Bertran i Coma, Joan

Lloc de naixement: 
Molins de Rei
Data naixement: 
1890
Data de defunció: 
diumenge, abril 2, 1978
Lloc de defunció: 
Lleida

Industrial i polític (1890-1978).

Casat amb Maria del Carmen Elizalde, tingueren quatre fills: Joan, Jordi, Jaume, Francesc i Carles. Fill de Joan Bertran i Salses.

Els Bertran eren una important nissaga d'industrials catalans, dedicats al tèxtil amb fàbriques distribuïdes per diverses ciutats del país. L’iniciador havia estat Manel Bertran i Cortale (1807-1884), nascut a la Roca de l’Albera (Rosselló), s’instal·là l’any 1846 a Molins de Rei, on creà una fàbrica de mocadors que fou l’inici d’un imperi industrial. Amb els beneficis obtinguts a la fàbrica comprà terrenys a Andalusia per conrear cotó, i després amb el seu germà fundà, a Sant Feliu del Llobregat (1859), una nova fàbrica que fou la primera de Catalunya dedicada exclusivament al tissatge del cotó. Els seus fills, Manuel, Josep i Joan Bertran i Salses, aquest darrer pare de Joan Bertran i Coma, continuaren expandint l’empresa. Manuel, el primogènit, fundà amb el seu sogre, Eusebi Serra i Clarós, l'empresa Bertran i Serra, una de les indústries més importants de Catalunya, que heretà son fill Eusebi Bertran i Serra i que va ser considerada l'any 1935 l'empresa cotonera particular, és a dir d’un únic propietari, més important del món en nombre de telers, segons el butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association.

Joan Bertran i Coma segueix el negoci familiar amb el seu germà Josep a Sant Feliu de Llobregat, on l'empresa havia creat diverses colònies de treballadors, existents encara avui dia i en un bon estat de conservació: les «Casetes Bertran» i els «pisos Bertran». La societat va rebre el nom de J. J. Bertran, fins a la seva dissolució per la separació dels dos germans, Joan i Josep. Joan Bertran es quedà al capdavant de l'empresa, que va anar canviant de nom a partir d'aleshores: Bertran Comercial Anònima (1923-1953), Bertran CA (1953-1992) i Bertran SA, des de 1992 fins avui dia. Les fàbriques van tenir el màxim rendiment durant la Primera Guerra Mundial, afavorides per la neutralitat espanyola i la venda de les seves manufactures als països que participaven en el conflicte. Gràcies a la importància de la seva fàbrica, l'any 1917 Joan Bertran presidí la Federació de Fabricants de Tèxtil i també fou vocal del Foment del Treball Nacional.

El mes de juny de 1923 es casà a Santa Maria del Mar amb Maria del Carmen Elizalde, i el mateix dia la seva germana Maria amb Salvador Elizalde Badia. Va ser un casament que va unir diverses nissagues de la burgesia catalana, els Bertran, fabricants de tèxtil, els Elizalde d’automòbils, i els Biada, descendents de Miquel Biada que va construir el ferrocarril Barcelona-Mataró (1848).

A les eleccions provincials de març de 1917, Joan Bertran es presentà al districte I de Barcelona amb la Lliga Regionalista. Els regionalistes guanyaran amb tres dels quatre diputats a la circumscripció. Primer Josep Puig i Cadafalch amb 6.163 vots, segon Joan Bertran i Coma amb 6.153, tercer Lluís Isamat Lazzoli amb 6.124 i quart el radical Josep Puig d’Asprer amb 3.634 vots. En la candidatura de la Lliga el pes el portà Josep Puig i Cadafalch, amb el suport de dos importants industrials Isamat i Bertran. Els regionalistes aconseguiren ser el partit amb més diputats a la Mancomunitat, però lluny de la majoria es veieren obligats a establir pactes contínuament amb liberals i monàrquics. En aquells anys, Joan Bertran és també un important mecenes de l’Institut d’Estudis Catalans.

Joan Bertran formà part de la Comissió d’Instrucció pública i Belles Arts (1917), de la Junta del Museu Social (1917) i de la Comissió de Ferrocarrils (1919).  

A les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, el 1930 és nomenat de nou, junt amb Puig i Cadafalch, diputat provincial pel districte I de Barcelona. En la sessió d’obertura de la nova Diputació, és un dels signants de la resolució que demana el restabliment de la Mancomunitat de Catalunya, la qual va ser aprovada per tots els diputats excepte el comte de Figols, que no volgué signar la resolució en considerar que les diputacions només han de tenir una funció purament administrativa. Durant la Segona República el veiem actiu participant en les assemblees de la Lliga Regionalista. Durant la Guerra Civil marxa tota la família de Catalunya i les seves empreses són col·lectivitzades. Durant la postguerra les seves empreses no van assolir els nivells de producció anterior. L'any 1961 va tancar la fàbrica de Sant Feliu, i més tard la de Rubí, molt afectada per les riuades de 1962.

El seu fill Joan Bertran i Elizalde, va ser un cèlebre pilot de motociclisme, campió d’Espanya, que morí en un accident en una carrera l’any 1955.

Joan Bertran i Coma va morir el 2 d’abril de 1978 a Lleida. 

Dades personals i familiars: 
Família: 
Els Bertran eren una important nissaga d'industrials catalans, dedicats al tèxtil amb fàbriques distribuïdes per diverses ciutats del país. L’iniciador havia estat Manel Bertran i Cortale (1807-1884), nascut a la Roca de l’Albera (Rosselló), s’instal·là l’any 1846 a Molins de Rei, on creà una fàbrica de mocadors que fou l’inici d’un imperi industrial. Amb els beneficis obtinguts a la fàbrica comprà terrenys a Andalusia per conrear cotó, i després amb el seu germà fundà, a Sant Feliu del Llobregat (1859), una nova fàbrica que fou la primera de Catalunya dedicada exclusivament al tissatge del cotó. Els seus fills, Manuel, Josep i Joan Bertran i Salses, aquest darrer pare de Joan Bertran i Coma, continuaren expandint l’empresa. Manuel, el primogènit, fundà amb el seu sogre, Eusebi Serra i Clarós, l'empresa Bertran i Serra, una de les indústries més importants de Catalunya, que heretà son fill Eusebi Bertran i Serra i que va ser considerada l'any 1935 l'empresa cotonera particular, és a dir d’un únic propietari, més important del món en nombre de telers, segons el butlletí de la «Federation of Master Cotton Spinners Association».
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Maria del Carmen Elizalde, tingueren quatre fills: Joan, Jordi, Jaume, Francesc i Carles. Fill de Joan Bertran i Salses. El mes de juny de 1923 es casà a Santa Maria del Mar amb Maria del Carmen Elizalde, i el mateix dia la seva germana Maria amb Salvador Elizalde Badia. Va ser un casament que va unir diverses nissagues de la burgesia catalana, els Bertran, fabricants de tèxtil, els Elizalde d’automòbils, i els Biada, descendents de Miquel Biada, que va construir el ferrocarril Barcelona-Mataró (1848). El seu fill Joan Bertran i Elizalde va ser un cèlebre pilot de motociclisme, campió d’Espanya, que morí en un accident en una carrera l’any 1955.
Llocs successius de residència i datació: 
Sant Feliu de Llobregat
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona I
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les eleccions provincials de març de 1917, Joan Bertran es presentà al districte I de Barcelona amb la Lliga Regionalista. Els regionalistes guanyaren amb tres dels quatre diputats a la circumscripció. Primer Josep Puig i Cadafalch amb 6.163 vots, segon Joan Bertran i Coma amb 6.153, tercer Lluís Isamat Lazzoli amb 6.124 i quart el radical Josep Puig d’Asprer amb 3.634 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
A les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, el 1930 és nomenat de nou, junt amb Puig i Cadafalch, diputat provincial pel districte I de Barcelona. En la sessió d’obertura de la nova Diputació és un dels signants de la resolució que demana el restabliment de la Mancomunitat de Catalunya, la qual fou aprovada per tots els diputats excepte el comte de Figols, que no volgué signar la resolució en considerar que les diputacions només han de tenir una funció purament administrativa.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Joan Bertran formà part de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts (1917), de la Junta del Museu Social (1917) i de la Comissió de Ferrocarrils (1919).
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Industrial
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Foment del Treball Nacional
Associacions culturals/ciutadanes: 
Institut d'Estudis Catalans
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Lliberal, conservador
Militància política: 
Lliga Regionalista
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Campillo, Sonia (1995). Sant Feliu de Llobregat. La ciutat del tèxtil. Madrid: CSIC.