Bolós i Saderra, Lluís de

Lluís de Bolós i Saderra.
Lloc de naixement: 
Olot, Garrotxa
Data de naixement: 
dimecres, juny 27, 1849
Data de defunció: 
divendres, desembre 25, 1931
Lloc de defunció: 
Olot, Garrotxa

Lluís de Bolós i Saderra fou un jutge i dirigent local nascut a Olot al juny de 1849. Fou descrit pel metge Joaquim Danés i Torras com un home “baixet, amb patilles punxegudes rosses i fidel conservador de la tradició carlista familiar”. Era membre d’una nissaga d’apotecaris o farmacèutics de la comarca de la Garrotxa, la qual va reforçar amb el seu enllaç amb Assumpció Vayreda i Vilà, filla de la noblesa catalana. Lluís de Bolós custodià l’herència cultural d’alguns dels seus avantpassats, que van destacar en els camps de les ciències naturals, la pintura i el col·leccionisme. Al segle XVIII la biblioteca dels Bolós disposava de 150 llibres de farmàcia i quatre centenars més de matèries diverses. Durant el segle XIX la família de Bolós apareix especialment lligada a la Tercera Carlinada (1872-1876), en la qual van tenir protagonisme diversos membres de la família.

Un germà d’en Lluís, Ramon de Bolós i Saderra, va participar a la guerra com a ajudant de sanitat militar i va col·laborar en els hospitals de sang de Besora, Monsolí, Camprodon i Sant Aniol de Finestres. Més tard exercí de farmacèutic. Un altre germà, Joaquim, cabrerista acèrrim i advocat de professió, va destacar per ser l’autor —junt amb Ramon Jordana— d’un estatut regional de Catalunya que va presentar Carles de Borbó i Àustria-Este (Carles VII per als carlins) a Venècia l’any 1900. Exercí també de publicista i va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1918-1922 i 1929-1930. És autor de La guerra civil en Cataluña (1928) i El carlismo en Cataluña (1930).

Lluís de Bolós, després de cursar estudis de Dret a Barcelona, exercí el càrrec de jutge municipal i de fiscal d’Olot. La seva activitat social a la ciutat passà per la participació al centre cultural Els Catòlics. També fou obrer de l’església del Tura, soci de la conferència de Sant Vicenç de Paül i soci de la junta del districte d’Olot del Congrés Catòlic Nacional de Tarragona de 1894. El 4 de juliol de 1877, ja acabada la guerra carlina, es va casar amb Concepció Llavanera i Ros a l’església de Sant Feliu de Lladó.

L’activitat política de Lluís de Bolós es va limitar a l’àmbit local i provincial. Va ser regidor de l’Ajuntament d’Olot durant els biennis 1891-1893, 1897-1899 i 1899-1901 i exercí de vocal de les comissions de Foment i Beneficiència, del Cementiri, i d’Hisenda.

L’any 1911 fou elegit diputat provincial per la circumscripció d’Olot-Puigcerdà per la candidatura jaumista amb 7.220 vots, i fou diputat durant els biennis 1911-1913 i 1913-1915. Per la seva condició de diputat provincial, l’any 1911 va ser designat vocal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Catalunya i Balears. En la sessió del 5 de maig de 1913 fou elegit inspector de les escoles de Belles Arts de la província. Aquest càrrec li degué plaure molt, donada la seva afició per l’art i el col·leccionisme.

Després de deixar la Diputació, Lluís de Bolós va seguir actiu en política dins el bàndol carlista fins que morí a Olot al desembre de 1931.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Josep Oriol de Bolós i Santaló i Carme Saderra i Homs. Avis paterns : Francesc de Bolós i Germà i Francisca Santaló. Avis materns: Miquel Saderra i Iglesias i Francisca Homs. Germans: Ramon (casat amb Assumpció Vayreda i Vilà), farmacèutic, erudit, bon coneixedor de la botànica i els volcans; fou ajudant de sanitat de l’exèrcit carlí i col·laborà amb els hospitals de sang de Besora, Monsolí, Camprodon i Sant Aniol de Finestres; i també fou autor de diversos treballs de botànica. Joaquim, advocat, publicista i cabrerista acèrrim; va participar a la guerra civil de 1872-1876; el 1900 va redactar, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que va entregar a Carles VII a Venècia; fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre 1918 i 1922 i entre 1929 i 1930; fou autor de "La guerra civil en Cataluña, 1872-1876", Barcelona, Rafel Cusalleras, 1928 i "El carlismo en Cataluña", Barcelona, Rafel Cusalleras, 1930.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Maria de la Concepció Llavanera i Ros. Fills: Narcís i Maria.
Lloc habitual de residència: 
Olot.
Llocs successius de residència i datació: 
Olot.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Olot-Puigcerdà.
Diputació a què pertanyia: 
Diputació de Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Va prendre possessió com a diputat el 2 de maig de 1911. Fou membre de la comissió de Foment; membre dels torns de la comissió Provincial de 1912-1913 i 1916-1917; membre de les Escoles de Belles Arts el 1911-1913 i 1913-1915 (aquesta vegada com a inspector).
Partit pel qual es presentà: 
Jaumí.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1911: 7.220 vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Advocat.
Formació professional: 
Jutge i fiscal.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Vocal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears (1911).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Obrer de l’església de la Mare de Déu del Tura; soci de la conferència de Sant Vicenç de Paül; soci de la Junta del districte d'Olot del Congrés catòlic nacional de Tarragona.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Carlista.
Militància política: 
Partit Carlí.
Càrrecs polítics: 
Regidor de l'Ajuntament d'Olot, bienni de 1893-1895, de 1897-1899 i de 1899-1901. Responsabilitats com a regidor (bienni 1893-1985): vocal de la comissió d'Hisenda i vocal de la comissió de l'Hospital.
Càrrecs públics: 
Jutge municipal d'Olot, nomenat el 1905; fiscal suplent d'Olot, nomenat el 1908.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BARNADAS, Josep. “La Setmana Tràgica a Olot”. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca [Olot], núm. 20 (2009), p. 227-251.

—. “La fractura civil a la Restauració”. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca [Olot], núm. 23: Jordi Pujiula, in memoriam (2012), p. 157-176.

CANAL I MORELL, Jordi. “L’any 1890 a Olot. El moviment obrer vist des d’una òptica conservadora”. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca [Olot], 1984-1985 (1986), p. 57-92.

DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot XXVIII. Biografies (A-B). Olot: Edicions Municipals, 2000.

GUTIÉRREZ I MARTÍNEZ, Jesús M. (coord.). Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona, 2008.

LEDESMA, Clavijo. “1874: apogeu i decadència del carlisme a Catalunya”. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca [Olot], núm. 26 (2015), p. 57-107.

 

Hemeroteca

Ciutat: setmanari nacionalista republicà

El Deber: semanario católico

Imatges i documents: 
Fotografia de la família de Bolós. Lluís de Bolós es troba al centre de la imatge.
Peus de foto i comentaris: 
Fotografia de la família de Bolós. Lluís de Bolós es troba al centre de la imatge. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Peu de portada i comentaris: 
Lluís de Bolós i Saderra. Retall de la fotografia de la família de Bolós. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Signatura del personatge: 
Opinions sobre el personatge per part d'altres personalitats significatives: 
Joaquim Danés i Torras: «Baixet, amb patilles punxegudes rosses a cada costat de la barba i fidel guardador de la tradició familiar». Font: DANÉS I TORRAS, Joaquim. "Història d’Olot XVIII. Biografies (A-B)". Olot: Edicions Municipals, 2000, p. 195.
Comentaris sobre la documentació: 
Lluís de Bolós apareix esmentat a: "El Deber", 17 de juny de 1905, p. 15; "El Deber", 28 de novembre de 1908, p. 15; "Ciutat", 2 de juliol de 1911, pp. 3-4; "Ciutat", 26 de febrer de 1911, pp. 3-4. També als llibrets editats per la Diputació de Girona sobre la seva organització i funcionament: "Bienio de 1913 á 1915" i "Bienio de 1913 á 1915", Arxiu Històric de Girona.