Barata i Quintana, Joan

Joan Barata i Quintana.
Lloc de naixement: 
Terrassa, Vallès Occidental
Data de naixement: 
diumenge, maig 14, 1854
Data de defunció: 
dimecres, agost 1, 1923
Lloc de defunció: 
Terrassa, Vallès Occidental

Joan Barata i Quintana fou un hisendat i polític nascut a Terrassa el 1854 i fill d’Antoni Barata i Raurell i Josepa Quintana i Riembau. El 20 de febrer de 1866 es va casar amb Concepció Rocafort i Paradell i van tenir sis fills: Antoni, Ramon, Roc, Josep, Maria i Joaquim. Els seus fills, Josep, Ramon i Joaquim crearen la fàbrica Barata Germans el 1916 gràcies a l’ajuda del seu pare. Però també els seus fills Antoni, Joaquim i Josep foren ser assassinats el 1936. Segons que sembla, Antoni estava molt vinculat a les obres socials i religioses i era president de la CEDA local.

Els primers estudis els va realitzar al Col·legi Terrassenc. Anys després es va llicenciar en Dret però no va exercir mai d’advocat i va formar part d’algunes entitats econòmiques i professionals terrassenques. També fou vicepresident de la Cambra d’Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa entre 1891 i 1892 i vocal de la primera Junta del Banc de Terrassa el 1881. Posteriorment esdevingué conseller, vicepresident i director de la Junta de Govern. La suspensió de pagament del Banc de Terrassa el 1922 va comportar que hagués d’avalar el pagament de 753,166 pessetes. En l’àmbit més social, va ser soci d’El Amigo del Enfermo el 1915 i membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Políticament va ser de caire conservador adscrit al corrent maurista. Al desembre de 1910 va ser escollit president del Partit Conservador de Terrassa i el 1911 va formar part de la Junta Política del Centre Monàrquic Conservador de Barcelona.

Va ser diputat provincial del 1896 al 1917. A les eleccions de 1896 va obtenir 10.804 vots i va ser el diputat amb més suport, un fet que va aconseguir en els posteriors comicis de 1901 (8.024 vots), 1905 (4.652 vots), 1909 (6.757 vots) i 1913 (5.389 vots).

El 12 de març de 1913 va ser novament escollit diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell. Barata, representant dels conservadors, va ser el segon diputat més votat amb 5.389 vots. Amb el terrassenc Francesc Alegre van dur a terme a la Diputació les gestions necessàries per a la construcció de les carreteres d’Olesa a Martorell, per Terrassa, i de Terrassa a Talamanca. Durant els anys 1909 i 1913 va formar part de les comissions Provincial, Foment, Especial (referent als Mossos d’Esquadra) i Foment dels Interessos Agrícoles de la Diputació de Barcelona. Entre 1913 i 1917 va formar part de les comissions Provincial, Especial per al Foment dels Interessos Agrícoles i Foment de la mateixa diputació.

Al marge de la Diputació, també va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa, pel districte primer amb 49 vots, del maig del 1891 al 27 de juny de 1892. De l’1 de juliol de 1891 al 15 d’octubre de 1891 i del 24 de desembre de 1891 al 31 de gener de 1892 va ser alcalde de Terrassa per R. O., moment que va dimitir perquè, segons Barata, l’Ajuntament s’havia apoderat d’un tros de terreny per urbanitzar que era propietat seva.

Finalment, Joan Barata i Quintana morí a Terrassa a l’agost de 1923 a l’edat de seixanta-nou anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Els seus pares van ser Antoni Barata i Raurell i Josepa Quintana i Riembau.
Matrimoni / Fills: 
El 20 de febrer de 1866 es va casar amb Concepció Rocafort i Paradell (Barcelona, 1865 – Terrassa, 1921) i van tenir sis fills: Antoni (Terrassa, 20/02/1888 – Terrassa, 28/08/1936), Ramon (Terrassa, 15/09/1892 – ?), Roc (Barcelona, 14/07/1900 – 1960), Josep (Terrassa, 16/04/1894 – Barcelona, 22/07/1936), Maria (21/01/1891–?) i Joaquim (Terrassa, 05/05/1895 – Matadepera, 24/07/1936). Antoni, Joaquim i Josep van ser assassinats el 1936. Antoni estava molt vinculat a les obres socials i religioses i era president de la CEDA local. Va viure en una casa al carrer de Sant Pere 32-34 de Terrassa i també tenien una masia prop de Matadepera.
Lloc habitual de residència: 
Casa al carrer de Sant Pere 32-34 de Terrassa.
Llocs successius de residència i datació: 
Casa al carrer de Sant Pere 32-34 de Terrassa. Masia prop de Matadepera.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Durant els anys 1909 i 1913 va formar part de les comissions Provincial, Foment, Especial (referent als Mossos d’Esquadra) i Foment dels interessos agrícoles de la Diputació de Barcelona. Entre 1913 i 1917 va formar part de les comissions Provincial, Especial per al foment dels interessos agrícoles i Foment de la mateixa diputació.
Partit pel qual es presentà: 
Maurista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Va ser diputat provincial del 1896 al 1917. A les eleccions de 1896 va obtenir 10.804 vots i va ser el diputat amb més suport, un fet que va aconseguir en els posteriors comicis de 1901 (8.024 vots), 1905 (4.652 vots), 1909 (6.757 vots) i 1913 (5.389 vots).
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Amb el terrassenc Francesc Alegre van dur a terme a la Diputació les gestions necessàries per la construcció de les carreteres d’Olesa a Martorell, per Terrassa, i de Terrassa a Talamanca.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Els primers estudis els va realitzar al Col·legi Terrassenc. Després va cursar la carrer d’advocat però no en va exercir mai.
Formació professional: 
Industrial.
Polític.
Propietari.
Activitat econòmica: 
Va ajudar els seus fills: Josep, Ramon i Joaquim, a la creació de la fàbrica «Barata Germans» el 1916.
Patrimoni: 
Hisendat.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Va ser vicepresident de de la Cambra d’Oficis de Comerç i Industria de Terrassa (1891-1892) i vocal de la primera Junta del Banc de Terrassa (1881), posteriorment en va ser conseller, vicepresident i director de la Junta de Govern. També va ser soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. La suspensió de pagament del Banc de Terrassa el 1922 va comportar que hagués d’avalar el pagament 753,166 pessetes.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Va ser soci d’«El Amigo del Enfermo» (1915).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservador.
Militància política: 
Partit Conservador.
Càrrecs polítics: 
El desembre de 1910 va ser escollit president del Partit Conservador de Terrassa i el 1911 va formar part de la Junta Política del Centre Monàrquic Conservador de Barcelona.
Càrrecs públics: 
Va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa, pel districte primer amb 49 vots, del maig del 1891 fins el 27 de juny de 1892. De l’1 de juliol de 1891 al 15 d’octubre de 1891 i del 24 de desembre de 1891 fins el 31 de gener de 1892 va ser Alcalde de Terrassa per RO, moment que va dimitir perquè segons Barata l’Ajuntament s’havia apoderat d’un tros de terreny per urbanitzar que era propietat seva.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BOLADERAS, Mercè. “Els 42 alcaldes del segle XX a Terrassa”. Al Vent [Terrassa], núm. 59 (abril 1983), p. 35-38.

—. Calvari d’una ciutat. Terrassa, 1936-1939. Terrassa: Delegació local d’Hispania Martyr, 1996.

CABANA, Francesc. Caixes i bancs de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996.

—. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2001.

MARCET I GISPERT, Xavier, “El Salisme: moviment polític i bloc de poder”, Terme. Revista d’Història [Terrassa], núm. 5 (novembre de 1990), p. 16-34.

—. Qui ha manat a Terrassa?: i altres reflexions. Terrassa: Egara, 1991.

—. “Els alcaldes de Terrassa en el segle XX”. A: Terrassa: segle XX, 1867-1993. Terrassa: Diari de Terrassa, 1993-1994, p. 328-329.

RAGON, Baltasar. Terrassencs del mil-vuit-cents. Terrassa: Impremta Morral, 1933.

ROYES, Adrià. El Banc de Terrassa en el marc de la decadència bancària catalana, 1881-1924. Barcelona: Proa, 1999.

SOLÉ, Miquel (coord.). Història industrial de Terrassa. 3 vol. Terrassa: Diari de Terrassa; Barcelona: Lunwerg, 2000-2002.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa

Arxiu Personal Rafel Comes de Terrassa

Imatges i documents: 
Joan Barata i Quintana.
Peus de foto i comentaris: 
Joan Barata i Quintana. Font: MARCET i GISPERT, Xavier. “Els Alcaldes de Terrassa en el segle XX”. A: MARCET i GISPERT, Xavier (dir.). "Terrassa segle XX. 1867-1993". Terrassa: Diario de Terrassa, 1993. Procedència: Arxiu Municipal de Terrassa.
Peu de portada i comentaris: 
Joan Barata i Quintana. Font: MARCET i GISPERT, Xavier. “Els Alcaldes de Terrassa en el segle XX”. A: MARCET i GISPERT, Xavier (dir.). "Terrassa segle XX. 1867-1993". Terrassa: Diario de Terrassa, 1993. Procedència: Arxiu Municipal de Terrassa.
Signatura del personatge: