Bastardas i Sampere, Albert

Albert Bastardas i Sampere
Lloc de naixement: 
Vila de Gràcia
Data de naixement: 
divendres, maig 26, 1871
Data de defunció: 
dimarts, setembre 12, 1944
Lloc de defunció: 
Barcelona

Advocat i polític. Nasqué el 26 de maig de 1871 en el si d’una família treballadora de l’aleshores vila de Gràcia. La tradició política a casa estava ben consolidada, ja que el pare havia militat al Partit Republicà Possibilista de Castelar i era soci del Centro de la Granada Graciense, alhora que fou regidor de l’Ajuntament de Gràcia pel Partido Republicano Histórico i membre de la Junta de Vocals Associats de la vila. El 1892 fou president del Comité Republicano Histórico de Gràcia.

Bastardas estudià a l’Academia de Idiomas de Queraltó y Barrufet i a l’institut de segon ensenyament de Barcelona, on tenia com a companys a personatges de la talla d’Enric Prat de la Riba, Vidal i Barraquer, Amadeu Hurtado, Moragas i Barret o Rafael Patxot. Posteriorment, ingressà a la Facultat de Lletres de la UB i l’any següent estudià dret, mentre feia feina de notaria per a Francesc Farrés, de Gràcia. El 1893 s’inscriví al Col·legi d’Advocats de Barcelona, alhora que inicià el doctorat a la Universitat de Madrid, on s’hi va estar un any. El 1894 aconseguí la primera feina estable com a passant de Joan Vidal i Valls. 

Ben aviat entrà en política. Soci del Centre Republicà de la plaça del Teatre, el 1901 no acceptà formar part de la candidatura de la Unión Republicana de Salmerón, però sí l’any següent. El 1903 sortí escollit pel districte VIII com a regidor, amb la promesa de millorar els serveis municipals, i participà activament a les comissions municipals entre 1904 i 1909. Escollit tinent d’alcalde, ocupà, durant aquesta etapa, l’alcaldia de Barcelona interinament durant dos mesos; era el primer cop que un republicà ocupava aquest càrrec, fet que li donà molt prestigi entre el republicanisme barceloní.

El 1907 es casà amb Lola Parera i Bisbal, filla de Joan Parera i Vila, conegut fabricant de licors, amb qui tingué cinc fills. Fou candidat provincial de Solidaritat Catalana a les eleccions de 1909 per Terrassa i Sabadell, però no sortí escollit. Durant aquests anys es féu molt amic de Francesc Layret. Fou un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana com a membre de la coalició Esquerra Catalana, on hi havia entrat provinent d’Unió Republicana, de la qual n’era president de la junta municipal. El 1910 esdevingué president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i membre de l’Ateneu Gracienc de l’UFNR.

Foren uns anys de gran activitat política, amb mítings, escrits i comissions, que li fou reconeguda amb l’acte d’homenatge que tingué lloc el 14 de setembre de 1912, per a ell i Layret. I moments també de discussió sobre la creació de la Mancomunitat, que Bastardas considerava essencial per a Catalunya: escrigué a El Poble Català que seria la possibilitat d’exercir més funcions administratives que podrien aportar un esperit de renovació i avenç als ideals de país que defensaven.

Sortí escollit per la UFNR a les eleccions provincials de 1913 pel districte I de Barcelona. Tingué un paper molt actiu en les discussions de la Diputació (supressió del cos dels Mossos d’Esquadra, finançament, partides a temes socials, membre de diverses comissions…), però sobretot en el tema de la creació d’una caixa provincial, que Bastardas defensava que havia de ser mancomunal, però no aconseguí els suports necessaris en aquest punt.

Esdevingué membre de la comissió interprovincial de la Mancomunitat (1913) i de la seva primera assemblea a l’ensems que un dels ponents de l’estatut de l’ens. Bastardas pensava que la Mancomunitat havia d’aspirar als màxims, imprescindible per a una revitalització de la cultura popular i catalanista, i cap aquí encaminà la seva acció. Bel·ligerant a favor de la llengua, educació, serveis socials i contra la guerra, ja en la primera assemblea signà amb Valentí i Camp i Puig i Cadafalch una proposició perquè es derogués la Llei de Jurisdiccions.

Fou nomenat membre de la comissió del projecte de Delegacions de Serveis i Despeses de Govern i Administració (1914). Demanà coses ben diverses: creació d’una escola de veterinària, la protecció de la indústria llanera, instar el govern espanyol a millorar les comunicacions entre Catalunya i la Vall d’Aran, presentà esmenes a la constitució de la Junta Econòmica o el Consell Permanent de la Mancomunitat, demanà que es creés una càtedra de català a Madrid, que s’impulsés el teatre en català i es donessin premis, que es permetés el cultiu de tabac allà on fos rendible, l’ampliació de les Borses de Treball a tot Catalunya… però alhora donà suport a les propostes dels lligaires en tot allò que fos ampliar la cultura i l’educació: escoles, biblioteques, formació professional, llengua, cultura popular… Fou delegat de la Diputació al Patronat de la Biblioteca de Catalunya (1915), conseller i tresorer del Consell de Pedagogia, vocal de la Junta de Govern del Museu Social (1916), president del Patronat del Secretariat d’Aprenentatge i vocal Patronat Escola Catalana d’Art Dramàtic. Alhora, fou escollit conseller de la primera executiva, amb 22 vots i vicepresident primer de la Mancomunitat entre 1915 i 1917. No li donaren suport, però, a les eleccions a la mesa de 1917. A més a més, en tant que membre de la Diputació, formà part de la comissió Provincial de 1914-1915, de la comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts, de la comissió de Beneficència, de la comissió especial per al monument a Jacint Verdaguer, suplent de la comissió mixta de Reclutament de 1913, de la  comissió per a la Junta del Museu Social, de la comissió encarregada de la redacció d’un projecte al govern per crear una Escola Naval de Comerç (1915), de la Junta Directiva de l’Hospital Sagrat Cor (1915), de la comissió per a l’Exposició de les Indústries Elèctriques (1915) i de la junta de govern de les Cases de la Caritat i Maternitat (1916). Aquest darrer any també assistí a Perpinyà en un acte de suport als voluntaris catalans que lluitaven amb els aliats.

Opositor al Pacte de Sant Gervasi, es mantingué, però, lleial al partit. Amb la pràctica desaparició de l’UFNR i l’aparició el Bloc Republicà Autonomista de Layret, però, Bastardas veié el moviment amb simpatia i, un cop acabades les seves tasques a la Diputació i la Mancomunitat, acabà per adherir-s’hi quan aquests, amb diversos grups republicans i catalanistes del territori, funden el Partit Republicà Català el 1917.

Compaginà política i reivindicacions socials a través, per exemple, de la participació al Congrés Català del Treball a Domicili, com a iniciativa del Museu Social i Patronatge de la Mancomunitat. O esdevenint vocal del Consell Directiu de la Caixa de Pensions el 1912. Féu propaganda arreu per a la obertura de sucursals als diversos pobles de Catalunya, per tal de fomentar les assegurances socials i les pensions per als obrers i les classes mitjanes. És així, també, que fou membre de la Col·laboració de Catalunya en la Ponència Nacional per a la instauració d’una assegurança obligatòria per als treballadors (1918), que inclogué pensions d’invalidesa, maternitat i vellesa; i fou membre també de la secció d’assegurances socials de la Caixa de Pensions (1922-1939), que també s’encarregava de donar préstecs per obra social.  D’aquesta manera fou escollit representant a l’Institut Nacional de Previsió Social del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears (1921-1939), de la qual en fou el primer president, des de 1919.

Com a advocat, estigué sempre compromès amb el Col·legi Advocats i patí la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera per la defensa que exerciren de la llengua, el dret jurídic català i la democràcia corporativa. Bastardas fou dels qui signà en contra de les disposicions del governador civil d’editar en castellà la Guia Judicial, com a membre de la seva Junta de Govern. Fins i tot fou detingut l’endemà de Corpus de 1924 per un incident durant la processó i, un cop destituïda la junta del Col·legi d’Advocats, desterrat a Sarinyena (Osca).

El 1930, reposada la junta de 1926, tornà a Barcelona, on se li reté homenatge. En representació del col·legi d’advocats, fou nomenat diputat provincial, i estigué present a les converses per tal de restablir la Mancomunitat, que tanmateix no portaren enlloc. Aquell mateix juliol dimití per qüestions internes i desacords.

Es presentà a les eleccions a Corts de 1931 pel Partit Catalanista Republicà juntament amb Nicolau d’Olwer, Jaume Bofill i Josep Barbey, i fou escollit diputat provincial per Granollers. El 1932 fou el candidat del PCR a les eleccions al Parlament, dins la Concentració Catalanista Republicana encapçalada per Claudi Ametlla, però fou derrotat.

Fou nomenat president de l’Associació Protectora de la Llengua Catalana (1932-1939), on hi era des de 1914 i n’era vice-president des del 1916. Alhora, era membre fundador i vocal del grup Nostra Parla, creat el 1916 al CADCI, a la vegada que soci protector Orfeó Català (1916-1939), de la qual n’exercí de vocal en algunes èpoques i de president de 1935 a 1939, per al qual cosa se li féu un merescut homenatge el 25 d’abril de 1953. Fou també president de la Secció IV del Congrés Jurídic Català de 1936, que s’encarregava de l’apartat de legislació obrera i intervenció de l’estat.

Durant la guerra civil amagà diversos capellans i monges a casa seva. Acabat el conflicte no se’l depurà, però es mantingué al marge de qualsevol activitat política i professional fins que s’esdevingué la seva mort a la Barcelona que l’havia vist néixer, el 12 de setembre de 1944. Enterrat a Montjuïc, el seu recordatori fou escrit en llatí perquè no va poder-se fer en català.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pare: Albert Bastardas Sellarès, membre històric del republicanisme de Gràcia.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Dolors Parera Bisbal, filla del fabricant de licors Joan Parera i Vila. Va tenir 5 fills, un dels quals, Joan Bastardas, catedràtic emèrit de filologia llatina medieval de la UB, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i vicepresident Institut d'Estudis Catalans.
D'altre parentiu: 
Nét: Alfred Pérez-Bastardas, historiador, membre Societat Catalana d'Estudis Històrics i de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Llocs successius de residència i datació: 
Gràcia (fins 1893). Madrid (1893-1894). Gràcia - Barcelona (c. Bruc, 37).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona I - Partit Judicial Universitat
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Comissió Provincial, 1914-1915. Comissió d'Instrucció Pública i Belles Arts. Comissió de Beneficència. Comissió especial per al monument a Jacint Verdaguer. Suplent de la comissió mixta de Reclutament de 1913. Comissió de la interprovincial de Mancomunitats (1913). Comissió per a la Junta del Museu Social (1915). Comissió encarregada redacció projecte al govern per crear una Escola Naval de Comerç. Membre Patronat de la Biblioteca de Catalunya (1915). Membre Junta mixta Museu Social (1916). Membre Junta de govern de les Cases de la Caritat i Maternitat (1916, com a representant assistí diverses subhastes). Membre Junta directiva de l'Hospital del Sagrat Cor (1915). Membre comissió Exposició sobre les Indústries Elèctriques (1915).
Partit pel qual es presentà: 
Unió Federal Nacionalista Republicana
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1913: 4.032 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Bastardas pensava que la Mancomunitat havia d’aspirar als màxims, imprescindible per a una revitalització de la cultura popular i catalanista, i cap aquí encaminà la seva acció. Bel·ligerant a favor de la llengua, educació, serveis socials i contra la guerra, ja en la primera assemblea signà amb Valentí i Camp i Puig i Cadafalch una proposició perquè es derogués la Llei de Jurisdiccions. Demanà coses ben diverses: creació d’una escola de veterinària, protecció de la indústria llanera, instar al govern espanyol a millorar les comunicacions entre Catalunya i la Vall d’Aran, presentà esmenes a la constitució de la Junta Econòmica o el Consell Permanent de la Mancomunitat, demanà que es creés una càtedra de català a Madrid, que s’impulsés el teatre en català i es donessin premis, que es permetés el cultiu de tabac allà on fos rendible, l’ampliació de les Borses de Treball a tot Catalunya… però alhora donà suport a les propostes dels lligaires en tot allò que fos ampliar la cultura i l’educació: escoles, biblioteques, formació professional, llengua, cultura popular…
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Membre de la primera assemblea de la Mancomunitat i ponent del seu estatut. Membre de la comissió del projecte de Delegacions de Serveis i Despeses de Govern i Administració (1914). Conseller i tresorer del Consell de Pedagogia. Vocal de la Junta de Govern del Museu Social (1916). President del Patronat del Secretariat d’Aprenentatge. Vocal del Patronat Escola Catalana d’Art Dramàtic. Conseller de la primera executiva, amb 22 vots i vicepresident primer de la Mancomunitat entre 1915 i 1917.
Discursos significatius: 
Recullo una discussió en el si de la Diputació, però que afectà la Mancomunitat. Bastardas insistí en diverses ocasions en la necessitat de crear una Caixa Mancomunal, mentre que Santiago Estapé defensava que fos només provincial. Després dels informes d'una comissió, el 21 d’octubre de 1915 es presentà la memòria i els estatuts que hauria de tenir i s’establí un termini de 15 dies per fer-hi esmenes. Albert Bastardas féu una interessant observació: en una carta manuscrita, indicava que la Caixa no hauria de ser provincial, sinó de la Mancomunitat de Catalunya: «Tindria, doncs, de funcionar sota la garantia, responsabilitat i protecció de la Mancomunitat, amb el domicili central a Barcelona, però extenent la seva acció, mitjançant sucursals, agencies i delegacions, a tots els municipis de Catalunya.» S’emmirallava en el funcionament de la Caixa de Pensions i d’Estalvis, destacant-ne l’acció social que alhora realitzava. Opinava que segons l’estatut aprovat per les diputacions la Mancomunitat podia assumir-ho, i que això donaria a la institució de «major vida». S’hauria de dir Caixa d’Estalvis de Catalunya (13 de tener de 1916). El dia 17, però, els estatuts eren aprovats per la comissió de Governació per a la formal creació d’una Caixa d’Estalvis provincial dependent només de la Diputació de Barcelona. En aquest sentit s'encaminà la sessió ordinària de la Diputació del 9 de maig de 1916, en què la ponència exposà la necessitat de la creació de la Caixa, però de dependència exclusiva de la Diputació, perquè la Mancomunitat «no tiene fijada aun su situación económica ni la tendrá hasta que se le otorguen las delegaciones». Bastardas tornà a protestar en aquest sentit, tot afegint que també seria molt important per tal de «conceder a los Ayuntamientos una parte importante de las imposiciones en forma de préstamos para atender a la construcción de escuelas, mataderos, etc. y termina proponiendo que la Caja la cree la Mancomunidad e insiste en que legalmente solo así se dará cumplimiento al artículo 2a del Estatuto mancomunal». A la votació de l’esmena de Bastardas, el 23/05/1916, només ell i el diputat Marfà hi votaren a favor, per 19 en contra. Tanmateix, es deia que no s’excloïa que en un futur la Caixa pogués arribar a ser traspassada a la Mancomunitat.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona
Doctorat en Dret a Madrid (1893)
Primer curs Filosofia i Lletres
Formació professional: 
Advocat
Activitat econòmica: 
Ajudant del notari Francesc Ferrés, a Gràcia. Passant Joan Vidal i Valls (advocat, Barcelona). Bufet propi.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Col·legi d'Advocats de Barcelona (membre junta dècada 1920). Vocal del Consell Directiu de la Caixa de Pensions (1912-1939). Participant Congrés Català del Treball a Domicili. Membre de la Col·laboració de Catalunya en la Ponència Nacional per a la instauració d’una assegurança obligatòria per als treballadors (1918). Membre de la secció d’assegurances socials de la Caixa de Pensions (1922-1939). Representant a l’Institut Nacional de Previsió Social del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears (1921-1939), de la qual en fou el primer president, el 1919. President de la Secció IV del Congrés Jurídic Català de 1936.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Centre Republicà Plaça del Teatre. Ateneu Enciclopèdic Popular (president 1910). Ateneu Gracienc de l'UFNR. Associació Protectora de la Llengua Catalana (membre des de 1914, vicepresident des de 1916 i president 1932-1939). Fundador i vocal Nostra Parla. Soci protector Orfeó Català (1916-1939) i president en algunes ocasions entre 1935 i 1939.
Premis, homenatges significatius: 
14/12/1912: homenatge per a ell i Francesc Layret per la gran activitat política desenvolupada a l’Ajuntament de Barcelona. 1930: homenatge junta Col·legi Advocats represaliada dictadura Primo de Rivera. 25/04/1953: homenatge de l'Orfeó Català.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicanisme, catalanisme, mutualisme.
Militància política: 
Unión Republicana (1901-1910). Unió Federal Nacionalista Republicana (1910-1917). Partit Republicà Català (1917-1931). Partit Catalanista Republicà - Acció Catalana (1931-1939).
Càrrecs polítics: 
Candidat provincial per Terrassa i Sabadell per Solidaritat Catalana eleccions 1909. President Junta municipal UR, que donà pas a la fundació UFNR (1910). Dirigent UFNR i PRC.
Càrrecs públics: 
Regidor Ajuntament de Barcelona per la UR (1903-1909). Tinent d'alcalde i alcalde interí. Diputat provincial el 1930 proposat pel Col·legi d'Advocats.
Processos judicials: 
Detingut Corpus 1924 i desterrat a Sarinyena (Osca).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Aplicación del retiro obrero obligatorio a trabajadores a domicilio. Madrid: Tip. Instituto Nacional de Previsión, 1930.

Memoria que presenta el Patronato de Prevision Social al Instituto Nacional de Previsión correspondiente al año 1933. Barcelona: Impr. Galve, 1934.

Estudis sobre la seva figura: 

Aisa Pàmpols, Ferran. «Albert Bastardas, primer alcalde popular de Barcelona», dins Diari Més (10/05/2007).

Balcells, Albert; Pujol, Enric; Sabater, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa, 1996.

Guia de les institucions científiques i d'ensenyança de l'Excel·lentísssima Diputació de Barcelona. Publicacions del Consell de Pedagogia, 1916.

Izquierdo Ballester, Santiago. El republicanisme nacional a Catalunya. La gestació de la Unió Federal Nacionalista Republicana, Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2010.

Pérez-Bastardas, Alfred. El catalanisme col·lectiu i altres estudis. Barcelona: Base, 2014.

—. «El pressupost extraordinari de cultura de 1908: entre solidaritat municipal i solidaritat catalana», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XIX (2008), p. 71-84.

—. La Colla Cargol (1952-1961). Barcelona: autoedició, 2007.

—. Albert Bastardas i Sampere, alcalde popular per Barcelona: en el cinquentenari de la seva mort, 1871-1944. Barcelona: Arxiu Albert Bastardas i Sampere, 1994.

—. Els republicans nacionalistes i el catalanisme polític. Albert Bastardas i Sampere (1871-1944). Barcelona: Edicions 62, 1987 (2 volums)

 

www.enciclopedia.cat

 

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Fons 5D71: Albert Bastardas i Sampere)

 

Imatges i documents: 
Albert Bastardas i Sampere
Albert Bastardas i Sampere, de nen
Homenatge a la Vellesa el 1933, organitzat per la Generalitat de Catalunya i presidit pel conseller Ventura Gassol
Casament Albert Bastardas i Dolors Parera, 1907
Albert Bastardas amb els pares i sa germana (1907)
Albert Bastardas, en una imatge de regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1905)
Albert Bastardas, alcalde popular, vist pel pintor Ramon Casas
Família Bastardas Sampere, el 1943
Albert Bastardas en un míting del Partit Republicà Català a Ripoll, el 1918
Fotografia d'Albert Bastardas a l'orla de la seva promoció de Dret (1893)
Signatura d'Albert Bastardas Sampere
Signatura del personatge: