Bofill i Mates, Jaume

Retrat de Jaume Bofill i Mates.
Lloc de naixement: 
Olot, Garrotxa
Data de naixement: 
divendres, agost 30, 1878
Data de defunció: 
diumenge, abril 2, 1933
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

També conegut pel pseudònim poètic Guerau de Liost, Jaume Bofill i Mates fou un advocat, escriptor, periodista i polític hereu d’una família de propietaris del Montseny. Es casà amb Margarida Bofill i Gallés i en destacà posteriorment el seu fill Jaume Bofill i Bofill, filòsof i catedràtic de la Universitat de Barcelona. En l’àmbit acadèmic, Jaume Bofill Mates es llicencià en Dret i Filosofia per la Universitat de Barcelona a més de doctorar-se en Filosofia i Lletres a la Universidad Central de Madrid amb la tesi Proceso del Arzobispo de Toledo, Fray Bartolomé Carranza.

Des del punt de vista polític va ser membre de la Lliga Regionalista des dels seus inicis. A finals del segle xix es traslladà a viure a Barcelona i fou elegit regidor d’aquesta ciutat per la Lliga Regionalista en les eleccions de 1911. Des de la Comissió de Cultura defensà la cooficialitat del català a l’Ajuntament de Barcelona i aconseguí que el català fos considerat llengua oficial en l’àmbit municipal. A més, es dedicà a temes d’ensenyament, museus i sanitat. El 1915, gràcies a la seva intervenció com a regidor, el pedagog Rafael Campalans fou pensionat per l’Ajuntament per assistir a un congrés internacional d’enginyeria als EUA. El 1919 Jaume Bofill publicà el llibre de caire polític Les Joventuts Catalanes: política, nacionalisme, socialisme en Prat de la Riba.

En les eleccions del 6 de juny de 1919 fou elegit per 14.060 vots com a diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la circumscripció de Barcelona —II Districte de Barcelona. Només el superarà en vots Joan Vallès i Pujals, també de la Lliga Regionalista. Fou nomenat conseller de Política Social d’aquesta institució, des d’on engegà una gegantina tasca de reforma de les assegurances mèdiques i de previsió per tal de garantir la salut dels obrers. A la Mancomunitat formà part del Departament de Cultura, del Consell Pedagògic i de l’Oficina d’Estudis Jurídics. Puig i Cadafalch el nomenà vicepresident tercer de la Mancomunitat, atès que pretenia, malgrat tenir dos vicepresidents al davant, que fos el seu substitut en les seves absències. El 1920 ocupà el càrrec en funcions de president de la Comissió d’Instrucció Pública de la Diputació de Barcelona. En ser elegit diputat de la Mancomunitat, La Veu de Catalunya li va retre un homenatge l’11 de juliol de 1919. El discurs de l’ofrena fou llegit pel socialista i directiu de la Mancomunitat Rafael Campalans, tot demostrant que l’adhesió a una personalitat anava més enllà dels particularismes ideològics. Fou el responsable de l’expulsió d’Eugeni d’Ors, aleshores secretari tècnic d’ensenyament superior dins del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat presidida per Puig i Cadafalch. En certa manera Bofill i Mates fou el substitut d’Ors en el lideratge de la intel·lectualitat catalana.

A la Mancomunitat hi dugué a terme fins al 1923 una bona tasca de gran relleu polític i de compromís malgrat que sovint discrepava amb Francesc Cambó; dissensió que comportà que es distanciés de la Lliga i acabés configurant l’organització política Acció Catalana, una formació que intentà confluir el discurs del catalanisme amb posicions socialment més progressistes, republicanes i federalistes. El distanciament entre Bofill i la Lliga es pot exemplificar a partir de la proposta del CADCI, presentada a l’Assemblea de la Mancomunitat del 3 de setembre de 1921, en què es demanava la finalització de la guerra del Marroc. Bofill féu costat a la proposta malgrat que les directrius de la Lliga eren votar en contra, atès que Francesc Cambó formava part del Govern de l’Estat. Jaume Bofill acabarà dimitint dels seus càrrecs dins de la Mancomunitat i l’Assemblea d’aquesta institució escollí Jaume Riba i España, diputat regionalista pel districte de Vic-Granollers, com el seu substitut.

Durant la seva primerenca etapa com a president d’Acció Catalana es propicià l’acord amb diverses forces nacionalistes basques i gallegues, i es creà una Triple Aliança gràcies a l’impuls del seu promotor, el diputat de la Mancomunitat Nicolau d’Olwer. Al marge d’això, Bofill fou escollit en les eleccions del 20 de juny de 1931 diputat a Corts per Acció Catalana.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, Bofill es dedicà al seu ofici d’advocat i a la faceta d’escriptor i poeta. Per distingir la seva activitat política de l’escriptor encunyà el pseudònim de Guerau de Liost en la seva producció literària. El nom de Guerau provenia del món medieval i de Liost era la designació d’una antiga masia del Montseny. Aquest pseudònim sembla que havia estat inspirat pel seu gran amic Josep Carner, poeta com ell.

Bofill també fou membre honorari de l’Institut d’Estudis Catalans, on defensà les teories lingüístiques de Pompeu Fabra i es destacà com a europeista convençut, atent a tot allò que en l’àmbit cultural i polític passava a l’altra banda del Pirineu. A més, col·laborà com a periodista del diari de la Lliga La Veu de Catalunya, en què signava amb el pseudònim de Puck. En fundar-se Acció Catalana i sortint de la Lliga, fou un membre destacat del grup que s’apoderà del diari La Publicitad tot catalanitzant-lo per tal de convertir-lo en l’òrgan d’expressió del nou partit. I Bofill n’esdevingué un dels màxims redactors.

 L’obra literària de Bofill va començar molt aviat. El 1908 publicà La muntanya d’ametistes, amb pròleg d’Eugeni d’Ors, que era un homenatge al Montseny. Després seguiren Els somnis (1913), La ciutat d’ivori (1918), un relat sobre la Barcelona urbana i moderna, Selvatana d’amor (1920), Ofrena rural (1926) i Sàtires (1928), un relat sobre la condició humana en els seus vicis i defectes, amb il·lustracions de Xavier Nogués. El 1930 Bofill va escriure L’altra concòrdia en resposta a Per la concòrdia de Francesc Cambó. En el camp literari va escriure novel·la i poesia. L’any 1978 foren publicades a títol pòstum Les altres sàtires, la darrera part de Sàtires que no volgué publicar en vida. També, a títol pòstum, es publicà Obra poètica completa el 1948, arrodonida en una nova edició de 1983 i Proses literàries. A més, va ser considerat per molts contemporanis com un gran orador.

 Poc temps abans de morir, Jaume Bobill deixà Acció Catalana i retornà a la Lliga per motius personals, religiosos i ideològics, tot arrossegant l’advocat, escriptor i poeta Tomàs Roig i Llop, el qual havia estat el seu secretari particular. Finalment, Jaume Bofill morí a Barcelona a l’abril de 1933 i va ser enterrat acompanyat de nombroses personalitats de l’època i d’una multitud que li volgué retre un últim homenatge.

Jaume Bofill va deixar un important fons documental de la seva vida literària i professional. Durant la Guerra Civil la casa de Jaume Bofill i Mates fou ocupada per un comitè revolucionari. A petició de la seva vídua, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Jordi Rubió, protegí la biblioteca particular de l’escriptor. El fons documental i bibliogràfic de l’autor va ser recollit i dipositat en dues habitacions del domicili del finat i s’arribà a l’acord que seria custodiat pels mateixos milicians. Definitivament, el 1980, el fons passà a ser dipositat a la Biblioteca de Catalunya.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Hereu d'una família de propietaris del Montseny.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Barcelona, aprox. finals del XIX - 1933. La família té cases i terres al Montseny.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
El 1920 ocupà el càrrec en funcions de president de la comissió d'Instrucció Pública de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
En les eleccions del 6 de juny de 1919 és elegit amb 14.060 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Nomenat conseller de Política Social d'aquesta institució, des d'on engegarà una gegantina tasca de reforma de les assegurances mèdiques i de previsió per tal de garantir la salut dels obrera.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Conseller de Política Social, departament de Cultura, del Consell Pedagògic i de l'Oficina d'Estudis Jurídics, vicepresident tercer de la Mancomunitat de Catalunya.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona.
Formació professional: 
Advocat i polític (Jaume Bofill i Mates), escriptor, periodista i poeta (Guerau de Liost).
Activitat econòmica: 
Advocat. Despatx a Barcelona.
Patrimoni: 
Viladrau, Osona, i Montseny. Herència familiar.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Premis, homenatges significatius: 
Homenatge per part de la "La Veu de Catalunya", el 1919.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservadora i de centre-esquerra catalanista.
Militància política: 
Lliga Regionalista fins el 1922. Acció Catalana, 1922-1932. Lliga Catalana, 1933.
Càrrecs polítics: 
Regidor Ajuntament de Barcelona, 1911 (Lliga). Diputat de la Mancomunitat de Catalunya, 1919 (Lliga). President d'Acció Catalana, 1922. Diputat a Corts espanyoles, 1931 (Acció Republicana).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Com a Jaume Bofill i Mates

Tristas. Barcelona: s. n., 1901.

La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona: debat consistorial de 22 de febrer de 1916: antecedents i conseqüències. Barcelona: Guinart i Pujoral, 1916.

Les joventuts catalanes: política, nacionalisme, socialisme. Barcelona: La Revista, 1919.

Una política catalanista. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1933.

L’altra concòrdia. Per una revisió del problema català: la solució liberal i democràtica. Barcelona: Publicacions de la Revista de Catalunya, 1930.

CASASSAS I YMBERT, Jordi (cur.). Prat de la Riba i la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979.

—. L’altra concòrdia i altres textos sobre el catalanisme. Barcelona: La Magrana, 1983.

BARAS, Montserrat (cur.). Una política catalanista i altres escrits. Barcelona: La Magrana, 1986.

BOU, Enric; MURGADES, Josep (cur.). Correspondència d’Eugeni Ors a Jaume Bofill i Mates. Barcelona: Curial, 1996.

VILÀ I BAYERRI, Montserrat; MOLAR I NAVARRA, Joan (eds.). Correspondència entre Lluís Nicolau d’Olwer i Jaume Bofill i Mates. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Redactor del diari La Publicitat.

 

Com a Guerau de Liost

La Montanya d’amethystes. Barcelona: Octavi Viader, 1908.

Somnis. Barcelona: Lluís Gili, 1913.

Selvatana amor. Barcelona: Gustau Gili, 1920.

Guerau de Liost. Barcelona: Lira, 1923.

Ofrena rural. Sabadell: La Mirada, 1926.

Sàtires. Barcelona: Edicions de la Revista de Poesia, 1928.

TEIXIDOR, Joan (cur.). Antologia lírica. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.

Antologia poètica. Barcelona: Fundació Mediterrània, 1979.

Breu florilegi de versos noucentistes. Olot: Ajuntament d’Olot, 1981.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

AULET, Jaume. Jaume Bofill i Mates i la Congregació Mariana dels Jesuïtes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1986.

CASASSAS I YMBERT, Jordi. Jaume Bofill i Mates: 1878-1933. L’adscripció social i l’evolució política. Barcelona: Curial, 1980.

Cinquantenari de la mort: Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost. Girona: Diputació de Girona, 1983.

CLARA, Josep. Documents de l’etapa eclesiàstica de Jaume Bofill i Mates. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997.

JOLOCH, Ana; ROMERO, Josep M. (coord.). Homenatge a Jaume Bofill i Bofill. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2011.

MANENT, Albert. Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost: l’home, el poeta, el polític. Barcelona: Edicions 62, 1979.

 

Fonts d’arxiu

Archivo Histórico Nacional

 

Hemeroteca

La Vanguardia

La Veu de Catalunya

Imatges i documents: 
Fotografia de Jaume Bofill i la seva família, 1925.
Jaume Bofill i Mates.
Jaume Bofill i Antoni Virgili.
Retrat de l’escriptor Jaume Bofill i Mates realitzant un discurs en un acte.
Enterrament de Jaume Bofill i Mates.
Enterrament de Jaume Bofill i Mates.
Enterrament de Jaume Bofill i Mates.
Retrat de Jaume Bofill i Mates.
Coberta llibre "Jaume Bofill i Mates. Guerau de Liost. L'Home, el poeta i el polític".
Peus de foto i comentaris: 
Fotografia de Jaume Bofill i la seva família, 1925. Font: "Filòsof Jaume Bofill i Bofill 1910-1965. Centenari del seu naixement" [en línia]. Barcelona: Família Bofill i Soliguer; Fundació Jaume Bofill, [última revisió: 11/07/2017], [consulta: 11/07/2017]. Disponible a: <http://www.jaumebofillbofill.org/galeria/14.htm?TB_iframe=true&width=530&height=568>.
Retrat de Jaume Bofill i Mates. Font: retrat de Jaume Bofill i Mates. 1930 (data de creació). (CAT ANC1-5-N-3024).
Jaume Bofill i Antoni Virgili. Font: retrat de Jaume Bofill i Mates i d’Antoni Rovira i Virgili. 1930-1932 (data de creació). (CAT ANC1-5-N-3023).
Retrat de l’escriptor Jaume Bofill i Mates realitzant un discurs en un acte. Font: parlament de Jaume Bofill i Mates en un acte. 1930-1933 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14558).
Enterrament de Jaume Bofill i Mates a Sarrià. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Fons Fotogràfic Pérez de Rozas.
Enterrament de Jaume Bofill i Mates. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Fons Fotogràfic Pérez de Rozas.
Enterrament de Jaume Bofill i Mates. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Fons Fotogràfic Pérez de Rozas.
Retrat de Jaume Bofill i Mates. Font: imatge cedida per l'investigador.
Coberta llibre "Jaume Bofill i Mates. Guerau de Liost. L'Home, el poeta i el polític", 1979. Font: MANENT, Albert. "Jaume Bofill i Mates. Guerau de Liost. L'Home, el poeta i el polític". Barcelona: Edicions 62, 1979.
Portades de publicacions significatives: 
Peu de portada i comentaris: 
Jaume Bofill i Mates. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
El 1919 publicà el llibre de caire polític "Les Joventuts Catalanes".
El 1930 publicà "L'altra concòrdia" en resposta a "Per la concòrdia", de Francesc Cambó, amb qui s'havia distanciat pel seu posicionament a favor de la monarquia d'Alfons XIII.
Signatura del personatge: 
Opinions sobre el personatge per part d'altres personalitats significatives: 
Gudayol, Anna. Salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil. Les notes de Jordi Rubió. «La casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari. La nota es troba a continuació d’un ofici de 29 d’octubre de 1936 en què s’indica la decisió del servei de biblioteques de la Generalitat de protegir la biblioteca i papers de l’escriptor, conservats en dues habitacions. A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas ingressà definitivament a la Biblioteca de Catalunya.» Resum: Durant la guerra civil Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya i cap la Secció de Biblioteques de la Comissió del Patrimoni Artístic, Històric i Científic de la Generalitat de Catalunya, dirigí el salvament de les biblioteques privades a Catalunya. L’edició de les notes inscrites per Rubió en alguns dels expedients de les biblioteques salvades permet apropar-nos al dia a dia d’una tasca difícil, donar a conèixer algunes de les biblioteques que es varen poder preservar, i reivindicar la tasca de salvament del patrimoni bibliogràfic duta a terme per Rubió i tots els seus col·laboradors. Extret del web: <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000064.pdf>.