Bofill i Mates, Jaume

Retrat de Jaume Bofill i Mates
Lloc de naixement: 
Olot, Garrotxa
Data de naixement: 
divendres, agost 30, 1878
Data naixement: 
30 d'agost de 1878
Data de defunció: 
diumenge, abril 2, 1933
Data de defunció: 
2 d'abril de 1933
Lloc de defunció: 
Barcelona

També conegut pel pseudònim poètic Guerau de Liost. Advocat, escriptor, periodista i polític.

Hereu d'una família de propietaris del Montseny, muntanya que anys després descriurà en la seva obra literària amb referències constants a la seva natura i història. Llicenciat en Dret i Filosofia per la Universitat de Barcelona. Membre de la Lliga Regionalista des dels seus inicis, de la qual se'n separà per cofundar i esdevenir el primer president d'Acció Catalana. Poc temps abans de morir, retornà a la Lliga per motius personals, religiosos i ideològics, tot arrossegant l'advocat, escriptor i poeta Tomàs Roig i Llop, el qual havia estat el seu secretari particular. Fou elegit regidor per Barcelona en les eleccions de 1911. Com a regidor va combatre el discurs populista i anticatalà del Partit Radical Republicà, els lerrouxistes. Des de la comissió de Cultura defensà la cooficialitat del català a l'Ajuntament de Barcelona. Els lerrouxistes perderen la votació i el català va ésser considerat llengua oficial en l'àmbit municipal. Els seus discursos a favor del català són editats en el llibre La llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona (1916). En la seva etapa com a regidor, es dedicà a temes d'ensenyament, museus i sanitat. El 1915, gràcies a la seva intervenció com a regidor, el pedagog Rafael Campalans fou pensionat per l'Ajuntament per assistir a un congrés internacional d'enginyeria als EUA. El 1919 publicà el llibre de caire polític Les Joventuts Catalanes: política, nacionalisme, socialisme en Prat de la Riba. En les eleccions del 6 de juny de 1919 fou elegit per 14.060 vots com a diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la circumscripció de Barcelona —II Districte de Barcelona. Només el superarà en vots Joan Vallès i Pujlas, també de la Lliga Regionalista. Fou nomenat conseller de Política Social d'aquesta institució, des d'on engegà una gegantina tasca de reforma de les assegurances mèdiques i de previsió per tal de garantir la salut dels obrers. A la Mancomunitat formà part del departament de Cultura, del Consell Pedagògic i de l'Oficina d'Estudis Jurídics. Puig i Cadafalch el nomenà vicepresident tercer de la Mancomunitat, atès que pretenia, malgrat tenir dos vicepresidents al davant, que fos el seu substitut en les seves absències. El 1920 ocupà el càrrec en funcions de president de la comissió d'Instrucció Pública de la Diputació de Barcelona. En ser elegit diputat de la Mancomunitat, La Veu de Catalunya li va retre un homenatge l'11 de juliol de 1919. El discurs de l'ofrena fou llegit pel socialista i directiu de la Mancomunitat Rafael Campalans, tot demostrant que l'adhesió a una personalitat anava més enllà dels particularismes ideològics. Fou el responsable de l'expulsió d'Eugeni d'Ors, aleshores secretari tècnic d'ensenyament superior dins del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat presidida per Puig i Cadafalch. En certa manera Bofill i Mates fou el substitut d'Ors en el lideratge de la intel·lectualitat catalana. A la Mancomunitat hi desenvoluparà fins el 1923 una tasca de gran relleu polític i de compromís, malgrat discrepar sovint de Francesc Cambó; disenssió que comportà que es distanciés de la Lliga i acabés configurant l'organització política Acció Catalana. Aquesta nova formació acabà fent confluir el discurs del catalanisme amb posicions socialment més progressistes, republicanes i federalistes. En deixar d'ésser un aglutinador de les esquerres catalanes, el futur d'Acció Catalana com a opció política majoritària dels catalans no va reeixir, tot i i els bons resultats de les eleccions a diputats provincials de 1923.

Un clar exemple del distanciament de Bofill envers la Lliga fou la proposta del CADCI, presentada a l'Assemblea de la Mancomunitat del 3 de setembre de 1921, en què es demanava la finalització de la guerra del Marroc. Bofill féu costat a la proposta malgrat que les directrius de la Lliga eren votar en contra, atès que Francesc Cambó formava part del Govern de l'Estat. Jaume Bofill acabarà dimitint dels seus càrrecs dins de la Mancomunitat i l'Assemblea d'aquesta institució escollí Jaume Riba i España, diputat regionalista pel districte de Vic-Granollers, com el seu substitut. Membre honorari de l'Institut d'Estudis Catalans Bofill defensà les teories lingüístiques de Pompeu Fabra i es destacà com a europeista convençut, atent a tot allò que en l'àmbit cultural i polític passava a l'altra banda del Pirineu. Periodista del diari de la Lliga La Veu de Catalunya, on signava amb el pseudònim de Puck. En fundar-se Acció Catalana, desencisat per la deriva poc nacionalista i massa oportunista d'aquell periòdic, fou un membre destacat del grup que es féu amb el diari La Publicitad i que el catalanitzaren, per tal de convertir-lo en l'òrgan d'expressió del nou partit. En fou un dels màxims redactors. Durant la seva primerenca etapa com a president d'Acció Catalana es propicià l'acord amb diverses forces nacionalistes basques i gallegues, tot creant una Triple Aliança gràcies a l'impuls del seu promotor, el diputat de la Mancomunitat Nicolau d'Olwer. Durant la dictadura de Primo de Rivera, Bofill es dedicà al seu ofici d'advocat i a la faceta d'escriptor i poeta. Per tal de distingir la seva activitat política de l'escriptor encunyà el pseudònim de Guerau de Liost en la seva producció literària. El nom de Guerau provenia del món medieval i de Liost era la dessignació d'una antiga masia del Montseny. Aquest pseudònim sembla que havia estat inspirat pel seu gran amic Josep Carner, poeta com ell. La influència de Josep Carner s'entreveu en el seu pas d'un romanticisme modernista cap al noucentisme. El 1930 escriu L'altra concòrdia en resposta a Per la concòrdia de Francesc Cambó. Fou escollit en les eleccions del XX de juny de 1931 diputat a Corts per Acció Catalana. En el camp literari va escriure novel·la i poesia. El 1908 publicà La muntanya d'ametistes, amb pròleg d'Eugeni d'Ors, que era un homenatge al Montseny. El 1933 fou revisada i reeditada amb pròleg de Josep Carner. Després seguiren Els somnis (1913), La ciutat d'ivori (1918), un relat sobre la Barcelona urbana i moderna, Selvatana d'amor (1920), Ofrena rural (1926) i Sàtires (1928), un relat sobre la condició humana en els seus vicis i defectes, amb il·lustracions de Xavier Nogués. L'any 1978 foren publicades a títol pòstum Les altres sàtires, la darrera part de Sàtires que no volgué publicar en vida. També, a títol pòstum, es publicà Obra poètica completa (1948, arrodonida en una nova edició del 1983) i Proses literàries (1948). Va ser considerat per molts contemporanis com un gran orador. Durant la Guerra Civil la casa de Jaume Bofill i Mates fou ocupada per un comitè revolucionari. A petició de la seva vídua, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Jordi Rubió, protegí la biblioteca particular de l'escriptor. El fons documental i bibliogràfic de l'autor va ser recollit i dipositat en dues habitacions del domicili del finat. S'arribà a l'acord amb els milicians, per escrit, per a la seva salvaguarda i custòdia. Definitivament, el 1980 passà a ser dipositada a la Biblioteca de Catalunya. Un cop mort se li van organitzat diversos actes d'homenatge i de recordança.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Hereu d'una família de propietaris del Montseny
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Llocs successius de residència i datació: 
Barcelona, aprox. finals del XIX - 1933. La família té cases i terres al Montseny.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
El 1920 ocupà el càrrec en funcions de president de la comissió d'Instrucció Pública de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
En les eleccions del 6 de juny de 1919 és elegit per 14.060 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Nomenat conseller de Política Social d'aquesta institució, des d'on engegarà una gegantina tasca de reforma de les assegurances mèdiques i de previsió per tal de garantir la salut dels obrera.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Conseller de Política Social, departament de Cultura, del Consell Pedagògic i de l'Oficina d'Estudis Jurídics, vicepresident tercer de la Mancomunitat de Catalunya.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona
Formació professional: 
Advocat i polític (Jaume Bofill i Mates), escriptor, periodista i poeta (Guerau de Liost)
Activitat econòmica: 
Advocat. Despatx a Barcelona
Patrimoni: 
Viladrau, Osona, i Montseny. Herència familiar.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Col·legi d'Advocats de Barcelona
Premis, homenatges significatius: 
Homenatge per part de la «La Veu de Catalunya», el 1919.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservadora i de centre-esquerra catalanista
Militància política: 
Lliga Regionalista fins el 1922. Acció Catalana, 1922-1932. Lliga Catalana, 1933.
Càrrecs polítics: 
Regidor Ajuntament de Barcelona, 1911 (Lliga). Diputat de la Mancomunitat de Catalunya, 1919 (Lliga). President d'Acció Catalana, 1922. Diputat a Corts espanyoles, 1931 (Acció Republicana).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Com a Jaume Bofill i Mates (polític i advocat):

Com a Guerau de Liost (escriptor i poeta):

Estudis sobre la seva figura: 

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/bofill-i-mates-jaume

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerau_de_Liost

http://www.jaumebofillbofill.org/biografia.htm

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0010717.xml

Balcells, Albert; Pujol, Enric i Sabater, Jordi Sabater. La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia. Editorial Proa. Barcelona, 1996.

Colomines, Agustí i Madaula, Aurora. Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya , 1914-1924. Editorial Comanegra. Barcelona, 2014.

La Vanguardia

La Publicitat

La Veu de Catalunya

 

Imatges i documents: 
Enterrament Jaume Bofill i Mates. Carlos Pérez de Rozas / AFB
Enterrament Jaume Bofill i Mates. Carlos Pérez de Rozas / AFB
Enterrament Jaume Bofill i Mates. Carlos Pérez de Rozas / AFB
Jaume Bofill i Antoni Virgili. Gabriel Casas/ANC
Jaume Bofill. Gabriel Casas/ANC
Coberta llibre Jaume Bofill i Mates. Guerau de Liost. L'Home, el poeta i el polític
Retrat de Jaume Bofill i Mates
Peus de foto i comentaris: 
Fotos 1, 2 i 3: Enterrament Jaume Bofill i Mates a Sarrià. Carlos Pérez de Rozas / AFB Foto 4: Jaume Bofill i Antoni Virgili, inicis anys trenta. Gabriel Casas/ANC Foto 5: Retrat de Jaume Bofill. Gabriel Casas/ANC Foto 6: Coberta llibre Jaume Bofill i Mates. Guerau de Liost. L'Home, el poeta i el polític, l'autor del qual és l'Albert Manent. Foto 7: Retrat de Jaume Bofill i Mates. Autor desconegut.
Portades de publicacions significatives: 
Peu de portada i comentaris: 
El 1919 pública el llibre de caire polític «Les Joventuts Catalanes».
El 1930 escriu «L'altra concòrdia» en resposta a «Per la concòrdia» de Francesc Cambó, amb qui s'havia distanciat pel seu posicionament a favor de la monarquia d'Alfons XIII.
Signatura del personatge: 
Opinions sobre el personatge per part d'altres personalitats significatives: 
Gudayol, Anna. Salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil. Les notes de Jordi Rubió. «La casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari. La nota es troba a continuació d’un ofici de 29 d’octubre de 1936 en què s’indica la decisió del servei de biblioteques de la Generalitat de protegir la biblioteca i papers de l’escriptor, conservats en dues habitacions. A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas ingressà definitivament a la Biblioteca de Catalunya.» RESUM Durant la guerra civil Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya i cap la Secció de Biblioteques de la Comissió del Patrimoni Artístic, Històric i Científic de la Generalitat de Catalunya, dirigí el salvament de les biblioteques privades a Catalunya. L’edició de les notes inscrites per Rubió en alguns dels expedients de les biblioteques salvades permet apropar-nos al dia a dia d’una tasca difícil, donar a conèixer algunes de les biblioteques que es varen poder preservar, i reivindicar la tasca de salvament del patrimoni bibliogràfic duta a terme per Rubió i tots els seus col·laboradors. Extret del web: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000064.pdf