Aldomà i Riera, Jaume

Jaume Aldomà i Riera.
Lloc de naixement: 
Torregrossa, Pla d'Urgell
Data de naixement: 
divendres, febrer 8, 1878
Data de defunció: 
dilluns, setembre 21, 1936
Lloc de defunció: 
Lleida, Segrià

Jaume Aldomà i Riera fou un propietari i polític nascut el 8 de febrer a Torregrossa, municipi del Pla d’Urgell. A partir de les experiències del seu fill Josep Aldomà Vidal sabem que Jaume Aldomà era una persona rígida, disciplinada, de caràcter fort i amb certes dosis d’autoritarisme. Era fill de Jaume Aldomà i Esperança Riera, es casà amb Teresa Vidal Salvia (filla de Vilanova de la Barca) i tingué quatre fills: Jaume, Ramon, Josep i Carmela. Mentre va estar a Torregrossa, la família va viure al carrer de Sant Pau núm. 7.

Va ser elegit diputat provincial el 10 de juny de 1923 pel districte de Lleida - les Borges per la candidatura republicana catalanista-macianista. La seva elecció no fou exempta de diversos problemes interns entre la Joventut Republicana de Lleida (coalitzada amb la Joventut Catalanista de Lleida) i la Joventut Nacionalista de les Borges Blanques per designar els representants a les eleccions provincials. L’arbitratge de Macià fou decisiu perquè s’aconseguís designar un home de consens i acceptat per totes les parts; aquest fou Jaume Aldomà.

Segurament l’amistat de Francesc Macià amb Jaume Aldomà ajudà en la decisió de ser l’escollit com a candidat a la Diputació Provincial. La seva relació va començar amb la vinculació dels Aldomà amb la família Nuet, comtes de Torregrossa, amb els quals coincidiren en diversos banquets organitzats per aquestes influents famílies a la zona de l’actual Pla d’Urgell. El mateix Aldomà assistí a l’enterrament del president Macià.

Tot i aquestes disputes internes, al final la candidatura republicana nacionalista no tingué oponent i els quatre noms foren proclamats representants a la Diputació, pel districte de Lleida - les Borges, per mitjà de l’article 29. Els representants van ser els següents: Jaume Aldomà, Alfred Pereña Reixachs (Joventut Republicana), Pere Mies Codina (Joventut Republicana) i Marià Jacques Piñol (Autonomista).

Després de la seva elecció, Aldomà renuncià al seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Torregrossa. Durant el període en què fou diputat fou elegit secretari, membre de la Comissió Permanent d’Actes i membre de la Comissió de Governació. L’última sessió en què va participar fou la del 14 de desembre de 1923, ja que el 12 de gener de 1924 va cessar del càrrec després del reial decret que suspenia les diputacions provincials i es passà a nomenar altres representants. El dia 20 de gener de 1925, s’instaurà una nova formació de la Diputació.

Uns quants anys després recuperà el càrrec de diputat provincial, pel districte de Borges-Lleida a partir del restabliment de la Diputació de Lleida el 25 de gener de 1930 i fins al 24 de febrer de 1931, última sessió de la Diputació abans de la proclamació de la Segona República.

Durant l’etapa republicana, s’ha de destacar que a mitjans de l’any 1930 fou nomenat president del Sindicat de Regs del canal d’Urgell, grup 7è. En començar la Guerra Civil, fou detingut el dia 20 de juliol de 1936 per membres del comitè antifeixista local. Ingressà a la presó de Lleida el dia 3 d’agost i morí el dia 21 de setembre del mateix any, afusellat per ordre del Tribunal Popular de Lleida al cementiri de la capital a l’edat de seixanta-dos anys. Aquell mateix dia també foren afusellats dos dels seus fills, Jaume i Ramon. El primer era president del Casal Català Republicà (conegut a la població com a Centre Catòlic de dretes), membre d’Acció Ciutadana i de la Falange. També va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El segon, Ramon, fou acusat de pertànyer a la Falange. Tots tres foren enterrats en una fossa comuna al cementiri de Lleida.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Nascut el 8 de febrer de 1878. Fill de Jaume i Esperança.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Teresa Vidal Salvia (filla de Vilanova de la Barca). Tingué 4 fills: Jaume, Ramon, Josep i Carmela. Vivia al carrer de Sant Pau núm 7.
Lloc habitual de residència: 
Torregrossa.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Les Borges Blanques-Lleida.
Diputació a què pertanyia: 
Lleida.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Durant el període que fou diputat fou elegit secretari, membre de la comissió Permanent d’Actes i membre de la comissió de Governació.
Partit pel qual es presentà: 
Candidatura republicana catalanista-macianista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Fou proclamat representant a la Diputació, pel districte de Lleida - les Borges, per l’article 29.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Comissió permanent d’actes i membre de la comissió de governació.
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Propietari agrícola.
Patrimoni: 
Agrari.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana i catalanista.
Militància política: 
Joventut Nacionalista de Borges.
Càrrecs públics: 
Després de la seva elecció, Aldomà renuncià al seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Torregrossa (1923). A principis de l’any 1930 és nomenat president del Sindicat de Regs del canal d’Urgell, grup 7è.
Processos judicials: 
Fou detingut el dia 20 de juliol de 1936 per membres del comitè antifeixista local. Ingressà a la presó de Lleida el dia 3 d’agost i morí el dia 21 de setembre del mateix any, afusellat per odre del Tribunal Popular de Lleida al cementiri de la capital. Morí als 62 anys. Aquell mateix dia també foren afusellats dos dels seus fills, Jaume i Ramon. El primer era president del Casal Català Republicà (conegut a la població com a Centre Catòlic de dretes), membre d'Acció Ciutadana i de la Falange. També va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El segon, Ramon, fou acusat de pertànyer a la Falange. Tots tres foren enterrats en una fossa comuna al cementiri de Lleida.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

MIR CURCÓ, Conxita. Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.

BARRULL PELEGRÍ, Jaume. Violència popular i justícia revolucionària. El Tribunal popular a Lleida (1936-1937). Lleida: Pagès Editors, 1995.

GELONCH SOLÉ, Josep. “El nacionalisme radical a les Garrigues. Joventut Catalanista de les Borges Blanques (1920-1924)”. A: Fites en el temps. VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. Juneda: Fonoll, 2008, p. 131-145.

—. El poder franquista a Lleida, 1938-1951. Lleida: Universitat de Lleida, 2012.

RUBIÓ SOBREPERE, Josep. “El cost humà de la Guerra Civil a Torregrossa”. Mascançà: revista d’estudis del Pla d’Urgell [Mollerussa], núm. 5 (2014), p.75-94.

—. La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l’ocupació franquista (1936-1939). Lleida: Pagès Editors, 2011.

SAGUÉS SAN JOSÉ, Joan. Una ciutat en guerra: Lleida en la guerra civil espanyola. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.

 

Fonts d’arxiu

Archivo Histórico Nacional

Arxiu Central de la Diputació de Lleida

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Imatges i documents: 
Jaume Aldomà i Riera.
Teresa Vidal Salvia
Jaume Aldomà i Vidal. Fill de Jaume Aldomà i Riera. Afusellat després d'una sentència del Tribunal Popular el 21 de setembre de 1936.
Ramon Aldomà Vidal. Fill de Jaume Aldomà i Riera. Afusellat després d'una sentència del Tribunal Popular el 21 de setembre de 1936.
Fotomuntatge família Aldomà-Vidal.
Recordatori a les víctimes de la repressió a la rereguarda. Cementiri de Lleida.
Placa de les víctimes de la repressió a la rereguarda, on apareixen Jaume Aldomà i Riera, juntament amb els seus dos fills.
Peus de foto i comentaris: 
Jaume Aldomà i Riera. Font: 15 anys Web dels Betriu. "Jaume Aldomà i Riera" [en línia]. S. ll.: Família Betriu, s.a., [consulta: 25/09/2015]. Disponible a: <http://www.betriu.com/jaumealdomariera.html>.
Teresa Vidal Salvia. Esposa de Jaume Aldomà. Font: 15 anys Web dels Betriu. "Teresa Vidal Salvia" [en línia]. S. ll.: Família Betriu, s.a., [consulta: 25/09/2015]. Disponible a: <https://www.betriu.com/teresavidalsalvia.html>.
Jaume Aldomà i Vidal. Fill de Jaume Aldomà i Riera. Afusellat després d'una sentència del Tribunal Popular el 21 de setembre de 1936. Font: 15 anys Web dels Betriu. "Jaume Aldomà i Vidal" [en línia]. S. ll.: Família Betriu, s.a., [consulta: 25/09/2015]. Disponible a: <https://betriu.com/jaumealdomavidal.html>.
Ramon Aldomà Vidal. Fill de Jaume Aldomà i Riera. Afusellat després d'una sentència del Tribunal Popular el 21 de setembre de 1936. Font: 15 anys Web dels Betriu. "Ramón Aldomà i Vidal" [en línia]. S. ll.: Família Betriu, s.a., [consulta: 25/09/2015]. Disponible a: <https://betriu.com/ramonaldomavidal.html>.
Fotomuntatge família Aldomà-Vidal. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: 15 anys Web dels Betriu [en línia]. S. ll.: Família Betriu, s.a., [consulta: 25/09/2015]. Disponible a: <http://www.betriu.com>.
Recordatori a les víctimes de la repressió a la rereguarda. Cementiri de Lleida. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: arxiu Josep Rubió Sobrepere.
Placa de les víctimes de la repressió a la rereguarda, on apareixen Jaume Aldomà i Riera, juntament amb els seus dos fills. Cementiri de Lleida. Font: imatge cedida per l'investigador. Procedència: arxiu Josep Rubió Sobrepere.
Peu de portada i comentaris: 
Jaume Aldomà i Riera. Font: 15 anys Web dels Betriu. "Jaume Aldomà i Riera" [en línia]. S. ll.: Família Betriu, s.a., [consulta: 25/09/2015]. Disponible a: <http://www.betriu.com/jaumealdomariera.html>.
Signatura del personatge: 
Opinions sobre el personatge per part d'altres personalitats significatives: 
Rígid i disciplinat. D’un caràcter molt fort, de vegades autoritari. Republicà i antiborbònic. Conservador. Catalanista. Però sobretot macianista. Segons Josep Aldomà i Vidal, fill de Jaume Aldomà i Riera. Agost de 2015.