Alentorn i Ardèvol, Joan

Lloc de naixement: 
la Vilella Baixa, Priorat
Data de naixement: 
dilluns, maig 10, 1858
Data de defunció: 
1935 ?
Lloc de defunció: 
la Vilella Baixa, Priorat

Joan Alentorn va néixer el 10 de maig de 1858 a la Vilella Baixa. Estudià medicina i exercí la professió fins que hi renuncià els primers dies de 1935 a la Vilella Baixa, on residia i on era un propietari agrícola de tipus mitjà i major contribuent. Estava casat amb la convilatana Josepa Sans Sabaté.

En l’esfera local, Alentorn prengué part en iniciatives de tipus societari. El 1916 podria ser qui consta com a president de la mutualitat escolar La Esperanza Infantil. A part, va ser subscriptor d’El Mercantil el 1889, un diari polític que actuava com a òrgan del partit liberal a la província de Tarragona. També era membre de la societat La Renaixença, “de carácter instructivo, cultural y mutualista”, és a dir, una de les moltes societats que es van constituir al Priorat durant aquells anys: la manca d’un sistema de sanitat públic i gratuït va empènyer la gent a constituir societats d’aquesta mena. Es tractava, tal com diuen els seus estatuts, de “la organización de aquellas instituciones benéficas mutuales de socorro a los socios enfermos y de auxilio a sus familias en caso de defunciones”. Així mateix, el 1909 formà part de la Junta Local de Defensa contra les Plagues del Camp.

Milità en el republicanisme federal i fou diputat provincial durant tres legislatures bianuals, entre 1907 i 1909 i entre 1911 i 1915. La seva primera elecció estigué marcada per una forta polèmica que ens il·lustra sobre les formes de fer dels partits polítics de l’època. Els vots obtinguts per Alentorn anaven frec a frec amb els assolits pel monàrquic Daniel Freixa Martí —de fet, l’escrutini definitiu efectuat a Falset el 14 de març el posava per davant— i per aquest motiu fou proclamat diputat electe i rebé l’acta de diputat el 23 d’abril, en la constitució de la Diputació provincial. L’assumpte s’enredà quan Freixa sol·licità un recompte de vots, el resultat del qual li fou favorable per 331 vots. Tot i l’error en el recompte, els republicans, pel que sembla conxorxats amb els liberals del marquès de Marianao, van ignorar la reclamació i s’escudaren en el fet que la Junta Electoral li havia donat l’acta de diputat. L’afer va acabar al cap de dos anys amb una sentència que anul·lava tots els acords, fet que va generar una vacant que es va cobrir en unes eleccions parcials el 1909. La segona elecció, el 1911, fou molt més clara, ja que Alentorn formà part de la candidatura republicana que derrotà la d’ordre, en la qual solament sortí escollí un diputat, Miquel Sas. Cal remarcar que la candidatura triomfant va rebre el suport del periòdic Catalunya Nova, òrgan d’expressió de la Unió Democràtica Nacional, fundada el 1907 amb la intenció de donar cos a un dels ideals que va impregnar el catalanisme des de les seves primeres passes: agrupar tots els catalanistes.

Durant la legislatura de 1907-1909, Joan Alentorn fou membre de la Comissió de Beneficència i entrà al quart torn de la Comissió Provincial. Durant la de 1911-1913, formà part del primer torn de la Comissió Provincial, i s’integrà a les comissions de Foment i a l’Auxiliar d’Actes; també exercí el càrrec de diputat inspector del Manicomi de Reus. Durant la legislatura de 1913-1915, Alentorn formà part del tercer torn de la Comissió Provincial i de les Comissions de Governació i d’Estadística del Treball. El 6 d’abril de 1914, assistí al solemne acte de constitució de la Mancomunitat de Catalunya, al costat dels seus companys de consistori, en el Saló de Plens de la Diputació de Barcelona, actual Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Desconeixem quan va morir exactament i és possible que fos al seu poble natal el 1935, el mateix any que renuncià a continuar exercint de metge.

Dades personals i familiars: 
Matrimoni / Fills: 
Josefa Sans Sabaté.
Lloc habitual de residència: 
La Vilella Baixa.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Falset-Gandesa.
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Tercer torn de la comissió Provincial. Comissió de Governació. Comissió Estadística del Treball.
Partit pel qual es presentà: 
Republicà Federal .
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les eleccions per als diputats provincials de 1911 va obtenir 6.115 vots obtinguts.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Batxillerat. Llicenciatura en Medicina.
Formació professional: 
Metge.
Activitat econòmica: 
Metge.
Patrimoni: 
Propietari agrícola.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Mutualitat escolar La Esperanza Infantil. Societat cultural i mutualista La Renaixença.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicà Federal.
Militància política: 
Republicà federal.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia i documents electrònics

AUDÍ FERRER, Pere. Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923). Torroja del Priorat: Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja del Priorat i Arxiu Comarcal del Priorat, 2010.

—. “Diputats provincials prioratins durant la Restauració”. Bolduc. Butlletí cultural informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona [Tarragona], núm. 12 (segon semestre 2012), p. 3-13.

FORTUÑO BONET, Francesc. Franquisme i associacionisme a la Catalunya rural. El Priorat, 1939-1959 (tesi doctoral). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2017.

SABATÉ MESTRE, Josep. “Història de la Vilella Baixa, Capítol XVI”. La Vilella Baixa. Revista cultural i informativa [la Vilella Baixa], núm. 17 (agost 2006), p. 6-9.

—. “Història de la Vilella Baixa, Capítol XVIII”. La Vilella Baixa. Revista cultural i informativa [la Vilella Baixa], núm. 20 (gener 2008), p. 7-9.

TEIXIDÓ MONTALÀ, Jaume. “La societat agrícola La Renaixença de la Vilella Baixa (1912-1936)”. Lo ViOlí [Falset], núm. 13, p. 21-23.

TORMO BENAVENT, David. “Les eleccions de la Solidaritat Catalana de 1907” [apunt de blog]. Històries de la Terra Alta. Articles d’història contemporània de la Terra Alta. Disponible a: <http://blogscat.com/historiesta/2014/11/07/les-eleccions-de-la-solidaritat-catalana-de-1907/>. [Consulta: 14/06/2017].

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Comarcal del Priorat

 

Hemeroteca

El Mercantil

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: