Avellà i Guàrdia, Joaquim

Missatge d'error

Notice: Undefined property: stdClass::$comment_count a comment_node_page_additions() (línia 728 de /home/diputatsmancomun/public_html/mancomunitat/modules/comment/comment.module).
Lloc de naixement: 
Valls, Alt Camp
Data de naixement: 
dimecres, novembre 28, 1866
Data de defunció: 
divendres, setembre 30, 1938
Lloc de defunció: 
Saragossa, Aragó

Joaquim Avellà i Guàrdia fou un polític i jurista vallenc nascut al novembre de 1866. El seu pare, Joaquim Avellà Busquets, era un professor de llatí i d’humanitats originari d’Alcover; la mare, Teresa Guàrdia Piñas (1830-1920), pertanyia a una família vallenca amb diversos membres al clergat, entre els quals dos germans, Francesc i Llorenç Guàrdia, que van exercir una forta influència en el seu nebot. Germans de Joaquim foren el reverend Llorenç Avellà Guàrdia, el gran, i Tomàs Avellà Guàrdia, el petit, temps a venir, alcalde de Valls. El 28 de gener de 1897 es casà amb Maria Vives Anguera, neboda del baró d’Ortaffà Ferran de Miró. Fou pare de Joaquim i Tomàs Avellà Vives. El primer fou un reputat jurista de l’Audiència Provincial i catedràtic d’institut, i el segon conseller inspector del Cos d’Enginyers Agrònoms.

La família devia tenir forts lligams amb la causa carlina, a la qual van orientar el jove Joaquim. Als vint anys tingué la seva primera brega política. El Col·legi de la Immaculada Concepció de Valls havia estat objecte d’allò que els elements més conservadors consideraren infàmies i el 17 de juliol de 1886 es publicà un manifest d’adhesió al seu director que, entre altres, signava Avellà juntament amb el seu oncle, el prevere Francesc Guàrdia Piñas, i els polítics Estanislau Tell i Josep Monràs. El manifest titllava d’injuriós el setmanari El Democrático, motiu pel qual el seu director els demandà. Aquest primer tast amarg amb la justícia degué influir en el jove Avellà i en la seva vocació. Llavors era estudiant de Dret, però al juliol de 1894 rebia el grau de llicenciat de la Universitat de Barcelona, títol amb el qual inicià una profitosa trajectòria com a advocat de prestigi.

A l’agost de 1895 va obrir un bufet d’advocat a Valls, que va intervenir en tota mena de processos judicials, si bé els més importants li van ploure de les municipalitats comarcals. A l’abril de 1897 l’Ajuntament de Valls el nomenava, juntament amb Josep Caylà, per a la defensa d’un plet que mantenia amb un propietari local sobre uns quants terrenys al passeig dels Caputxins que es consideraven públics, com així ho van saber demostrar els joves advocats. El propietari contra qui actuaren va ser Albert Dasca Olivé, futur diputat a Corts en el camí del qual coincidí Avellà dins de la política. La relació laboral amb l’Ajuntament vallenc sempre fou fecunda, atès que també el representà en diversos actes de subhasta municipal el 1897, en l’afer de l’enderroc del mur del vell cementiri el 1912 o en el recurs contra la reial ordre que prohibia el mercat els diumenges el 1925. Més vinculat a Valls encara ho va ser el seu germà Tomàs, que ocupà l’alcaldia, raó per la qual en Joaquim rebé força crítiques dels opositors, que li van retreure beneficiar-se de tractes de favor i, àdhuc, cobrar quantitats importants sense justificar. També treballà força pel poble natal del pare, Alcover. Al desembre de 1897 representà l’Ajuntament en un cas de falsificació documental i estafa i al juliol de 1910, juntament amb el seu cosí Joan Baptista Vives Anguera, rebé la comesa de coadjuvar a l’Administració contra un contenciós relacionat amb els drets d’aigües locals. Una altra municipalitat que es beneficià dels seus serveis fou Solivella, amb una defensa que absolgué els consellers de delictes electorals el 1906. Igualment defensà particulars, de tota mena d’inculpacions: agressions, desfalcs, estafes, impagaments, assassinats i, fins i tot, actes terroristes.

El bufet d’Avellà s’especialitzà amb drets d’aigües. Al març de 1898 Avellà defensava Puigpelat d’una expropiació que concedia un miler de plomes d’aigua a Tarragona i que afectava un munt de municipis. El 1906 va ser el torn d’una catorzena de municipis de la Conca del Francolí afectats per una reial ordre que concedia a Reus la derivació de 94 litres per segon d’aigua del Francolí; prengué part activa en importants reunions i concentracions a Tarragona, Vilallonga del Camp o la Masó, signà una proclama als afectats i s’integrà en una comissió executiva amb l’objectiu d’assolir l’anul·lació de la polèmica reial ordre. A aquest efecte es traslladà a Madrid, on aconseguí el suport del diputat a Corts Salvador Canals i on deixà interposat un recurs. El 27 de juliol de 1910 fou designat pel Ajuntament d’Alcover degut a la seva intervenció contra un contenciós administratiu per revocar la prohibició feta des del Govern Civil a una propietària que embassava aigua del Glorieta en perjudici de la pagesia local. A inicis de l’estiu de 1926 intervenia a favor dels regants vallencs perjudicats per unes obres de canalització d’aigües a Puigpelat que es duia a terme des de Tarragona. A finals de 1929 va assessorar els edils vallmollencs en un expedient de suspensió d’obres que requerí la inspecció d’un enginyer de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental. Al març de 1931 acompanyava els alcaldes de Nulles, Puigpelat, Vallmoll i Valls a visitar el governador civil amb motiu de l’augment de cabal d’aigües per a Tarragona.

Paral·lelament al dret, la política local conformà l’altre aspecte indissoluble de la seva vida. En els primers dies de 1895 era elegit comptador de la nova Junta del Cercle Carlí de Valls, al qual ben segur hi devia pertànyer des de la seva fundació a l’abril de 1891. En virtut d’aquesta vinculació amb el Cercle Carlí de Valls, foren molts els discursos que hi va pronunciar i les vetllades literarioculturals que va organitzar, presidir o en què va prendre part; així com mítings en períodes electorals. Va posar especial cura en l’escola nocturna, autèntic viver de joves carlins, el director espiritual de la qual era l’oncle Llorenç Guàrdia. De moment, l’endemà de l’Epifania de 1896 era elegit president de la nova junta, càrrec en el qual rellevava Pasqual Guialbes i en el qual romangué uns quants anys. La presidència del cercle carlí local aviat li serví d’escambell, de manera que a mitjan abril era nomenat membre de la Junta Regional de Catalunya per acudir al IV Congrés Científic Internacional de Catòlics a Friburg (Suïssa) a l’agost de 1897.També va ser un habitual portador del Santíssim a les celebracions de Corpus, i pendonista en d’altres com la festa dels Confrares, de la parroquial del Carme, o la de l’Arxiconfraria del Sagrat Cor de Jesús, de l’Església de la Verge del Lladó i fou present a la presa de possessió de nous rectors locals i en celebracions de l’Epifania.

Joaquim Avellà Guàrdia degué ser home de fortes conviccions que no li estalviaren pugnes de bàndols dins del si carlí. Al desembre de 1898 dimití com a president del Casino Tradicionalista de Valls, probablement per discrepàncies amb la política carlina del centre. Però aquella maniobra va durar poc, ja que el 1902 la major part dels socis del Casino estaven a les seves ordres. A mitjan maig de 1899 fou nomenat vocal de la Junta Provincial Tradicionalista; no feia cinc anys que s’havia llicenciat en Dret i ja se’l considerava un “conocido y acreditado abogado”. Quatre mesos més tard era nomenat president de la Junta Carlina del Districte de Valls, càrrec que el posava al capdamunt de l’organització tradicionalista local.

La notorietat política li començà a passar factura al maig de 1906 quan s’afilerà amb els diputats conservadors i liberals per tombar la proposta republicana d’adhesió de la Diputació a Solidaritat Catalana. El rotatiu El Porvenir els titllà de cacics, malaguanyats catalans i servilistes de Madrid. A finals d’aquell mateix any s’hagué de querellar contra aquest mateix periòdic per un decàleg de dures crítiques que l’acusaven de cacic prepotent, electoralista i dinàstic borbònic i als seus seguidors de “carlinada de alquiler”. Ja llavors era un reconegut seguidor del diputat a Corts Salvador Canals i el 1907 defensà la seva condició de jaumista davant del moviment de Solidaritat Catalana, que va pretendre imposar-li un nou candidat i maldà per mantenir la tradicional entesa amb els dinàstics tot donant suport a Albert Dasca. Avellà exposà públicament una fotografia del pretendent carlí Jaume de Borbó amb una dedicatòria, hostatjà a casa seva al marquès de Tamarit, diputat carlí a Corts i acudí el 1919 a Biarritz per conferenciar amb ell.

Al maig de 1916, els vaivens de la política el portaren a aliar-se amb el conservador Anselm Guasch, amb el qual impulsà la denúncia de compra fraudulenta de vots per tal d’impugnar l’acta de diputat d’Albert Dasca. Aquest afer, juntament amb les acusacions de nepotisme en el si de l’Ajuntament vallenc i les picabaralles amb el liberal Estanislao Tell, van contribuir a enfonsar el projecte del bloc monàrquic per la regeneració.

Al novembre de 1917 Avellà fou candidat municipal a Valls, però no va ser elegit, atès que el dia de les votacions (11 de novembre de 1917) es produí un daltabaix dels monàrquics i Avellà quedà el darrer del seu districte. La premsa local va parlar de ridícul i de paper llastimós, i un any més tard donà el seu suport al candidat monàrquic independent que tampoc va guanyar. Al mateix moment de tot el aquest procés veié desestimats tots els recursos interposats a la Delegació d’Hisenda per impugnar les quotes municipals que l’Ajuntament li havia assignat, afer que també degué pesar en l’erosió del seu capital polític.

Sobre el seu paper a la Diputació i a la Mancomunitat, al febrer de 1901 es presentà com a candidat a diputat provincial pel Partit Carlí. No va resultar elegit, però sí que ho aconseguí posteriorment, de manera que exercí a la Diputació uns onze anys dividits en dues etapes: entre 1905 i 1913, quan caigué derrotat pels republicans, i posteriorment entre 1921 i 1924. El moment culminant de la seva carrera va ser el 1907 quan fou elegit vicepresident de la Diputació. En aquella legislatura, impulsà el projecte de carretera de Vila-rodona a Sant Quintí de Mediona i cercà el suport de diputats a Corts afins (Canals i Raventós). Més tard, el 1911, va promocionar la construcció d’un camí veïnal d’Alcover a Mont-ral, Capafonts i Prades, en una política de posar en xarxa els vials veïnals, del qual es beneficiaren moltes poblacions del districte. Al març de 1912 va ser una de les personalitats convocades a la reunió de forces vives vallenques per a la intervenció en els conflictes laborals i sindicals i justament aquells dies s’esdevenia la campanya cooperativista per als consumidors de fluït elèctric, en què Avellà fou un dels assessors legals de la comissió local i també accionista amb un bon paquet d’accions. A mitjan desembre de 1913 s’incorporava a la Junta Local de Primera Ensenyança.

Durant la primera etapa a la Diputació Provincial s’integrà a les comissions Permanent d’Actes, de Governació (1905-1911) i d’Hisenda (1911-1913), a més de representar la corporació a la Junta Provincial del Cens Electoral (1905-1909) i a la comissió especial que gestionava la divisió dels béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1907-1909). Al juliol de 1910 fou un dels delegats per assistir a l’assemblea de Valls per debatre els mitjans per combatre l’adulteració i falsificació dels productes agrícoles. Durant la segona etapa fou assignat a la Comissió de Beneficència, suprimida el 1921 pel traspàs de competències a la Mancomunitat de Catalunya per bé que fou admès a la comissió central de Governació dos anys més tard. Al setembre de 1921 formà part de la comissió executiva que es formà a l’empara de la Diputació per tal d’aplegar ajuts, esforços i compensacions per pal·liar els estralls dels aiguats. Al juny de 1923 entrà a formar part del nou consistori de la Mancomunitat de Catalunya, però el clima polític espanyol no acompanyava. Primo de Rivera dissolgué la Mancomunitat i al gener de 1924 envià de tornada a casa tots els diputats i els reemplaçà per altres nomenats a discreció pel Govern Civil.

Encara al febrer de 1931 fou una de les personalitats que es posaren a disposició del president de la Diputació Anselm Guasch davant de l’adveniment de la Segona República. Però només dos mesos més tard fou destituït del càrrec que exercia i molt poc temps després es dissolia l’ens provincial per implantar-se la Comissaria Delegada. La seva dilatada carrera com a jurista i la seva trajectòria política el situaren en una posició social privilegiada. A la seva mansió del carrer dels Metges, hostatjà marquesos, diputats a Corts, governadors civils i, fins i tot, a l’arquebisbe, quan l’any 1917 s’hi atansà amb motiu de la visita pastoral a Alcover. Fou membre de la comitiva de la bandera municipal durant la solemne celebració d’inauguració de la Biblioteca Pública de Valls i els últims anys de la seva vida degà dels juristes vallencs. Finalment, morí a Saragossa el darrer dia de setembre de 1938.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Joaquim Avellà i Busquets, professor de llatí i d'humannitats, i Teresa Guàrdia Piñas (1830–1920). Germans: Llorenç, sacerdot, i Tomàs Avellà Guàrdia, alcalde de Valls.
Matrimoni / Fills: 
Esposa (28/01/1897): Maria Vives i Anguera. Fills: Joaquim (1901–1967) i Tomàs Avellà Vives.
D'altre parentiu: 
Avis: Josep Avellà, Teresa Busquets, Llorenç Guàrdia i Paula Piñas. Oncles: Francesc i Llorenç Guàrdia Piñas.
Lloc habitual de residència: 
Valls.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Valls-Montblanc.
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Vicepresident (24/04/1907 – 05/01/1908). Vicepresident de la comissió Provincial (13/05/1909). Comissió de Governació (1905-1910). Comissió d'Hisenda (1911-1912). Comissió de Beneficència (1921) Comissió Central de Governació (1923-1924). Comissió Permanent d'Actes (1905-1908, 1921-1924). Junta Provincial del Cens Electoral (1905-1908). Representant en la Comissió Catalana que gestiona la divisió de béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1907-1908). Junta de les Obres del Port (1921-1922).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Carlí.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
4.671 vots obtinguts a les eleccions per a diputats provincials de 1921.
Dades professionals: 
Formació professional: 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (juliol de 1894).
Activitat econòmica: 
Bufet d'advocat a Valls.
Patrimoni: 
Mansió al carrer dels Metges, de Valls.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Membre de la Junta del Patronat de la sucursal vallenca de la Caixa de Pensions.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Comptador de la Junta del Cercle Carlí de Valls (gener de 1895) i president (gener de 1896). Membre de la Junta Regional de Catalunya per al IV Congrés Científic Internacional de Catòlics, a Friburg (agost de 1897). President del Casino Tradicionalista de Valls (desembre de 1898).
Premis, homenatges significatius: 
Membre de la comitiva de la bandera municipal en la solemne celebració d'inauguració de la Biblioteca Pública (28/06/1918). Habitual portador del Santíssim a les celebracions de Corpus, i pendonista en d’altres com la festa dels Confrares, de la parroquial del Carme, o la de l’Arxiconfraria del Sagrat Cor de Jesús, de l’Església de la Verge del Lladó.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Carlina jaumina.
Càrrecs polítics: 
Vocal de la Junta Provincial Tradicionalista (maig de 1899). President de la Junta Carlina del Districte de Valls (setembre de 1899).
Processos judicials: 
Fou demandat pel director del setmanari "El Democrático", per injúries (juliol de 1886). Es querellà per un delicte d'injúries contra el rotatiu "El Porvenir" (finals de 1906). Denuncià la compra fraudulenta de vots per tal d'impugnar l'acta de diputat d'Albert Dasca, el seu rival polític (maig de 1916). La Delegació d'Hisenda li va desestimar les quotes de contribució municipal que havia impugnades (1918).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

GASCÓN ALTÈS, Vicenç; RIBÉ LLENAS, Ernest. La Cooperativa Elèctrica de Valls (1924-1948): un cas atípic en el procés d’electrificació de Catalunya. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2002.  

GAVALDÀ I TORRENTS, Antoni. El batec periodístic d’un dirigent cooperativista català: Josep Maria Rendé i Ventosa: escrits 1903-1925. Valls: Cossetània, 2007.  

GÜELL JUNKERT, Manel; ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. (coord.). Biografies de Tarrragona. Vol. 2. Benicarló: Onada, 2011.

MARTÍ I BAIGET, Josep. Indaleci Castells Oller (1864-1930): una vida al servei de Valls (biografia política). Valls: Cossetània; Cambra de Comerç de Valls, 2010.

PRATS I SALAS, Joan. El carlisme sota la Restauració. El partit carlí a la província de Tarragona (1885-1907). Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV; Diputació de Tarragona, 1990.

SÁNCHEZ MESA, F. X. “Ara fa cent anys. Quart Trimestre de 1897”. Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs [Alcover], núm. 80 (octubre-desembre de 1997), p. 4-11.

SÁNCHEZ MESA, F. X. “Ara fa cent anys. 1910”. Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs [Alcover], núm. 117 (gener-març de 2010), p. 4-11.  

 

Fonts d’arxius

Arxiu General de la Diputació de Tarragona

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

 

Hemeroteca

La Actualidad

L’Amic del Poble

El Correo de la Provincia

El Correo de Tortosa

La Crónica de Valls

El Democrático

Diari de Tarragona

Diario del Comercio

El Eco de Valls

L’Escut de Valls

Gremial

Hoja Parroquial

La Opinión

Pàtria. Setmanari Català

El Porvenir

El Progreso Vallense

Sacramentals de Valls

Tarragona

La Veritat

La Veu de la Comarca

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: