Argemí i de Martí, Lluís

Lloc de naixement: 
Manresa
Data de naixement: 
dimarts, octubre 21, 1873
Data de defunció: 
diumenge, gener 8, 1950
Lloc de defunció: 
Barcelona

Polític, advocat i industrial. Llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, era membre del Col·legi d’Advocats de Manresa, tot i que compaginava l’activitat d’advocacia amb la de fabricant. Casat, visqué majoritàriament a la capital del Bages, tot i que també ens consta que tingué domicili a Barcelona, exactament a la Rambla de Catalunya, núm. 27.

Tenia la fàbrica i molí del Pont Vell o de Sant Pau des de 1899, que aprofitava l’aigua del riu Cardener, on hi tenia la seva pròpia empresa química, Argemí y Compañía, la qual amb els anys es transformà en Indústrias Químicas Albiñana Argemí, SA. Fabricaven el Blanco Nevin, que comprava la farmacèutica Miralles, entre altres. Acabà venent-se una part del negoci i consta que a partir de 1914 llogà la fàbrica a la societat industrial Figueras Hermanos. Tenia també participació a Minas del Priorato.

Membre de la Junta Regional de Catalunya de la Comunió Tradicionalista Carlina (apareix sovint com a jaumí, o sia, partidari del pretendent carlí Jaume de Borbó i Borbó-Parma, duc de Madrid), participà de manera activa en les disputes que hi havia en el si del partit entre els qui volien establir llaços amb la Lliga Regionalista, de caire més catalanista (entre els quals s’hi comptava Argemí) i els qui, per contra, trobaven més viable i factible acostar-se a sectors integristes i catòlics. Amb l’escissió d’aquests darrers el 1919, que s’integraren anys més tard al partit homònim espanyol, passà a formar part del nucli dur de la direcció de la Junta.

Es presentà a les eleccions a la Diputació de Barcelona de 1907, i resultà escollit pel 3r districte de Barcelona amb 8.951 vots. Repetí el 1911 i el 1915, en aquest cas, pel 2n districte (partits judicials del Parc i del Nord), amb 14.575 i 9.787 vots, respectivament. A causa de les contínues reeleccions, desenvolupà diversos càrrecs i responsabilitats al si de la Diputació. Fou membre de la comissió auxiliar d’Actes, vicepresident de la comissió Provincial de 1908-1909, membre de la comissió de Governació (1909 i 1911), de la comissió de Ferrocarrils Secundaris, president de la comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts (1909), membre de la comissió d’Hisenda (1909 i 1915), de la junta autònoma del laboratori general d’investigació i assaig, membre de la comissió permanent d’Actes, membre de la comissió mixta de Reclutament (1912), de la comissió de Beneficència (1913), de la comissió interprovincial de Mancomunitats (1913), vicepresident de la comissió Provincial de 1914-1915, membre de la junta de govern de les Cases de Caritat i Maternitat (1916), de la comissió de Foment (1917) i de la comissió Provincial de 1918-1919, en què va ser l’encarregat del Negociat de policia urbana, construccions civils, policia rural, cens de població, divisió territorial, agricultura, indústria, comerç, fires i mercats.

Conseller del Consell permanent de la Mancomunitat des de la seva constitució (1914-1917), apareix sovint com un dels sotasignants dels diversos manifestos que s’efectuaren i en les fotos de grup que presidia Prat de la Riba. Fou designat per la Diputació de Barcelona com a membre de la comissió redactora de les bases per a la constitució de la Mancomunitat el 1911.

Escollit senador per Lleida el 1918 (en una aliança amb la Lliga que donà dos senadors als carlins) i per Barcelona el 1919, fou aleshores que demanà cessar com a diputat acollint-se a l’article 43 de la llei provincial, segons la qual podia fer-ho si mantenia el càrrec de senador un mínim de dos anys. La renúncia és acceptada en comissió i definitivament en sessió pública ordinària del 2 d’agost de 1919.

Retornà a la Diputació força anys més tard, quan el desembre de 1943 fou nomenat, segons un decret del Ministeri de Governació, president de la seva comissió gestora. Presidí una Diputació empetitida, sense pràcticament atribucions i totalment sotmesa a la voluntat política del règim i del governador civil, que alhora feia de fiscalitzador del que s’hi feia i les decisions que s'hi prenien. Tot i així, s’esforçà per aconseguir més ingressos de l’organisme per tal de mantenir les institucions que en depenien i defensà els interessos de municipis, sindicats i gremis. Cessà en el càrrec el gener de 1946.

Morí a Barcelona just quatre anys més tard.

Dades personals i familiars: 
Matrimoni / Fills: 
Casat
Lloc habitual de residència: 
Manresa
Llocs successius de residència i datació: 
Rambla de Catalunya, 27, de Barcelona.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II, partits del Parc i del Nord
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Comissió auxiliar d’Actes, vicepresident de la comissió Provincial de 1908-1909, comissió de Governació (1909), comissió de Ferrocarrils Secundaris, president comissió Instrucció Pública i Belles Arts (1909), comissió d’Hisenda (1909), junta autònoma laboratori general investigació i assaig. Comissió permanent d’Actes, vicepresident comissió Provincial 1914-1915, comissió Governació, comissió mixta de Reclutament (1912), comissió Beneficència (1913), comissió interprovincial de Mancomunitats (1913). Comissió Provincial 1918-1919 (encarregat Negociat de policia urbana, construccions civils, policia rural, cens de població, divisió territorial, agricultura, indústria, comerç, fires i mercats), comissió d'Hisenda (1915), junta de govern Cases de la Caritat i Maternitat (1916), comissió de Foment (1917).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Tradicionalista Carlí
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1907: 8.951 vots (3r districte) 1911: 14.575 vots (2n districte) 1915: 9.787 vots (2n districte)
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Consell Permanent Mancomunitat (1914). Vicepresident de la Mancomunitat.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona
Formació professional: 
Advocat
Activitat econòmica: 
Fabricant químic (Argemí y Compañía, transformat a Indústrias Químicas Albiñana Argemí, SA). Se'n vengué una part i també consta que tenia la fàbrica llogada a la societat Figueras Hermanos. Participació a Minas del Priorato.
Patrimoni: 
Fàbrica i molí del Pont Vell o de Sant Pau
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Tradicionalisme, carlisme
Militància política: 
Comunió Tradicionalista Carlina
Càrrecs polítics: 
Membre de la Junta Regional de Catalunya del seu partit
Càrrecs públics: 
Senador per Lleida (1918). Senador per Barcelona (1919). President de la Diputació de Barcelona (desembre 1943 - gener 1946).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Materiales balmesianos para la reconstrucción nacional: conferencia leída en la sesión que la ciudad de Vich dedica todos los años a su preclaro hijo, el día 9 de julio de 1942, organizada por su Excmo. Ayuntamiento. Vic: Tip. Portavella, 1942.

Estudis sobre la seva figura: 

«Lluís Argemí de Martí (1873-1950)», dins Noticias de Jorba. Manresa, núm. 29 (julio 1967), p. 11: retrat (Galería de Manresanos Ilustres).

Gasol i Almendros, Josep Maria. Galeria de manresans il·lustres. Manresa: Ajuntament de Manresa, 1988.

Fonts i bibliografia

Balcells, Albert; Pujol, Enric; Sabater, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona: Proa, 1996.

Molas, Isidre. Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923). Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials / Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.

www.diba.cat/web/ladiputacio/presidents1

www.enciclopedia.cat

historia-parlamentaris.uab.cat

http://www.memoria.cat/franquisme/content/lliurament-del-sabre-dhonor-19...

www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/...

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

 

Imatges i documents: 
Peus de foto i comentaris: 
Fotografia del consell permanent de la Mancomunitat, el 16 d'abril de 1914. Argemí és el tercer de la dreta, de peu.
Signatura del personatge: