar a casar, el 1858, amb Carme Roig i Morgades, i va tenir cinc fills: Francesc, Joan, Lluís, Josepa i Vicenta Bosch i Roig. La germana de Carme Roig, Anna, estava casada amb Gaietà Alegre, fet que va comportar que el seu fill Francesc Alegre i Roig —que també va ser diputat provincial per Terrassa— fos cosí primer de Joan Bosch.

En Tomàs Bosch va ser l’hereu de la masia de Can Bosch, però la va vendre als seus germanastres Joan i Vicenta, ja que ell es va dedicar a la carrera judicial. El 17 de maig de 1895 Joan Bosch es va casar amb Rosa Solà i Viver i van tenir set fills: Pere, Salvador, Carmen, Rosa, Montserrat (que morí molt petita), Montserrat i Assumpció Bosch i Solà.

El seu avi matern, Joan Roig, era metge i natural de Rubí, casat amb Vicenta Morgades de Vilafranca del Penedès. Els avis materns de la seva esposa van ser l’advocat, propietari de Can Solà del Racó de Matadepera i alcalde de Sant Pere de Terrassa el 1869, Salvador Solà i Bogunyà, i Rosa Viver i Modolell, hereva de Can Viver de Torrebonica.

Joan Bosch Roig va obtenir el batxillerat a Barcelona l’any 1879, i es llicencià en Medicina el 1891. Va participar en diverses entitats com la Junta de Govern i al Consell d’Administració de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa entre el 8 de febrer de 1925 fins a la seva mort, la Creu Roja de Terrassa, de la qual va ser vicepresident el 1903, i fundador del Sindicat de la Cooperativa Agrícola de Terrassa el 1920. Va ser un important mecenes per a la cultura terrassenca; per exemple, va deixar un pis per a la sala d’espectacles del Centre Ars Lucis i va ajudar, entre altres, a l’Escola Coral.

En l’àmbit polític, entre el 1903 i 1904 va presidir l’Agrupació Regionalista. En els anys 1901 i 1904 va ser delegat de la Unió Catalanista per Terrassa. Fou escollit regidor de l’Ajuntament de Terrassa per l’Associació Nacionalista a les eleccions del 8 de febrer de 1920, però va deixar el càrrec per haver estat escollit diputat provincial, representant la Lliga Regionalista, a les eleccions del 12 de juny de 1921.

Durant el bienni 1921-1923 va pertànyer a les comissions d’Interessos Generals i a les darreres eleccions de la Mancomunitat de 12 de juny de 1921 va aconseguir l’acta de diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona). Aquests comicis es van caracteritzar perquè els tres candidats de la Lliga Regionalista van ser escollits. Bosch va ser el segon diputat amb més vots amb un total de 5.313.

Del 30 d’agost de 1921 al 29 d’agost de 1923 va ser president de la Comissió Permanent de Beneficència i Sanitat de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya i de la Junta de l’Hospital del Sagrat Cor de la Diputació de Barcelona.

Al juliol de 1936 era cap de l’assistència mèdica municipal de Terrassa. En fou cessat el 24 de desembre d’aquest mateix any. Dos anys després morí al santuari del Miracle, situat a la població solsonenca de Riner.

Dades personals i familiars: 
Família: 
El seu pare va ser Pere Bosch de Basea, hereu de Can Bosch de Basea, el qual el 1844 es va casar en primeres núpcies amb Dolors Boada Torent i van tenir un fill: Tomàs Bosch Boada. A la mort de Dolors es va tornar a casar, el 1858, amb Carme Roig i Morgades i va tenir cinc fills: Francesc (1858/1859-1879), Joan (1863-1938), Lluís (1865/1866-1899), Josepa i Vicenta Bosch i Roig. La germana de Carme Roig, Anna, estava casada amb Gaietà Alegre, fet que va comportar que el seu fill Francesc Alegre i Roig, que també va ser diputat provincial per Terrassa, fos cosí primer de Joan Bosch. En Tomàs Bosch va ser l’hereu de la masia de Can Bosch però la va vendre als seus germanastres Joan i Vicenta, ja que ell es va dedicar a la carrera judicial. El seu avi matern, Joan Roig, era metge i natural de Rubí. Casat amb Vicenta Morgades de Vilafranca del Penedès.
Matrimoni / Fills: 
El 17 de maig de 1895 Joan Bosch es va casar amb Rosa Solà i Viver i van tenir set fills: Pere, Salvador, Carmen, Rosa, Montserrat (que morí molt petita), Montserrat i Assumpció Bosch i Solà. Els avis materns de la seva esposa van ser l’advocat, propietari de Can Solà del Racó de Matadepera i alcalde de Sant Pere de Terrassa el 1869 Salvador Solà i Bogunyà i Rosa Viver i Modolell, hereva de Can Viver de Torrebonica.
Lloc habitual de residència: 
Masia de Can Bosch.
Llocs successius de residència i datació: 
Masia de Can Bosch.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Durant el bienni 1921-1923 va pertànyer a les comissions Interessos Generals i Junta de l’Hospital del Sagrat Cor de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les darreres eleccions de la Mancomunitat de 12 de juny de 1921 va aconseguir l’acta de diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona). Aquests comicis es van caracteritzar perquè els tres candidats de la Lliga Regionalista van ser escollits. Bosch va ser el segon diputat amb més vots amb un total de 5.313.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Del 30 d’agost de 1921 al 29 d’agost de 1923 va ser president de la comissió permanent de Beneficència i Sanitat de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Medicina (1891).
Batxillerat (1879).
Formació professional: 
Metge.
Polític.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Va formar part de la Junta de Govern i al Consell d’Administració de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa entre el 8 de febrer de 1925 fins a la seva mort.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Va ser va ser vicepresident de la Creu Roja de Terrassa (1903). També va ser un important mecenes per la cultura terrassenca; per exemple, va deixar un pis per a la sala d’espectacles del Centre Ars Lucis i va ajudar, entre altres, l’Escola Coral.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservadora.
Militància política: 
Lliga Regionalista.
Càrrecs polítics: 
Entre el 1903 i 1904 va presidir l’Agrupació Regionalista. El 1901 i el 1904 va ser delegat de la Unió Catalanista per Terrassa.
Càrrecs públics: 
Va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa per l’Associació Nacionalista a les eleccions del 8 de febrer de 1920, però va deixar el càrrec per haver estat escollit diputat provincial, representant a la Lliga Regionalista, a les eleccions del 12 de juny de 1921.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

LORCA I SIMON, Josep Lluís. “La Cooperativa Agrícola de Terrassa, punt final de l’agricultura terrasenca?”. Terme [Terrassa], núm. 23 (2008), p. 149-172.

MARCET I GISPERT, Xavier. “El Salisme: moviment polític i bloc de poder”, Terme. Revista d’Història [Terrassa] núm. 5, (novembre de 1990), p. 16-34.

PALOMA SÁNCHEZ, Lluís. “Mina Pública d’Aigües de Terrassa, el batec de la ciutat industrial i la fàbrica tèxtil”. Terme [Terrassa], núm. 27 (2012), p. 246-248.

PASTALLÉ I SUCARRATS, Pere; SOLÉ I SANABRA, Pere. Mina Pública d’Aigües de Terrassa: una empresa al servei de la comunitat. Barcelona: Lunwerg, 2002.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa

Arxiu Personal Rafel Comes de Terrassa

 

Hemeroteca

La Vanguardia