Argemí i de Martí, Lluís

Lloc de naixement: 
Manresa, Bages
Data de naixement: 
dimarts, octubre 21, 1873
Data de defunció: 
diumenge, gener 8, 1950
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Polític, advocat i industrial. Llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, era membre del Col·legi d’Advocats de Manresa, tot i que compaginava l’activitat d’advocacia amb la de fabricant. Casat, visqué majoritàriament a la capital del Bages, tot i que també ens consta que tingué domicili a Barcelona, exactament a la Rambla de Catalunya, núm. 27.

Tenia la fàbrica i el molí del Pont Vell o de Sant Pau des de 1899, que aprofitava l’aigua del riu Cardener i on tenia la seva pròpia empresa química, Argemí y Compañía, la qual amb els anys es transformà en Indústrias Químicas Albiñana Argemí SA. Fabricaven el Blanco Nevin, que comprava la farmacèutica Miralles, entre altres. Acabà venent-se una part del negoci i consta que a partir de 1914 llogà la fàbrica a la societat industrial Figueras Hermanos. Al marge de tot això, Lluís Argemí també tenia participacions en la societat Minas del Priorato.

Membre de la Junta Regional de Catalunya de la Comunió Tradicionalista Carlina, participà de manera activa en les disputes que hi havia en el si del partit entre els qui volien establir llaços amb la Lliga Regionalista, de caire més catalanista (entre els quals s’hi comptava Argemí) i els qui, per contra, trobaven més viable i factible acostar-se a sectors integristes i catòlics. Amb l’escissió d’aquests darrers el 1919, que s’integraren anys més tard al partit homònim espanyol, passà a formar part del nucli dur de la direcció de la Junta.

Es presentà a les eleccions a la Diputació de Barcelona de 1907, i resultà escollit pel 3r districte de Barcelona amb 8.951 vots. Repetí el 1911 i el 1915, però aquesta vegada pel 2n districte (partits judicials del Parc i del Nord), amb 14.575 i 9.787 vots, respectivament. A causa de les contínues reeleccions, ocupà diversos càrrecs i responsabilitats al si de la Diputació. Fou membre de la Comissió Auxiliar d’Actes, vicepresident de la Comissió Provincial de 1908-1909, membre de la Comissió de Governació entre 1909 i 1911, de la Comissió de Ferrocarrils Secundaris, president de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts el 1909, membre de la Comissió d’Hisenda entre 1909 i 1915, de la Junta Autònoma del Laboratori General d’Investigació i Assaig, membre de la Comissió Permanent d’Actes, membre de la Comissió Mixta de Reclutament el 1912, de la Comissió de Beneficència i de la Comissió Interprovincial de Mancomunitats el 1913, vicepresident de la Comissió Provincial de 1914-1915, membre de la Junta de Govern de les Cases de Caritat i Maternitat el 1916, de la Comissió de Foment el 1917 i de la Comissió Provincial de 1918-1919. En aquesta última comissió va ser l’encarregat del Negociat de Policia Urbana, construccions civils, policia rural, cens de població, divisió territorial, agricultura, indústria, comerç, fires i mercats.

Conseller del Consell Permanent de la Mancomunitat des de la seva constitució, apareix sovint com un dels sotasignats dels diversos manifestos que s’efectuaren i en les fotos de grup que presidia Prat de la Riba. Fou designat per la Diputació de Barcelona com a membre de la Comissió Redactora de les bases per a la constitució de la Mancomunitat el 1911.

Escollit senador per Lleida el 1918 (en una aliança amb la Lliga que donà dos senadors als carlins) i per Barcelona el 1919, fou aleshores quan demanà cessar com a diputat acollint-se a l’article 43 de la llei provincial, segons la qual podia fer-ho si mantenia el càrrec de senador un mínim de dos anys. La renúncia fou acceptada en comissió i definitivament en sessió pública ordinària del 2 d’agost de 1919.

Retornà a la Diputació força anys més tard, quan al desembre de 1943 va ser nomenat, segons un decret del Ministeri de Governació, president de la seva comissió gestora. Presidí una Diputació empetitida, sense pràcticament atribucions i totalment sotmesa a la voluntat política de la dictadura franquista i del governador civil, que alhora feia de fiscalitzador del que s’hi feia i les decisions que s’hi prenien. Tot i així, s’esforçà per aconseguir més ingressos de l’organisme per tal de mantenir les institucions que en depenien i defensà els interessos de municipis, sindicats i gremis. Finalment, cessà en el càrrec al gener de 1946 i morí a Barcelona just quatre anys més tard.

Dades personals i familiars: 
Matrimoni / Fills: 
Casat.
Lloc habitual de residència: 
Manresa.
Llocs successius de residència i datació: 
Rambla de Catalunya, 27, de Barcelona.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II, partits del Parc i del Nord.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Comissió auxiliar d’Actes, vicepresident de la comissió Provincial de 1908-1909, comissió de Governació (1909), comissió de Ferrocarrils Secundaris, president comissió Instrucció Pública i Belles Arts (1909), comissió d’Hisenda (1909), junta autònoma laboratori general investigació i assaig. Comissió permanent d’Actes, vicepresident comissió Provincial 1914-1915, comissió Governació, comissió mixta de Reclutament (1912), comissió Beneficència (1913), comissió interprovincial de Mancomunitats (1913). Comissió Provincial 1918-1919 (encarregat Negociat de policia urbana, construccions civils, policia rural, cens de població, divisió territorial, agricultura, indústria, comerç, fires i mercats), comissió d'Hisenda (1915), junta de govern Cases de la Caritat i Maternitat (1916), comissió de Foment (1917).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Tradicionalista Carlí.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1907: 8.951 vots (3r districte). 1911: 14.575 vots (2n districte). 1915: 9.787 vots (2n districte).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Consell Permanent Mancomunitat (1914). Vicepresident de la Mancomunitat.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Fabricant químic (Argemí y Compañía, transformat a Indústrias Químicas Albiñana Argemí, SA). Se'n vengué una part i també consta que tenia la fàbrica llogada a la societat Figueras Hermanos. Participació a Minas del Priorato.
Patrimoni: 
Fàbrica i molí del Pont Vell o de Sant Pau.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Tradicionalisme, carlisme.
Militància política: 
Comunió Tradicionalista Carlina.
Càrrecs polítics: 
Membre de la Junta Regional de Catalunya del seu partit.
Càrrecs públics: 
Senador per Lleida (1918). Senador per Barcelona (1919). President de la Diputació de Barcelona (desembre 1943 - gener 1946).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Materiales balmesianos para la reconstrucción nacional: conferencia leída en la sesión que la ciudad de Vich dedica todos los años a su preclaro hijo, el día 9 de julio de 1942, organizada por su Excmo. Ayuntamiento. Vic: Tip. Portavella, 1942.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

ABELLA I ESCUER, Joan. La terra del dòlar. L’activitat minera al poble de Bellmunt del Priorat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001.

ANGUERA NOLLA, Pere. El carlisme a Catalunya: 1827-1936. Barcelona: Empúries, 1999.

CANAL, Jordi. Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939. Madrid: Marcial Pons, 2006.

GASOL I ALMENDROS, Josep Maria. La galeria de manresans il·lustres. Manresa: Ajuntament de Manresa, 1988.

MOLAS I BATLLORI, Isidre. Els senadors carlins de Catalunya, 1901-1923. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2009.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Municipal de Manresa

 

Hemeroteca

La Actualidad

La Veu de Catalunya

Imatges i documents: 
Lluís Argemí i de Martí.
Lluís Argemí i de Martí.
Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, abril 1914. Argemí és el tercer de la dreta, de peu.
Imatge de la presidència i autoritats dels Jocs Florals de la Misteriosa Llum de Manresa. Lluís Argemí i de Martí, president de la diputació de Barcelona, es troba situat el segon des de l’esquerra, a la primera filera.
Peus de foto i comentaris: 
Lluís Argemí i de Martí. Font: diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Autor desconegut. Arxiu General de la Diputació de Barcelona (reg. 1308).
Lluís Argemí i de Martí. Font: "La Actualidad", núm. 242, 21/03/1911, p. 25.
Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, abril 1914. Argemí és el tercer de la dreta, de peu. Font: 06/04/1914 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-17709).
Imatge de la presidència i autoritats dels Jocs Florals de la Misteriosa Llum de Manresa. Lluís Argemí i de Martí, president de la diputació de Barcelona, es troba situat el segon des de l’esquerra, a la primera filera. Font: Jocs Florals de la Misteriosa Llum de Manresa. 20/02/1944 (data de creació). (CAT ACBG30-113-N-163).
Peu de portada i comentaris: 
Lluís Argemí i de Martí. Font: diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Autor desconegut. Arxiu General de la Diputació de Barcelona (reg. 1308).
Signatura del personatge: