Abadal i Portella, Antoni

Retrat d'Antoni Abadal i Portella cedit pel seu nét Joaquim Abadal i Montal.
Lloc de naixement: 
Avinyó
Data naixement: 
1876
Data de defunció: 
dijous, març 14, 1929
Lloc de defunció: 
Avinyó

Advocat, empresari agrícola i polític.

Va néixer a Avinyó el 1876. El seu pare, Francesc Abadal, hereu del mas Abadal, i la seva mare, Dolors Portella, hereva del mas Portella, es van casar el 1866. Aquest enllaç va suposar la unió de dues de les nissagues d’hisendats rurals més rellevants d’Avinyó. Antoni Abadal i Portella en fou el seu hereu, juntament amb les seves germanes: Pilar, Carme, Elvira, Assumpta i Encarnació.

Antoni Abadal i Portella va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Seguidament, va passar a formar part del Col·legi d’Advocats de Manresa. El 1907 va heretar diverses propietats agrícoles, masos i la casa familiar situada a la plaça Major d’Avinyó. Per ordres seves, aquesta casa fou enderrocada per a construir-hi una torre modernista que encarregà a l’arquitecte Alexandre Soler March, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. En aquesta residència va viure-hi tota la seva vida, juntament amb la seva esposa Maria Castell i els seus dos fills: Marian i Montserrat. Ara bé, en els períodes en els quals va haver d’estar present a Barcelona, es va allotjar al carrer del Consell de Cent, 2n 1a. [1]

Participà activament en la vida social i econòmica de la comarca del Bages. Fou membre fundador i vicepresident del Centre Excursionista del Bages (1905), on va fer amistat amb  Fidel S. Riu i Dalmau. Seguidament, fou president de la Cambra Oficial Agrícola del Pla del Bages i impulsor del Sindicat Vinícola d’aquesta mateixa comarca.

Ideològicament era catalanista, conservador i catòlic. En un discurs que pronuncià el 5 de març de 1917 al Casal Regionalista de Manresa expressà que era regionalista des de la infantesa:

Tan prompte com la meva edat va permetre-m’ho, tots sabeu que vaig prendre part en la política activa de la nostra ciutat, lluitant sempre pels ideals d’amor i engrandiment de la nostra terra. Mon nom ja als 15 anys era inscrit a les llistes del servei de la benemèrita Lliga Regionalista. [2]

El febrer de 1912, va ser elegit per formar part de la Junta del Casal Regionalista de Manresa dirigida per Leonci Soler i March. Un any més tard, el febrer de 1913, n'ocupà el càrrec de vicepresident. Allí es va relacionar amb Josep Coll i Roca, Josep Vives i Coll, Valeri Caldas, Agustí Coma, Ignasi Suaña, Francisco M. Capella i Francisco Torrella, entre altres. Seguint aquesta línia ascendent en l’àmbit polític, el 10 de març de 1913 es va presentar a les eleccions de la Diputació de Barcelona per la Lliga Regionalista. Ignasi de Loyola March, el seu antecessor, es va comprometre a donar-li suport. El periòdic regionalista El Pla del Bages va descriure al nou candidat amb les paraules següents: «Entusiasta i abnegat patrici que ha pres una part activa en totes les actuacions regionalistes de la comarca.»[3]

Per tal d’encarar les eleccions va formar candidatura amb Iu Minoves i Anglerill, regionalista, i Joan Maria Roma i Comamala, carlí. Tots tres junts van encarar una campanya electoral que fou especialment intensa. Els comicis provincials de 1913 tenien una transcendència especial; es van presentar com una mena de plebiscit, ja que l’electorat elegiria als diputats que haurien de tirar endavant el projecte de llei de Mancomunitats. En el districte de Manresa-Berga, el periòdic El Pla del Bages, presentà els candidats de la coalició que integrava Abadal com «una garantia ferma de que’n el Palau de la Diputació sabran vetllar per la pàtria i defensar-la». [4]

El triomf de la Lliga Regionalista fou molt gran en la major part de les comarques catalanes. Al districte de Manresa-Berga, Abadal quedà en primer lloc amb 11.197 vots, seguit per Minoves amb 10.772 vots. La Veu de Catalunya ho va descriure com «una victòria immensa, indescriptible», «una jornada gloriosa». [5] Arran d’aquests bons resultats arreu del Principat, es va decidir celebrar una Diada Regionalista a Barcelona en honor als diputats regionalistes que foren elegits. [6]

Una de les primeres accions d’Antoni Abadal com a diputat fou la de dirigir un telegrama al president del Consell de Ministres, juntament amb la resta de diputats de la província de Barcelona, per tal de fer-li constar la seva adhesió al projecte de Mancomunitats i per manifestar-li «nuestro deseo de que obtenga cuanto antes la definitiva sanción del Parlamento».[7]

Una vegada ratificada la seva acta de diputat, el 14 de maig de 1913 fou escollit per formar part de la Comissió de Governació i de la Comissió pel Foment dels Interessos Agrícoles. Abadal sempre es va mostrar molt sensible a les problemàtiques del sector primari i va defensar els interessos de la classe agrícola catalana. En aquest sentit, per exemple, va aconseguir que es celebrés un curset de viticultura i enologia a Manresa, el 1915 i que, l’any següent, el 1916, es tornés a repetir a Sallent. Més endavant, el 28 de juny de 1913 va ser designat per formar part del Comitè Executiu de l'Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques a Barcelona. Així mateix, el novembre de 1914, va participar en la Comissió dictaminadora de les normes a seguir en la tria i la construcció de carreteres i camins. En aquest mateix àmbit, també va treballar quan de 1915 a 1916 va haver de formar part de la Comissió Provincial, tot encarregant-se de: «Montes, minas, aguas, ferrocarriles, carreteras provinciales, caminos vecinales y personas mecánico del servicio facultativo.»  De fet, en la campanya a les eleccions següents, ell mateix va voler destacar la gran importància que va tenir la seva presència en aquestes comissions, ja que gràcies a ell s’havien aconseguit moltes subvencions i millores en infraestructures al districte de Manresa.[8]

Més enllà de la seva feina dins les comissions, també va signar, juntament amb Joan Sala, Albert Bastardas i Josep Maria Bofill, una petició per tal que la Mancomunitat demanés al govern espanyol que prohibís durant un temps l’exportació de llanes, per tal d’evitar la paralització, per manca de material, de les indústries llaneres. De fet, tan sols demanaven que s’emulés el que estaven aplicant altres països com Anglaterra, França i Alemanya amb motiu de la Primera Guerra Mundial.[9]

En acabar-se la legislatura, els seus companys del Casal Regionalista de Manresa li van demanar que es presentés a la reelecció, cosa que féu l’11 de març de 1917. Aleshores, es va repetir la mateixa coalició que el 1913; Minoves, Abadal i Roma es presentarien conjuntament. Durant la campanya electoral, Abadal explicà que es tornava a presentar, tot i els seus problemes de salut, perquè es veia capaç d’aconseguir l’establiment de noves carreteres que ja es trobaven en estudi, com per exemple: els camins de la Guardiola, Castellfullit, Castellgalí, Pont de S. Vicents, Carreterea de Vilumara i altres que afectaven el districte de Manresa.[10] En efecte, durant tota la campanya electoral, els regionalistes havien presentat l’elecció dels seus candidats com l'única oportunitat de continuar l’obra començada de telèfons, carreteres i cultura que s’havia iniciat en l’anterior legislatura; ho palesa, per exemple, aquest fragment del diari regionalista El Pla del Bages: «S’indica la conveniència de reelegir els actuals diputats provincials com a consagració de la fecunditat de l’obra de la Mancomunitat catalana, per evitar que l’odi contra la Mancomunitat enderroqui la obra catalanitzant que amb tota cura realitzaven en tots els ordres.»[11]

D’altra banda, la candidatura anticatalanista, que es presentava enfront de la regionalista, estava formada pels elements conservadors, liberals i jaumins del districte: Joaquim Borràs i Ferrer, Heribert Pons i Arola i Pere Vives. Aquests es van dedicar a acusar els seus adversaris de practicar «caciquisme regionalista». Així mateix, s’encarregaren de fer circular tot tipus de rumors entorn a la figura d’Antoni Abadal:

Els atacs dels nostres adversaris anaven especialment dirigits contra el nostre estimat amic don Antoni Abadal, candidat del Casal Regionalista de Manresa, aprofitant-se d’una manera criminosa del greu conflicte social que encara té pendent el xamós poble d’Artés, i llençant els elements radicals, propulsors de la candidatura contrària, tota mena de calúmnies per a poder desprestigiar el nom immaculat del nostre amic.[12]

Malgrat les acusacions contra la seva persona, Abadal va obtenir una àmplia majoria en 20 dels 24 pobles del districte, entre els quals Manresa i Sallent. En total, va assolir 11.105 vots, la qual cosa va ser llegida per als redactors de La Veu de Catalunya com un càstig a la indigna campanya que havien realitzat els anticatalanistes, «contrarestant així la opinió pública a la campanya d’odi contra l’ideal regionalista». [13] Per contra, els redactors d'El Poble Català van atribuir la victòria dels regionalistes, sobretot a la ciutat de Manresa, a la «descarada compra de vots per part dels regionalistes».[14]

Tot i aquestes darreres denúncies, la seva acta de diputat fou ratificada a finals de març de 1917. Un cop dins l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, va ser elegit per tal d’integrar la Comissió de Governació, la del Foment dels Interessos Agrícoles i, finalment, per formar part de la Comissió encarregada de dictaminar respecte tres proposicions encaminades a aconseguir del govern central una amnistia per a tots els condemnats i processats polítics i socials d’agost de 1917.[15] Aquesta darrera comissió va decidir enviar un telegrama al president del Congrés per tal d’aconseguir una amnistia que ajudés a pacificar la situació social catalana. No obstant això, la comissió es va negar a la petició que els feu Rafael Ulled, del partit republicà català, d’assistir en representació de la Mancomunitat a la manifestació que les classes populars van organitzar per tal d’aconseguir el mateix fi.

El 1918 va formar part de la Comissió d’Acció Social. En aquest àmbit va vetllar per a la concessió de pensions als obrers octogenaris, per tal que s’atorgués una assegurança dotal als infants asilats i, finalment, perquè s’organitzessin i es posessin en funcionament Borses de Treball Municipals.[16] El 12 de setembre de 1919 va ser nomenat per formar part de la Comissió de Carreteres, com a tal, el 8 de gener de 1920 va ser designat per assistir a la recepció del proveïment de pedra en la carretera d’Esparreguera a Manresa. En aquest mateix sentit, el 7 de juliol de 1920 va assistir a la subhasta de les obres de reparació d’un tram de la carretera d’Artesa a Tremp.

Més enllà de les seves tasques com a diputat, el febrer de 1918 va viatjar a les Canàries, on juntament amb altres companys del seu partit havia anat a realitzar una activa campanya regionalista. En un article de La Vanguardia se’l va descriure com «el activo diputado provincial Antonio Abadal», ja que sempre solia ser present a tots els actes relacionats amb la Lliga Regionalista. [17]

En les eleccions provincials de 1921, el Casal Regionalista li demanà que es tornés a presentar. No obstant això, ell va decidir no acceptar la proposta per problemes de salut. De fet, el juny de 1925 quedà durant molt temps confinat a la seva casa torre d’Avinyó arran d’aquesta malaltia que, finalment, el va dur a la mort, el 14 de març de 1929.

[1] Arxiu de la Diputació de Barcelona (ADB). Llibre d’adreces de la Mancomunitat, Barcelona: Impr. de la Casa de la Caritat, 1922.

[2] «El Diputat Provincial, senyor Abadal», El Pla del Bages, 3.781 (05/03/1917), p. 2.

[3] «Proclamació de candidats de Manresa en el Casal Regionalista de Manresa», La Veu de Catalunya, 4.948 (19/02/1913), p. 2.

[4] «Campanya electoral», El Pla del Bages, 2.638 (25/02/1915), p. 1.

[5] «Després de la victòria», La Veu de Catalunya, 4.964, (11/03/1913), p. 1.

[6] «De Manresa», La Veu de Catalunya, 4.972 (16/03/1913), p. 3.

[7] «Per la Mancomunitat», La Veu de Catalunya, 4.969 (13/03/1913), p. 1.

[8] «El Diputat Provincial, senyor Abadal», El Pla del Bages, 3.781 (05/03/1917), p. 2.

[9] ADB. Actes de l’Assemblea de la Mancomunitat, 25 de novembre de 1914, p. 95.

[10] «El Diputat Provincial, senyor Abadal», El Pla del Bages, 3.781 (05/03/1917), p. 2.

[11] «Resultats electorals», El Pla del Bages, 3.781 (05/03/1917), p. 1.

[12] «La victòria als districtes. Manresa-Berga», La Veu de Catalunya, 6.424 (17/06/1917), p. 1.

[13] Ídem.

[14] «De Manresa. El retorn als vells procediments», El Poble Català, 4.346 (12/03/1917), p. 1.

[15] ADB. Llibre de registre dels diputats provincials que integren la Diputació de Barcelona, exp. 1888-1930.

[16] ADB. Llibre d’Actes de l’Assemblea de la Mancomunitat, 20 de desembre de 1918, p. 492.

[17] «Información regional», La Vanguardia, 19.125 (17/01/1917), p. 17.

 

Dades personals i familiars: 
Família: 
El seu pare, Francesc Abadal, hereu del mas Abadal, i la seva mare, Dolors Portella, hereva del mas Portella, es van casar el 1866. Aquest enllaç va suposar la unió de dues de les nissagues d’hisendats rurals més rellevants d’Avinyó. Antoni Abadal i Portella en fou el seu hereu, juntament amb les seves germanes: Pilar, Carme, Elvira, Assumpta i Encarnació.
Matrimoni / Fills: 
Es va casar amb Maria Castell i va tenir dos fills: Marian i Montserrat.
Lloc habitual de residència: 
Torre Modernista Abadal, plaça Major d'Avinyó
Llocs successius de residència i datació: 
Quan havia d'anar a Barcelona s'estava al carrer del Consell de Cent, 2n, 1a.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Manresa-Berga
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
De 1915 a 1916 va haver de formar part de la Comissió Provincial, tot encarregant-se de: «Montes, minas, aguas, ferrocarriles, carreteras provinciales, caminos vecinales y personas mecánico del servicio facultativo.»
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1913, 11.197; 1917, 11.105
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Més enllà de la seva feina dins les comissions, també va signar, juntament amb Joan Sala, Albert Bastardas i Jose Maria Bofill, una petició per tal que la Mancomunitat demanés al govern espanyol que prohibís durant un temps l’exportació de llanes, per tal d’evitar la paralització, per manca de material, de les indústries llaneres. De fet, tan sols demanaven que s’emulés el que estaven aplicant altres països com Anglaterra, França i Alemanya amb motiu de la Primera Guerra Mundial.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Una vegada ratificada la seva acta de diputat, el 14 de maig de 1913 fou escollit per formar part de la Comissió de Governació i de la Comissió pel Foment dels Interessos Agrícoles. Abadal sempre es va mostrar molt sensible a les problemàtiques del sector primari i va defensar els interessos de la classe agrícola catalana. En aquest sentit, per exemple, va aconseguir que se celebrés un curset de viticultura i enologia a Manresa, el 1915 i que, l’any següent, el 1916, es tornés a repetir a Sallent. Més endavant, el 28 de juny de 1913 va ser designat per formar part del Comitè Executiu de l'Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques a Barcelona. Així mateix, el novembre de 1914, va participar en la Comissió dictaminadora de les normes a seguir en la tria i la construcció de carreteres i camins. De fet, en la campanya a les eleccions següents, ell mateix va voler destacar la gran importància que va tenir la seva presència en aquestes comissions, ja que gràcies a ell s’havien aconseguit moltes subvencions i millores en infraestructures al districte de Manresa. En la legislatura següent, el març de 1917 va ser elegit per tal d’integrar la Comissió de Governació, la del Foment dels Interessos Agrícoles i, finalment, per formar part de la Comissió encarregada de dictaminar respecte tres proposicions encaminades a aconseguir del govern central una amnistia per a tots els condemnats i processats polítics i socials d’agost de 1917. Aquesta darrera comissió va decidir enviar un telegrama al president del Congrés per tal d’aconseguir una amnistia que ajudés a pacificar la situació social catalana. No obstant això, la comissió es va negar a la petició que els feu Rafael Ulled, del partit republicà català, d’assistir en representació de la Mancomunitat a la manifestació que les classe populars van organitzar per tal d’aconseguir el mateix fi. El 1918 va formar part de la Comissió d’Acció Social. En aquest àmbit va vetllar per a la concessió de pensions als obrers octogenaris, per tal que s’atorgués una assegurança dotal als infants asilats i, finalment, perquè s’organitzessin i es posessin en funcionament Borses de Treball Municipals. El 12 de setembre de 1919 va ser nomenat per formar part de la Comissió de Carreteres, com a tal, el 8 de gener de 1920 va ser designat per assistir a la recepció del proveïment de pedra en la carretera d’Esparreguera a Manresa. En aquest mateix sentit, el 7 de juliol de 1920 va assistir a la subhasta de les obres de reparació d’un tram de la carretera d’Artesa a Tremp.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona.
Activitat econòmica: 
El 1907 va heretar diverses propietats agrícoles, que es va dedicar a gestionar.
Patrimoni: 
Casa Modernista a la Plaça Major d'Avinyó dissenyada per Alexandre Soler i March
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Fou president de la Cambra Oficial Agrícola del Pla del Bages i impulsor del Sindicat Vinícola d’aquesta mateixa comarca.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Fou membre fundador i vicepresident del Centre Excursionista del Bages (1905).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
catalanista conservador i catòlic
Militància política: 
Lliga Regionalista
Càrrecs polítics: 
Vicepresident del Casal regionalista de Manresa
Càrrecs públics: 
Diputat Provincial
Imatges i documents: 
F. Guixà. Curset de viticultura i enologia a Manresa, 1915. Font: Arxiu Diputació de Barcelona.
Inauguració de la carretera que anava de Manresa a Basella, 1914. Font: Il·lustració Catalana.
Peus de foto i comentaris: 
F. Guixà. Curset de viticultura i enologia a Manresa, 1915. Font: Arxiu Diputació de Barcelona. Inauguració de la carretera que anava de Manresa a Basella, 1914. Font: Il·lustració Catalana.
Signatura del personatge: